Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
pacte comissori
Dret català
Dret romà
Conveni entre el creditor i el deutor que estipulava que, si el deute no era pagat en el termini acordat, el creditor feia seu el que havia rebut com a garantia, fos quin fos el seu valor.
Recollit en el dret romà des de Constantí I, fou, però, precisat que el creditor només es podia apropiar el que representés un valor just
honor
Història
Dret català
Immoble o finca, tant rústica com urbana.
Aquest ús, recollit als Usatges, a les Constitucions de Catalunya i en ordinacions i reculls consuetudinaris, ha perdurat en escriptures públiques i títols de propietat, i àdhuc en mencions de l’actual registre de la propietat, com a ròssec de les titulacions antigues
any de plor
Dret català
Primer any de viduïtat durant el qual el consort supervivent té el dret a ésser alimentat a càrrec del patrimoni del premorient en consonància amb la seva posició i amb la quantia del dit patrimoni.
Inicialment fou un un privilegi de què gaudien els barcelonins, però el rei Pere III el va estendre a tots els catalans per mitjà d’una constitució del 1351 fou recollit pels Usatges i és mantingut per la Compilació del 1960 Només hi té dret la vídua que no guadeix del benefici de tenuta i el consort supervivent, si no és usufructuari universal de l’herència del premorient, i sempre que en enviudar no estigui separat judicialment o de fet, o es torni a casar o visqui maritalment de fet amb una altra persona o abandoni o negligeixi greument els fills menors comuns A partir del nou…
dret gironí
Dret català
Dret especial de la regió de Girona (el comtat i, després, la vegueria), on des de temps antic s’aplicava el dret general de la Catalunya Vella; s’estengué també al seu bisbat i àdhuc al Ripollès i a la conca de la Tordera.
Molts privilegis reials per a la ciutat de Girona 1232, 1286, 1289, 1351 i sobretot 1284, que hi estenien els bons usos i costums de Barcelona, a la fi foren aplicats a tot el bisbat el 1284 s’introduí a Girona el Recognoverunt proceres Parallelament, s’anà creant un dret consuetudinari, recollit als repertoria dels juristes i als llibres de la cort de la vegueria i de la batllia de Girona també eren recollides algunes constitucions sinodals per raó de la preeminència del dret canònic Costums de Girona Actualment, l’àmbit d’aplicació d’aquest dret, incorporat en part al dret…
dret barceloní
Dret català
Dret especial de Barcelona, adquirit per naixement, per privilegi o pel fet d’estar domiciliat més d’un any a la ciutat.
Ja al segle XIII existia un conjunt de costums, privilegis, pragmàtiques i concòrdies que formaven un dret especial compendiat en el privilegi de Pere II de Catalunya-Aragó 1284 anomenat Recognoverunt proceres, on fou recollit i conformat el dret consuetudinari anterior i ampliat amb nous privilegis L’anaren formant disposicions legals, com el privilegi de Jaume I 1269 sobre els qui entren en religió contra la voluntat dels pares, el privilegi de Pere III 1344 que fixa la llegítima en la quarta part dels béns del difunt, el privilegi de Pere III 1343 sobre la collació en l’import…
dret lleidatà
Dret català
Dret especial de Lleida recollit en els seus costums escrits, que fa més de dos segles que ha deixat d’ésser un dret vigent, substituït pel dret general de Catalunya.
La compilació actual ni tan sols en fa esment Costums de Lleida
dret tortosí
Dret català
Dret especial de la regió de Tortosa (l’antic terme general de Tortosa i algun lloc veí, com Ulldecona i Flix) recollit al darrer terç del segle XIII (Costums de Tortosa).
Aquesta recopilació conté disposicions referents a totes les branques del dret, de les quals només subsisteixen unes comptades disposicions en matèria de dret civil Segons l’actual compilació del dret civil català, el dret local de Tortosa i els seus termes només resta vigent en la part que la compilació el recull o s’hi remet Aquesta remissió es troba en el règim econòmic conjugal anomenat agermanament o pacte de mig per mig, la innecessarietat de la institució d’hereu per a la validesa del testament, manca del dret a exigir la quarta marital de la vídua a la qual el marit hagi atribuït…
lluïsme
Dret català
Dret del senyor directe, anomenat també foriscapi, a rebre una part del valor de la cosa emfitèutica o feudal que es transmet a tercera persona, quan el senyor no fa ús del dret de fadiga i, així, lloa i aprova la transmissió.
En general, a Catalunya, per les transmissions a títol cal pagar la tercera part del valor de la cosa emfitèutica quan la transmissió és a títol lucratiu correspon el 21 i dos terços per 100, excepte quan es tracta de traspàs als descendents, en el qual cas no cal pagar res, o bé la transmissió emfitèutica és a Barcelona o en una localitat que gaudeixi dels seus privilegis, un dels quals és de no pagar per les transmissions a títol lucratiu Al territori de Barcelona, ha de pagar el lluïsme el venedor, i a la resta de Catalunya, l’adquiridor Quan es tractava de béns feudals, el lluïsme era la…
heretament
Dret català
Modalitat de successió paccionada.
Pot ésser en forma d’heretament mutual, és a dir, d’institució contractual recíproca d’hereu, però solament entre cònjuges, o bé d’heretament a favor dels contraents, instituint hereu un dels contraents sense cap mena de reciprocitat, o, finalment, en forma d’heretament a favor dels fills presents o futurs, quan els contraents institueixen hereu una tercera persona A Catalunya, la possibilitat de deferir l’herència per via de pactes successoris afirmatius o d’institució restava sancionada per l’usatge Auctoritate et rogatio com a conseqüència de la influència de la Lex romana visigothorum i…
dret català
Dret català
Ordenament jurídic del Principat de Catalunya en vigor, formalment, fins el 1716, que comprenia, mentre es mantingué en la seva plenitud, totes les branques del dret públic i privat.
En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns, escrits, i uns altres, no Aquest dret civil es…