Resultats de la cerca

Després de la darrera compilació del dret civil català, els drets locals han perdut gairebé tota la importància, atès que només es conserven algunes institucions dels de Barcelona, Tortosa i els seus termes, el Camp de Tarragona, el bisbat de Girona, la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i la conca de Tremp, però no en llur integritat, sinó únicament en la part que la compilació recull o en què s’hi remet

Molts privilegis reials per a la ciutat de Girona 1232, 1286, 1289, 1351 i sobretot 1284, que hi estenien els bons usos i costums de Barcelona, a la fi foren aplicats a tot el bisbat el 1284 s’introduí a Girona el Recognoverunt proceres Parallelament, s’anà creant un dret consuetudinari, recollit als repertoria dels juristes i als llibres de la cort de la vegueria i de la batllia de Girona també eren recollides algunes constitucions sinodals per raó de la preeminència del dret canònic Costums de Girona Actualment, l’àmbit d’aplicació d’aquest dret,…

Ja al segle XIII existia un conjunt de costums, privilegis, pragmàtiques i concòrdies que formaven un dret especial compendiat en el privilegi de Pere II de Catalunya-Aragó 1284 anomenat Recognoverunt proceres, on fou recollit i conformat el dret consuetudinari anterior i ampliat amb nous privilegis L’anaren formant disposicions legals, com el privilegi de Jaume I 1269 sobre els qui entren en religió contra la voluntat dels pares, el privilegi de Pere III 1344 que fixa la llegítima en la quarta part dels béns del difunt, el privilegi de Pere III 1343 sobre la…

En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns,…

Aquesta recopilació conté disposicions referents a totes les branques del dret, de les quals només subsisteixen unes comptades disposicions en matèria de dret civil Segons l’actual compilació del dret civil català, el dret local de Tortosa i els seus termes només resta vigent en la part que la compilació el recull o s’hi remet Aquesta remissió es troba en el règim econòmic conjugal anomenat agermanament o pacte de mig per mig, la innecessarietat de la institució d’hereu per a la validesa del testament, manca del dret a exigir la…

La compilació actual ni tan sols en fa esment Costums de Lleida

Sorgí de la necessitat de crear normes jurídiques arran de la conquesta de València per Jaume I de Catalunya-Aragó Aquest inicià l’atorgament de furs al nou regne Furs de València, que mostren una influència destacada del dret comú La cort de 1357-58 disposà que en l’administració de justícia no s’apliquessin lleis estranyes ni decretals, sinó que es tinguessin en compte els furs valencians i que, en tot allò que aquests no preveiessin, es fes ús del bon seny dels prohoms locals, però en la pràctica s’aplicaren el dret romà i el canònic D’altra banda, per a regir les…

Per raó de la seva condició, tenia preeminència sobre els de les pragmàtiques, sobre el dret comú, sobre els costums i qualsevol altre no elaborat pel rei amb les corts i només podia ésser derogat o variat per noves constitucions

Prové dels costums barcelonins recollits en les Ordinacions d’En Santacília , del segle XIV, on és definit dient que qualsevol pot acostar la paret pròpia a una altra d’aliena al llarg o de través, però sense recolzar la primera en la segona no és admès el dret d’atansar quan el veí té lluerna a la seva paret durant trenta anys sense contradicció

Aquest anomenat “dret” no té sanció legal, però és una convicció arrelada per tal com hom no considera trencada la continuïtat familiar per la mort del cap de la casa És considerat extingit respecte al fill que reclama de l’hereu el pagament de la llegítima