Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
benefici de separació de patrimonis
Dret civil
Dret dels creditors per deutes del causant o per despeses de la seva última malaltia i els legataris de poder obtenir del jutge competent que el patrimoni hereditari sigui considerat separat del privatiu de l’hereu, a l’objecte de salvaguardar el seu dret davant els creditors particulars d’aquest últim.
El jutge, un cop fet l’inventari de l’herència i amb l’adequada justificació prèvia, concedeix aquest benefici i adopta, si cal, les mesures oportunes per a la seva efectivitat
obligació
Dret civil
Situació jurídica en què una persona (el creditor) té un dret (dret de crèdit) que li permet d’exigir d’una altra persona (el deutor) una determinada conducta de contingut patrimonial, consistent a fer, deixar de fer o lliurar alguna cosa.
L’obligació és, doncs, considerada com una relació entre el deure que té el deutor i el dret del creditor Les obligacions tenen l’origen en les disposicions de la llei, en la voluntat o acord dels interessats, en els delictes i en les actuacions negligents o imprudents En cas d’incompliment del deure per part del deutor, aquest en respon amb el seu patrimoni, però no pas amb la seva pròpia persona, a diferència del que era establert en els drets més primitius, així com el romà, en què el deutor restava a disposició del creditor com a esclau o ostatge Les obligacions més freqüents, que neixen…
contracte d’edició
Dret civil
Conveni segons el qual l’autor d’una obra susceptible de propietat intel·lectual concedeix el dret de publicar-la o reproduir-la i de comercialitzar-la a una persona, anomenada editor.
Aquest n'assumeix els costs i els riscs corresponents i abona en canvi a l’autor la compensació econòmica pactada
propietat intel·lectual
Dret civil
Conjunt de facultats que la llei concedeix a l’autor d’una obra científica, artística o literària, quant al poder exclusiu de publicar-la, modificar-la, explotar-la econòmicament i disposar-ne de qualsevol forma.
Aquest dret no es generalitzà fins al s XIX i varia segons la legislació de cada estat
fidúcia
Dret civil
Pacte pel qual una persona (fiduciant) concedeix a una altra (fiduciari) la titularitat d’un bé o d’un dret amb una finalitat determinada que només les parts coneixen, amb una evident desproporció entre la finalitat cercada i el mitjà emprat.
separació de patrimonis
Dret civil
Dret concedit als creditors del causant i als legataris d’obtenir la separació del patrimoni del causant del de l’hereu, i que concedeix preferència per a obtenir el cobrament de llurs crèdits i percepció de llurs llegats respecte als creditors particulars de l’hereu.
dret de retenció
Dret civil
Facultat que de vegades la llei concedeix al creditor de poder continuar posseint una cosa després del termini en què havia de restituir-la al deutor, o al detentor d’una cosa de retardar-ne la restitució fins a obtenir la satisfacció del seu crèdit.
El dret de retenció constitueix una forma de garantia del crèdit, que només faculta a continuar la detenció i negar-se a restituir, però sense que atorgui la facultat de disposició de la cosa per tal de satisfer amb el seu preu l’import del crèdit
successió
Dret català
Dret civil
Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques.
Perquè es doni, calen tres elements que es tracti d’una relació jurídica transmissible en són exclosos els drets “personalíssims”, que es produeixi un canvi de subjecte i que el dret o la situació transmesos es mantinguin idèntics Bé que hi ha successió sempre que un dret adquirit deriva o prové d’una altra persona com en el cas de la compra d’una casa o d’un préstec d’un llibre, hom en redueix normalment el concepte a la successió per causa de mort mortis causa , objecte del dret successori Gairebé tots els sistemes legislatius han admès la possibilitat de transmissió dels drets dels…