Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
donació esponsalícia
Dret català
Obsequi que es fan els promesos en contemplació a llur matrimoni, i també obsequi que un dels promesos fa a l’altre (només, però, es tracta d’un present usualment considerat de boda).
La seva eficàcia resta supeditada a la celebració del matrimoni i, per tant, si aquest no té lloc, el donant pot reclamar la restitució d’allò que hagués donat, excepte quan el donant sigui el culpable de la ruptura del projectat matrimoni
dret de lluir i de quitar
Dret català
Facultat que es reserva el venedor d’un bé a carta de gràcia de poder adquirir la cosa venuda pel preu mateix de la venda.
Aquest dret pot ésser alienat pel venedor i exercitat enfront del comprador o el tercer adquirent segons el dret actual, caduca en extinguir-se el termini de duració estipulat, que no podrà excedir els trenta anys, o en morir el venedor, si hagués estat pactat per la vida d’aquest
substitució pupil·lar
Dret català
Substitució legal, per part del pare o de la mare, en la facultat de testar, del fill menor de catorze anys, que doncs no pot fer-ho i en previsió que mori abans d’arribar a la pubertat.
Respecte als béns de l’impúber substituït que aquest hagués adquirit procedents de parents de línia diferent a la del substituent, aquest només podrà designar substituts germans de l’impúber de la mateixa línia, i en llur defecte altres parents de la mateixa línia que siguin compresos dins el quart grau de parentiu Aquesta és una de les poques manifestacions del principi de troncalitat en el dret successori català
dimissió de finca emfitèutica
Dret català
Facultat que hom reconeix a l’emfiteuta de poder tornar la finca al titular del domini directe; aquell esdevé, així, lliure de les prestacions emfitèutiques.
Actualment hom reconeix a tot emfiteuta que estigui al corrent de les seves obligacions la facultat de tornar la finca al senyor directe mitjançant l’abonament dels seus deterioraments i l’extinció de les càrregues i drets reals que hagués imposat sobre la finca, i sense dret a les millores Als s XIII-XV, a la Catalunya Vella, per a poder dimitir la finca sense consentiment del senyor calia que l’emfiteuta estigués al corrent en el pagament dels censos i de les prestacions, que restituís els títols i que atorgués escriptura de la dimissió, i era, a més, obligat a indemnitzar els…
llei comissòria
Dret català
Dret romà
Norma jurídica inserida al Digest i relativa al contracte de compravenda que permetia el pacte de resolució d’aquest, bo i restant a favor del venedor les quantitats satisfetes anteriorment, en el cas que el comprador no hagués pagat la part del preu ajornat.
A Catalunya no significa una suspensió de la transmissió del domini, sinó una condició resolutòria La llei comissòria no ha estat recollida per la compilació del 1960
presumpció muciana
Dret català
Presumpció, derivada del dret romà, en virtut de la qual en el cas de controvèrsia sobre la procedència dels béns adquirits per una dona casada, era més honest presumir que els hi havia donat el seu marit, evitant així la sospita que la muller els hagués adquirit per una causa deshonesta.
En el dret civil català s’aplicava per tal de resoldre el problema de les titularitats dubtoses en el règim de separació de béns Suprimida el 1984 amb motiu de la reforma de la Compilació, en lloc seu s’establí una presumpció en benefici dels creditors, en cas de fallida o concurs de creditors d’un dels cònjuges
Compilació del dret civil especial de Balears
Dret català
Text legal ordenador del dret civil vigent a cadascuna de les Illes Balears, aprovat per llei de l’Estat espanyol de 1961.
La compilació fou iniciada el 1880 amb una memòria elevada a la comissió general de codificació pel jurista Pere Ripoll i Palou, que serví de base a tots els treballs posteriors, entre els quals es destaquen el projecte d’apèndix al Codi Civil espanyol, del 1903, l’informe preceptiu del Collegi d’Advocats de Balears, emès el 1921 en un sentit més conservador del dret propi, i l’avantprojecte de compilació fet el 1949 per una comissió de juristes mallorquins El text estableix el règim econòmic matrimonial, amb separació de béns, les donacions universals i la successió testada, la…
successió
Dret català
Dret civil
Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques.
Perquè es doni, calen tres elements que es tracti d’una relació jurídica transmissible en són exclosos els drets “personalíssims”, que es produeixi un canvi de subjecte i que el dret o la situació transmesos es mantinguin idèntics Bé que hi ha successió sempre que un dret adquirit deriva o prové d’una altra persona com en el cas de la compra d’una casa o d’un préstec d’un llibre, hom en redueix normalment el concepte a la successió per causa de mort mortis causa , objecte del dret successori Gairebé tots els sistemes legislatius han admès la possibilitat de transmissió dels drets dels…
dret català
Dret català
Ordenament jurídic del Principat de Catalunya en vigor, formalment, fins el 1716, que comprenia, mentre es mantingué en la seva plenitud, totes les branques del dret públic i privat.
En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns, escrits, i uns altres, no Aquest dret civil es…