Resultats de la cerca

Segons el dret actual el nomenament de marmessor universal substitueix la manca de la institució d’hereu en els testaments

L’hereu té una preeminència en el sistema successori romanocatalà que es caracteritza pel fet d’organitzar la successió per causa de mort collocant l’hereu en el lloc del difunt, cosa que representa una idea de continuïtat de les relacions jurídiques que afectaven el causant, les quals continuen subsistint a favor i càrrec de l’hereu Però, en el sistema successori català, l’hereu, com a successor en totes les relacions jurídiques actives i passives del causant, encarna igualment la idea de continuïtat i conservació del patrimoni familiar, especialment tractant-se de patrimonis agrícoles, la…

Aquesta institució no ha estat recollida a la Compilació del 1960

Pot ésser en forma d’heretament mutual, és a dir, d’institució contractual recíproca d’hereu, però solament entre cònjuges, o bé d’heretament a favor dels contraents, instituint hereu un dels contraents sense cap mena de reciprocitat, o, finalment, en forma d’heretament a favor dels fills presents o futurs, quan els contraents institueixen hereu una tercera persona A Catalunya, la possibilitat de deferir l’herència per via de pactes successoris afirmatius o d’institució restava sancionada per l’usatge Auctoritate et rogatio com a conseqüència de la influència de la…

La muller només pot exigir-lo si el marit ha rebut el dot A manca de pacte, dissolt el matrimoni per mort del marit, la muller passa a usufructuar l’escreix Ha tingut una gran importància mentre el dot fou una institució viva, i apareix profusament regulat en les fonts del dret català

Dissolt el matrimoni per mort de la muller, el marit restava alliberat de fer efectiva la donació si premoria el marit, passava a la muller l’usdefruit sobre els béns objecte de la donació, i als fills llur nua propietat Fou una institució peculiar del dret de família de l’antic bisbat de Girona, regulada en els seus costums escrits, avui en desús

Aquesta institució fou establerta en dret romà per tal d’evitar que l’hereu rebutgés l’herència en el cas que els llegats n'absorbissin la major part del valor i en resultés una successió intestada, i restà incorporada al dret català Figura en les compilacions vigents de dret català i balear Mallorca i Menorca És compatible amb la quarta llegítima

Limita les facultats dispositives del vidu casat posteriorment, de manera que no pot donar al segon o posterior consort, per dot, donació o testament, més del que rebi el fill d’anterior matrimoni que hagi resultat menys afavorit en l’herència Aquesta institució s’integrà al dret comú i l’ha recollida la compilació vigent del dret civil de Catalunya

Més endavant la jurisprudència l’anà estenent a tots els casos d’intercessió de la dona Dins l’ordenament jurídic romà, aquella institució fou completada per l’autèntica de Justinià Si qua mulier , on es declararen nuls tots els actes d’intercessió de la muller a favor del marit, si doncs aquella no en tenia profit Des del segle XIII s’estengué a l’ordenament jurídic català

La seva creació adoptava generalment la forma de venda del dret, peró també es podia constituir en testament o codicil Fou la forma d’encobrir el préstec usurari o amb interès, prohibit per la legislació canònica compresa dins el dret comú era també prohibit en alguna de les constitucions de Catalunya, però en d’altres hom donava per vàlida aquesta forma de préstec i, fins i tot, en les corts de Barcelona del 1432, convocades per Alfons IV, hom regulà l’execució per raó dels censals La institució arrelà tant que fou permesa en butlles papals de Martí V i de Calixt III i,…