Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
servitud de vistes
Dret català
Servitud que faculta a obrir forats i finestres per tal de gaudir de vistes a través d’un predi veí.
Segons el dret civil català, ningú no pot tenir vistes sobre el predi veí si abans no mira sobre el propi, llevat del cas que abans no hagi constituït la servitud corresponent En aquest cas, l’amo del terreny veí que vulgui edificar haurà de deixar al davant de la mateixa servitud una androna, a la qual hom podrà obrir finestres per tal de rebre claror
servitud de desguàs
Dret català
Servitud que té per objecte de donar sortida a l’aigua bruta o sobrant d’un predi veí.
En el dret tradicional català, les Ordinacions d’En Sanctacília fan referència a les limitacions de construir basses prop de les parets del veí modernament hom ha considerat que regia a Catalunya la disposició del Codi Civil espanyol que estableix la servitud forçosa de desguàs de patis i corrals voltats per altres i sense sortida per a l’aigua pluvial
dret d’atansar
Dret català
Dret que té el propietari d’atansar la paret que vol construir a la que el veí ja té feta.
Prové dels costums barcelonins recollits en les Ordinacions d’En Santacília , del segle XIV, on és definit dient que qualsevol pot acostar la paret pròpia a una altra d’aliena al llarg o de través, però sense recolzar la primera en la segona no és admès el dret d’atansar quan el veí té lluerna a la seva paret durant trenta anys sense contradicció
lluerna
Dret català
Obertura destinada a rebre llum a través del predi veí, que té una amplària constant, en el parament extern, de dotze centímetres i una alçària variable, entre la mínima de quaranta-cinc centímetres i la màxima de setanta, establerta pel dret civil català com a límit del dret de propietat.
L’existència d’una lluerna legítima obliga el veí a deixar en la seva edificació una adrona d’un metre quadrat
estrenu | estrènua
Dret català
Dit de l’arbre que per la seva altura i vigor perjudica el predi veí.
Per un error de transcripció, en les Ordinacions sobre els arbres, annexes a les d’En Sanctacília, figura la forma zi> arbre estrany
volada
Construcció i obres públiques
Dret català
Part d’una obra de fàbrica o d’un element arquitectònic (balcó, ràfec, etc) que surt enfora del mur que el sosté, sense tenir altre aguant.
En matèria de servitud de llums i vistes estableix el dret català que hom no podrà construir cap volada, ni àdhuc en paret pròpia afrontant amb la del veí, sense deixar al terreny propi una androna de l’amplària que fixin les ordinacions o els costums locals o, en llur defecte, d’un metre en quadre, almenys, comptat des de la línia més sortint de l’element voladís
servitud de degotís
Dret català
Servitud que permet al propietari de llençar les aigües pluvials del seu teulat sobre la propietat del veí.
Si aquesta servitud s’ha adquirit per usucapió, s’estingeix quan el seu titular fa desaparèixer la canal o conducció mitjançant la qual s’exerceix, particularitat recollida en la vigent compilació del dret civil català
paret mitgera
Construcció i obres públiques
Dret català
Paret menys gruixuda que la paret mestra que pertany a dues finques veïnes amb un règim especial d’indivisió que permet a cada propietari de carregar i d’aprofitar fins a la meitat del seu gruix.
S'assenta longitudinalment damunt el límit de les dues finques pot bastir-la lliurement qualsevol dels dos propietaris seguint els bons usos de la construcció el veí que la vol aprofitar ha de pagar al que l’ha construïda la meitat de les despeses Pel Codi Civil espanyol vigent en això a Catalunya després de la compilació de l’any 1960, es presumeixen com a mitgeres totes les parets divisòries de finques urbanes, mentre no hi hagi escriptures o signes externs que ho desvirtuïn Es pot fer més alta i aixecar la paret mitgera, sempre que s’hagi pagat la meitat de l’import de la seva construcció…
dret tortosí
Dret català
Dret especial de la regió de Tortosa (l’antic terme general de Tortosa i algun lloc veí, com Ulldecona i Flix) recollit al darrer terç del segle XIII (Costums de Tortosa).
Aquesta recopilació conté disposicions referents a totes les branques del dret, de les quals només subsisteixen unes comptades disposicions en matèria de dret civil Segons l’actual compilació del dret civil català, el dret local de Tortosa i els seus termes només resta vigent en la part que la compilació el recull o s’hi remet Aquesta remissió es troba en el règim econòmic conjugal anomenat agermanament o pacte de mig per mig, la innecessarietat de la institució d’hereu per a la validesa del testament, manca del dret a exigir la quarta marital de la vídua a la qual el marit hagi atribuït…
filada de pedra
Dret català
Contraparet de pedra i de morter d’almenys un pam de gruix, amb fonaments, arrambada a la paret mitgera o a la del veí, que cal construir entre aquesta i un safareig o aigüera, segons costum de Catalunya.
Aquesta institució no ha estat recollida a la Compilació del 1960