Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
codicil
Dret civil
Disposició d’última voluntat, atorgada amb les mateixes solemnitats externes d’un testament, en la qual hom modifica, aclareix o revoca el que ha estat establert en testament.
Hom pot ordenar fideïcomisos i llegats, però no pot instituir hereu, ni desheretar, ni afegir condicions a un hereu ja instituït, ni establir directament substitucions En el cas que en un codicil hom nomeni hereu, aquest té la condició de fideïcomissari Com a dependent d’un testament, el codicil perd eficàcia quan aquell és revocat o n'és atorgat un altre de nou Aquesta figura jurídica, que prové del dret romà, ha estat sempre reconeguda a Catalunya i avui és recollida en la Compilació del dret civil especial de Catalunya, bé que, per a la seva validesa, hom exigeix…
clàusula codicil·lar
Dret civil
Clàusula testamentària en la qual, com a mesura de precaució, s’establia que, si aquell acte o instrument no podia valer com a testament, tingués el valor jurídic de codicil.
Avui, amb la Compilació del dret civil català, ha caigut en desús, puix que d’una manera expressa hom hi estableix que tots els testaments ineficaços són considerats codicils, sense necessitat de clàusula codicillar, mentre reuneixin les condicions de codicil i no siguin nuls per preterició dels legitimaris
ineficàcia
Dret civil
Manca d’eficàcia que la llei estableix en les disposicions d’última voluntat per diverses causes.
Com és ara les de revocació de les disposicions testamentàries, la caducitat aplicable als testaments no notarials si no es compleixen determinades formalitats en els terminis legals i la nullitat que es produeix quan el testament o codicil no correspon a algun dels tipus que preveu la llei, s’ha atorgat amb violència, dol o frau o sense observança dels requisits de capacitat o forma exigits per la llei a Catalunya, a més, el testament és nul quan no conté institució d’hereu
testimoni
Dret català
Dret civil
Dret processal
Persona que té coneixement d’un fet de transcendència jurídica, pel fet d’haver-lo comprovat amb els seus sentits (especialment, però no pas necessàriament, de vista o d’oïda), i que en dóna fe.
Hi ha dues accepcions del terme la persona que intervé en un acte jurídic solemne, com a major garantia de la celebració i el contingut exactes d’aquell acte, i la persona que declara en un judici o procediment perquè coneix fets i circumstàncies referents a la matèria del judici En el primer cas, la intervenció de testimonis pot ésser voluntària per exemple, en la signatura d’un document privat de lloguer o compravenda o necessària per exemple, en la signatura d’un testament, en què la llei, per a la seva validesa, exigeix la presència de dos testimonis La capacitat i altres condicions d’…
administrador | administradora
Dret civil
Persona encarregada, sola o juntament amb d’altres, d’administrar béns o negocis d’una altra persona; pot també realitzar actes que ultrapassin els d’administrar, si així ho disposa la llei o l’acta de nomenament del càrrec d’administrador.
Hom pot ésser administrador per disposició legal el pare sobre els béns dels fills, el tutor sobre els del pupil, etc, per resolució judicial el qui el jutge designa en la declaració de fallida, en un judici d’abintestat, etc o per un acte voluntari d’una persona en favor d’una altra nomenament d’administrador per una societat mercantil o per una persona El nomenament és efectuat normalment mitjançant escriptura de poder, en la qual són concretades les facultats que hom dóna a l’administrador Aquest ha d’exercir el càrrec amb la diligència d’un bon pare de família, segons expressió de la llei…