Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
llibertat civil
Dret
Dret civil
Estat dels ciutadans, els drets dels quals són protegits per una comunitat civil organitzada.
registre civil
Dret civil
Registre on consta d’una manera oficial l’existència, l’estat civil, etc, dels ciutadans.
A l’Estat espanyol fou creat, el 1870, aquest instrument públic on és recollit tot el que es refereix al naixement, la filiació, els noms i els cognoms, l’emancipació, la nacionalitat, el veïnatge, el matrimoni, l’absència i la defunció La seva oficina ordinària és el jutjat i comprèn totes les persones de la pròpia demarcació N'existeixen un de supletori a càrrec de la direcció general i d’altres de provisionals als consolats
dret civil
Dret
Dret civil
Sistema de normes que regula les relacions jurídiques dels particulars entre ells, protegint la persona i els seus interessos d’ordre moral i patrimonial.
Dret d’una gran importància en l’època romana, no pot ésser considerat, malgrat tot, com la totalitat de l’ordenament romà, atès que el ius gentium i el ius honorarium es desenvoluparen per suplir les seves deficiències i s’introduïren els canvis que s’anaren produint A l’edat mitjana és identificat amb el dret romà, i té una importància que compartí amb el dret canònic i els drets particulars o locals dret comú Posteriorment, es transformà i tendí a independitzar-se dels drets romà i públic En aquest sentit, és considerat actualment com un dret privat que defensa uns interessos de marcat…
personalitat civil
Dret civil
Conjunt de dades relatives a una persona en virtut de les quals aquesta és diferenciada de qualsevol altra dins l’àmbit de la societat.
Integren la personalitat civil, per exemple, el nom i el cognom de la persona i el lloc i la data de naixement registre civil, així com el seu estat civil i domicili
estat civil
Dret civil
Condició jurídica de la persona que determina la seva capacitat d’obrar i li atribueix drets i deures.
L’estat civil és determinat per les diverses categories de situacions en què es pot trobar la persona i que no són excloses Les normes que defineixen l’estat civil són imperatives i estan sostretes a la disposició individual A l’Estat espanyol, hom admet els següents estats civils estat de casat o matrimonial i de solteria i de viduïtat de filiació condició de fill o de pare de nacionalitat condició d’espanyol o d’estranger de veïnatge civil d’edat condició de majoritat o de minoritat d’incapacitació condició d’ésser capaç d’actuar per si mateix o de…
codi civil
Dret
Dret civil
Ordenament jurídic positiu que regula les relacions entre particulars.
El primer codi civil és el Codi de Napoleó 1804, que tingué una àmplia repercussió a Europa i Amèrica De fet, però, no fou fins a partir de la segona meitat del segle XIX que s’anà estenent entre els estats, especialment els no vinculats amb el dret anglès o no influïts per ell, de donar-se un codi civil A Alemanya fou promulgat el 1900 a Itàlia, el primer ho fou el 1856, i el vigent data del 1942 a l’URSS fou establert el 1922 i ha tingut una àmplia influència en la major part de les democràcies populars El Codi Civil espanyol, precedit d’un projecte…
veïnatge civil
Dret civil
Condició de veí o persona a la qual és aplicable un o altre dels ordenaments de les comunitats autònomes subsistents a l’Estat espanyol (regionalitat) o bé el Codi Civil espanyol, en les matèries referents a la capacitat i l’estat civil de les persones, relacions personals i patrimonials entre els cònjuges, relacions paterno-filials, adopció, tutela, aliments entre parents i successions per causa de mort.
filiació civil
Etnologia
Dret civil
Filiació que tenen els adoptats respecte dels adoptants.
responsabilitat civil
Dret civil
Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom té obligació de respondre dels actes propis o d’altri.
L’obligació de la dita indemnització de danys i perjudicis pot néixer dels contractes responsabilitat contractual, de la llei o àdhuc d’actes en què el responsable no té cap culpa responsabilitat extracontractual
germà | germana
Dret civil
Parent col·lateral de segon grau civil.
En el dret civil català es refereix generalment tant als de doble vincle com als d’un sol vincle i no n'exclou les germanes Segons el dret tradicional, els germans només tenien dret a llegítima a falta de descendents i d’ascendents, si el germà difunt els havia posposats a persona turpis , però aquesta particularitat ha desaparegut després de la darrera compilació, que nega als germans qualsevol dret de caràcter legitimari Quant a la successió intestada, els germans de doble vincle eren cridats, en segon lloc, juntament amb els ascendents, però en el dret civil…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina