Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
dret de superfície
Dret civil
Dret real sobre cosa aliena que correspon a una persona que planta o edifica sobre el sòl d’una altra, i pot servir-se d’allò que ha plantat o edificat mitjançant el pagament d’un cànon periòdic.
Té l’origen en el dret romà, com a mode d’impulsar les plantacions i edificacions després d’haver caigut gairebé en desús, ressorgí amb força, a causa de l’escassetat d’habitatges i la necessitat de fomentar la construcció Aquesta necessitat donà lloc a la llei del sòl, de 12 de maig de 1956, que regula, en especial, el dret d’edificar en sòl aliè, concedit per l’estat i els organismes públics dins l’àmbit de llur competència, com també pels particulars La inscripció d’aquest dret n'ha de contenir la durada, el cànon que ha de satisfer el superficiari i garanties reals per tal d’assegurar el…
garantia
Dret civil
Contracte accessori del principal que té per finalitat d’assegurar al creditor el compliment de l’obligació.
N'hi ha de dues classes personal, o contracte de fiança, en el qual un tercer respon del deute si no és satisfet i real, mitjançant el qual hom assegura la realització del crèdit a través de l’assignació d’un bé o d’un dret si és un bé moble, passa al creditor i rep el nom de penyora , i si és un bé immoble, resta en poder del deutor, i és el cas de la hipoteca N'és una variant l'anticresi Pel que fa a les garanties possessòries sobre cosa moble, una llei del 1991 del Parlament de Catalunya pretén respondre a la necessitat social de regular les garanties reals mobiliàries a Catalunya Les…
adopció
Dret civil
Institució jurídica, normalment de base contractual, que consisteix a prendre com a fill el que no ho és per generació; en deriven relacions semblants, encara que no idèntiques, a les de la paternitat i filiació per naturalesa.
Fou coneguda ja pels pobles antics Egipte, Caldea, Índia, Grècia, etc, on tingué una significació politicoreligiosa diferent de la que té en el món modern Hi predominava l’interès objectiu de la família l’interès en la continuació de la nissaga, absolutament necessària per a la supervivència del culte als avantpassats i per a la transmissió dels béns El dret romà conegué dues formes d’adopció l’ arrogació abrogatio , que consistia en l’adopció d’una persona que fins aleshores no havia estat subjecta a la pàtria potestat de ningú, i l’ adopció en sentit estricte, que comportava un contracte…