Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
hotel de vendes
Dret civil
Establiment destinat a rebre i a custodiar els mobles embargats judicialment, fins a l’hora de llur adjudicació.
guarda i custòdia
Dret civil
En dret matrimonial, conjunt de deures i drets derivats de la situació d’aquell dels progenitors amb qui conviuen els fills menors d’edat, en cas de separació, divorci o nul·litat.
El règim de guàrdia i custòdia es troba regulat al Codi Civil de Catalunya, llibre segon, aprovat per Llei del Parlament de Catalunya 25 ⁄ 2010, de 29 de juliol, que inclou els darrers desenvolupaments en la matèria, com són, entre d’altres, l’exercici de guàrdia i custòdia compartit pels progenitors, la prohibició de guàrdia al progenitor que hagués estat condemnat per sentència ferma per actes de violència domèstica, ol’establiment d’un règim de relacions personals amb avis i germans, inclosa la possibilitat excepcional que l’autoritat…
emfiteusi
Dret civil
Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe.
A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l’emfiteuta o senyor útil generalment, a l’acte d’establiment, l’emfiteuta paga una quantitat d'entrada Aquesta institució ja era d’ús a Grècia, pel cap baix des del segle V aC, on la concessió era sempre perpètua A la Roma republicana existí també aquest tipus d’establiment, qualificat com a arrendament a llarg termini, especialment aplicat als nous territoris conquerits hom entenia que el domini era del poble romà, però els terrenys eren lliurats als soldats victoriosos o als anteriors posseïdors amb…
arrendament
Dret civil
Acció d’arrendar.
L’arrendament és un negoci jurídic que té per objecte de donar una cosa pròpia a una altra persona perquè en faci ús i se'n beneficiï per un temps determinat mitjançant el pagament d’una renda convinguda Al costat d’aquesta figura general de l' arrendament de coses , hom sol regular legalment els anomenats arrendaments d’obres i de serveis La semblança d’aquestes figures amb la fonamental és més aviat problemàtica, però la seva regulació és dominada per la tradició originària del dret romà El fet que el contracte d’arrendament pugui recaure en prestacions o coses d’importància vital per als…
protecció de menors
Dret
Dret civil
Dret penal
Òrgan jurisdiccional integrat en el poder judicial amb la denominació de jutjat de menors, al qual correspon l’exercici de les funcions reformadores establertes per les lleis per als menors d’edat autors de fets que la llei tipifica com a delicte o falta.
A totes les legislacions han estat abolides les penes per als menors delinqüents i hom les ha substituïdes per mesures educatives correccional i de reintegració social en centres d’acolliment o collocació familiar Hom ha creat arreu patronats destinats a l’assistència dels menors en recuperar llur llibertat Als Països Catalans, un primer antecedent fou el Patronat de Menors Abandonats i Presos, creat el 1890 a Barcelona per Ramon Albó i Martí amb la contribució de Francesc Puig i Alfonso i Josep Pedragosa Durant els anys d’autonomia a Catalunya hom intentà de donar un enfocament…
adopció
Dret civil
Institució jurídica, normalment de base contractual, que consisteix a prendre com a fill el que no ho és per generació; en deriven relacions semblants, encara que no idèntiques, a les de la paternitat i filiació per naturalesa.
Fou coneguda ja pels pobles antics Egipte, Caldea, Índia, Grècia, etc, on tingué una significació politicoreligiosa diferent de la que té en el món modern Hi predominava l’interès objectiu de la família l’interès en la continuació de la nissaga, absolutament necessària per a la supervivència del culte als avantpassats i per a la transmissió dels béns El dret romà conegué dues formes d’adopció l’ arrogació abrogatio , que consistia en l’adopció d’una persona que fins aleshores no havia estat subjecta a la pàtria potestat de ningú, i l’ adopció en sentit estricte, que comportava un contracte…
cognom
Història
Dret civil
Nom de família.
Junt amb el nom o nom personal , nom de pila o nom de fonts , constitueix la designació per la qual s’identifica un individu, si bé, en un grau divers, gairebé sempre es donen coincidències de vegades molt freqüents en les combinacions de nom i cognom El cognom afegit al nom de fonts o de pila presenta diverses tipologies, segons les tradicions de les diferents comunitats culturals, ètniques i nacionals Consistent en la majoria dels casos en el cognom del pare, en el de la mare o en els de tots dos, el cognom patern és un marcador característic dels sistemes de parentiu patrilineals,…