Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
protutor | protutora
Dret civil
Persona que, sense ésser tutor, és encarregada de vetllar pels interessos d’un menor; segons quines siguin les funcions encomanades, és anomenat curador o defensor judicial.
La figura del protutor, amb la llei del 1991 de la tutela i institucions tutelars, pren més importància que la que tenia anteriorment, i s’estableix, de manera obligatòria, la necessitat de nomenar un protutor sempre que el patrimoni del sotmès a tutela sigui important i no ho haguessin prohibit els pares El protutor té la funció de fiscalitzar l’activitat del tutor, autoritzant actes, intervenint en l’inventari i en la rendició de comptes i assabentant el jutge de qualsevol irregularitat en l’exercici del càrrec De la lectura d’aquesta llei es desprèn la idea que el protutor s’…
fideïcomís
Dret català
Dret civil
Disposició segons la qual una persona, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els béns o una part a una altra persona amb l’encàrrec que els conservi i els transmeti a un tercer, anomenat fideïcomissari.
El fideïcomís és una categoria jurídica elaborada pel dret romà que permeté un manteniment de la solidaritat i del patrimoni familiars Del fideïcomís es deriva un tipus de substitució, la fideïcomissària, o fideïcomís de substitució , que ha tingut una extraordinària importància i difusió, especialment en el dret català, fins al punt de donar una especial configuració a la família i a la propietat a Catalunya El fideïcomís de substitució suposa una crida successiva d’hereus o legataris, en el sentit que el causant anomena un primer hereu o legatari —anomenat fiduciari —, el qual adquireix l’…
conveni regulador
Dret civil
Document que recull el projecte de regulació de les relacions personals i econòmiques entre cònjuges i, en el seu cas, amb els fills, si es produeix separació legal, divorci o nul·litat del matrimoni acordats per ambdós cònjuges o per un d’ells amb el consentiment de l’altre.
El conveni, per a poder ser eficaç, ha de ser aprovat judicialment, sempre que no perjudiqui l’interès dels fills Els aspectes que han de ser objecte de regulació són determinació de la persona amb qui han de conviure els fills, el règim de visites, d’estada i comunicació amb el progenitor amb qui no convisquin, l’exercici de la pàtria potestat, la quantitat que hagi de satisfer el pare o mare en concepte d’aliments als fills i la seva actualització Així mateix assenyalarà l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar amb el seu parament, la pensió compensatòria o els aliments a…
usdefruit
Dret civil
Dret real de gaudiment sobre cosa d’altri, que atorga a l’usufructuari les facultats de posseir la cosa, usar-la i percebre’n tots els fruits, si bé amb les limitacions d’haver de conservar-ne la forma i la substància.
L’usdefruit pot originar-se per disposició de la llei o per voluntat dels particulars, que generalment es manifesta en testament, i, a Catalunya, també en capitulacions matrimonials quan es tracta d’usdefruits familiars El dret real d’usdefruit és generalment vitalici, però si es tracta d’un usdefruit familiar s’extingeix també normalment en cas de segones noces de l’usufructuari Per la llei 13/2000 hom regula actualment l’usdefruit En la regulació esmentada destaca el reconeixement de l’alienabilitat del dret, però s’atribueix al nu propietari la possibilitat d’evitar-ne el…
desheretament
Dret civil
Facultat del testador d’excloure de l’herència algun hereu forçós.
És una institució familiar que té per objecte de castigar les faltes comeses pels hereus amb la pèrdua de la llegítima Recollida ja en el dret romà, fou suprimida en el codi de Napoleó, que només considerà la indignitat per a succeir No obstant això, alguns codis civils, com el suís i l’espanyol, l’han recollida, i uns altres, com l’alemany, la consideren parcialment El Codi Civil espanyol estableix que ha d’ésser expressat en el testament i fonamentat en algunes de les causes legalment establertes quan la causa no és certa, no ha estat expressada en el testament o no és una de…
societat conjugal
nom
Lingüística i sociolingüística
Dret civil
Mot amb què una persona és coneguda o designada.
El concepte de nom de persona ha variat segons les èpoques i les regions i ha sofert freqüents reduccions i ampliacions en els seus components i en el seu ordre Les successives aportacions onomàstiques s’entrecreuen constantment sovint perduren tenaçment uns quants noms, bé que molt reduïts, en els períodes posteriors El nombre i la varietat de noms d’una procedència tendeixen a disminuir, per selecció, en el decurs d’un període, fenomen d’empobriment constant en totes les civilitzacions Aquesta fluctuació quantitativa pot ésser atribuïda a factors socioculturals i religiosos, com també al…
troncalitat
Dret civil
En el dret successori, privilegi pel qual els béns hereditaris d’una persona, de natura familiar coneguda, reverteixen al tronc d’on procedeixen, en casos de successió abintestada sense deixar descendents.
D’origen germànic, la troncalitat ha subsistit en la majoria de drets
administrador | administradora
Dret civil
Persona encarregada, sola o juntament amb d’altres, d’administrar béns o negocis d’una altra persona; pot també realitzar actes que ultrapassin els d’administrar, si així ho disposa la llei o l’acta de nomenament del càrrec d’administrador.
Hom pot ésser administrador per disposició legal el pare sobre els béns dels fills, el tutor sobre els del pupil, etc, per resolució judicial el qui el jutge designa en la declaració de fallida, en un judici d’abintestat, etc o per un acte voluntari d’una persona en favor d’una altra nomenament d’administrador per una societat mercantil o per una persona El nomenament és efectuat normalment mitjançant escriptura de poder, en la qual són concretades les facultats que hom dóna a l’administrador Aquest ha d’exercir el càrrec amb la diligència d’un bon pare de família, segons expressió de la llei…
pensió
Dret canònic
Dret civil
Quantitat que hom cobra periòdicament de l’estat o d’una institució o organisme, etc, pel fet d’haver prestat un servei, o determinada per la mort d’un familiar o per una disminució física o psíquica permanent.
Originàriament, gràcia concedida per un sobirà, a partir de la Revolució Francesa apareix com un dret de tot funcionari, magistrat, militar, certs càrrecs polítics El dret canònic la distingeix d’un benefici eclesiàstic