Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
llegítima
Dret civil
Limitació a la llibertat de testar que la llei imposa al testador.
La qual consisteix en el deure d’atribuir als seus parents de la línia directa descendent o ascendent, anomenats legitimaris, un valor patrimonial a càrrec de l’herència, ja sia a títol d’institució d’hereu, llegat, donació o de qualsevol altra manera Segons el dret civil de Catalunya, la quantia de la llegítima és la quarta part del valor dels béns de l’herència al temps de la mort del causant, deduïts els deutes hereditaris, i afegint-hi el valor dels béns que en vida hagués donat el causant L’hereu gaudeix de la facultat de pagar les llegítimes en diners o en béns de l’…
suplement de llegítima
Dret civil
Allò que cal afegir a la quantitat deixada pel testador a un hereu forçós perquè sigui igual a la llegítima que li correspon.
imputació a la llegítima
Dret civil
Operació de càlcul de la llegítima en virtut de la qual allò que hom ha rebut com a hereu, legatari o donatari disminueix la part de valor que té dret a percebre de la massa hereditària.
desheretament
Dret civil
Facultat del testador d’excloure de l’herència algun hereu forçós.
És una institució familiar que té per objecte de castigar les faltes comeses pels hereus amb la pèrdua de la llegítima Recollida ja en el dret romà, fou suprimida en el codi de Napoleó, que només considerà la indignitat per a succeir No obstant això, alguns codis civils, com el suís i l’espanyol, l’han recollida, i uns altres, com l’alemany, la consideren parcialment El Codi Civil espanyol estableix que ha d’ésser expressat en el testament i fonamentat en algunes de les causes legalment establertes quan la causa no és certa, no ha estat expressada en el testament o no és una de les que la…
reducció
Dret civil
Disminució de la quantia d’alguna disposició entre vius o d’última voluntat perquè es conformi amb la llei.
Es dóna en els censos excessius o en els llegats en perjudici d’hereus legítims, en el cas que un legatari sigui perjudicat en els seus drets a conseqüència d’un llegat que fa que la seva llegítima no arribi a la quantitat mínima fixada per la llei
condició
Dret civil
Determinació que hom inclou en un negoci jurídic, mitjançant la qual fa dependre d’un fet futur i incert o passat que les parts ignoren la producció o l’extinció dels seus efectes.
En principi, les condicions tenen cabuda en qualsevol negoci jurídic, bé que el Codi Civil espanyol vigent fa una excepció amb l’acceptació i la repudiació de l’herència i amb la disposició de la llegítima La condició és suspensiva quan hom en fa dependre la producció de l’efecte jurídic volgut, i resolutòria quan en depèn la cessació o la resolució del dret creat pel negoci jurídic
germà | germana
Dret civil
Parent col·lateral de segon grau civil.
En el dret civil català es refereix generalment tant als de doble vincle com als d’un sol vincle i no n'exclou les germanes Segons el dret tradicional, els germans només tenien dret a llegítima a falta de descendents i d’ascendents, si el germà difunt els havia posposats a persona turpis , però aquesta particularitat ha desaparegut després de la darrera compilació, que nega als germans qualsevol dret de caràcter legitimari Quant a la successió intestada, els germans de doble vincle eren cridats, en segon lloc, juntament amb els ascendents, però en el dret civil català actual, per remissió al…
quota vidual
Dret civil
Llegítima usufructuària que pertoca al cònjuge supervivent, en cas de situació intestada.
Segons el dret civil de Catalunya li correspon la meitat si concorre amb ascendents o descendents legítims del difunt, i la totalitat, en els altres casos
administrador | administradora
Dret civil
Persona encarregada, sola o juntament amb d’altres, d’administrar béns o negocis d’una altra persona; pot també realitzar actes que ultrapassin els d’administrar, si així ho disposa la llei o l’acta de nomenament del càrrec d’administrador.
Hom pot ésser administrador per disposició legal el pare sobre els béns dels fills, el tutor sobre els del pupil, etc, per resolució judicial el qui el jutge designa en la declaració de fallida, en un judici d’abintestat, etc o per un acte voluntari d’una persona en favor d’una altra nomenament d’administrador per una societat mercantil o per una persona El nomenament és efectuat normalment mitjançant escriptura de poder, en la qual són concretades les facultats que hom dóna a l’administrador Aquest ha d’exercir el càrrec amb la diligència d’un bon pare de família, segons expressió de la llei…
successió
Dret català
Dret civil
Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques.
Perquè es doni, calen tres elements que es tracti d’una relació jurídica transmissible en són exclosos els drets “personalíssims”, que es produeixi un canvi de subjecte i que el dret o la situació transmesos es mantinguin idèntics Bé que hi ha successió sempre que un dret adquirit deriva o prové d’una altra persona com en el cas de la compra d’una casa o d’un préstec d’un llibre, hom en redueix normalment el concepte a la successió per causa de mort mortis causa , objecte del dret successori Gairebé tots els sistemes legislatius han admès la possibilitat de transmissió dels drets dels…