Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
adquisició d’herència
Dret civil
Acte jurídic pel qual qui és cridat en una herència fa seus els béns que li són assignats i els incorpora al seu patrimoni.
Històricament, s’han desenrotllat dos sistemes per a adquirir l’herència el germànic, en el qual l’hereu no cal que realitzi cap acte per a adquirir els béns heretats i el romà, en el qual cal un acte jurídic, normalment documental, d'acceptació d’herència Segueixen el sistema germànic, bé que amb atenuacions, entre altres legislacions, les de Suïssa, França, Alemanya i Portugal, i el sistema romà, entre d’altres, els codis civils italià i espanyol També el dret civil català ha mantingut el criteri romà L’antic dret civil d’Aragó s’inspirava en el sistema germànic, però aquest no és…
tradició
Dret civil
Transmissió del domini d’una cosa en virtut d’un contracte.
Pot ésser efectiva el dret romà l’anomenava corporalis, i en l’origen era l’única tradició vàlida o simbòlica , segons que sigui efectuada pel lliurament directe de la cosa o només per algun element que en permeti el domini com les claus d’una casa És anomenada consensual quan s’efectua pel simple consentiment, com en el cas de la clàusula de constitut, i documental en dret romà, ficta o per chartam quan s’efectua pel lliurament dels documents o títols representatius de la cosa
dret civil
Dret
Dret civil
Sistema de normes que regula les relacions jurídiques dels particulars entre ells, protegint la persona i els seus interessos d’ordre moral i patrimonial.
Dret d’una gran importància en l’època romana, no pot ésser considerat, malgrat tot, com la totalitat de l’ordenament romà, atès que el ius gentium i el ius honorarium es desenvoluparen per suplir les seves deficiències i s’introduïren els canvis que s’anaren produint A l’edat mitjana és identificat amb el dret romà, i té una importància que compartí amb el dret canònic i els drets particulars o locals dret comú Posteriorment, es transformà i tendí a independitzar-se dels drets romà i públic En aquest sentit, és considerat actualment com un dret privat que defensa uns interessos de marcat…
profectici | profectícia
Dret civil
Dret romà
Dit dels béns que el pare dóna al fill perquè els administri (peculi profectici) o dels béns que adquireix el fill amb els cabals del seu pare (béns profecticis).
En el dret romà eren oposats als béns adventicis i constituïen el peculi
pupil | pupil·la
Dret civil
Dret romà
Orfe menor d’edat sota la cura d’un tutor.
En el dret romà, era el qui abans d’atènyer la pubertat impúber es trobava fora de la potestat paterna, per defunció del pare o per emancipació, i que estava subjecte a la tutela testamentària i dativa dels impúbers
benefici de deliberar
Dret civil
Dret de l’hereu de poder obtenir del jutge un termini durant el qual examinarà si li convé o no d’acceptar l’herència; transcorregut el dit termini sense que l’hereu manifesti si l’accepta o la repudia, s’entén que l’accepta purament i simplement.
Aquest benefici prové del dret romà, i d’aquest va passar a certs drets moderns, entre ells el català, fins que fou suprimit pel nou Codi català de successions, entre d’altres causes perquè resultava desconegut en la pràctica
pubertat
Dret civil
Moment de la vida d’una persona física durant el qual, estant subjecte encara a la minoritat, ja pot intervenir en algun negoci jurídic (atorgament de testament) o en actuacions judicials (donar testimoniatge, ésser escoltat pel jutge, etc) i que les lleis fixen a 14 anys.
El dret canònic considera púbers les noies des de 12 anys El dret romà que primitivament preveia la inspectio corporis , ‘examen del cos’, per determinar l’entrada a la pubertat li atorgava la capacitat per a tota mena d’actes jurídics
quasicontracte
Dret civil
Acte jurídic, lícit i voluntari, que no és regulat per cap convenció expressa, però del qual resulten efectes i obligacions recíprocs entre les parts o envers un tercer, comparables als d’un contracte.
S'esdevé en la gestió de negocis aliens, o en el cobrament de l’indegut, etc Categoria jurídica del dret romà postclàssic —abrogada en molts codis actuals—, indicava l’obligació creada per l’acte d’un altre i que afectava el propi patrimoni
benefici
Dret civil
Privilegi legal que en determinades circumstàncies neix a favor d’alguna persona i que aquesta pot fer valer per a alliberar-se de situacions que la podrien perjudicar, especialment en l’ordre patrimonial.
La tècnica dels beneficis, com a instrument de protecció patrimonial, és molt peculiar del dret romà, del qual deriven la major part dels beneficis que en el camp del dret privat subsisteixen com a vigents, amb un nom particular cadascun d’ells, gairebé sempre derivats de l’originària denominació llatina
major d’edat
Dret civil
Persona que, pel fet d’haver arribat a la majoritat, gaudeix de la plenitud de drets per a tots els actes de la vida civil i política.
A Catalunya, a efectes del dret civil i seguint el dret romà, la majoritat arribava a 25 anys fets, però actualment regeix la Constitució, que fixa la majoria d’edat, a tots els efectes, a 18 anys Segons el dret espanyol vigent, la responsabilitat criminal s’inicia a 16 anys tenir-ne menys de 18 és només un atenuant