Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
ocupació
Dret civil
Forma originària d’adquirir la propietat consistent a apoderar-se de béns materials externs que no pertanyen a ningú, amb la intenció d’apropiar-se’ls.
dret d’habitació
Dret civil
Dret real d’ocupar, amb els seus familiars o persones al propi servei, que té una persona respecte a una casa o a la part necessària d’una casa i que pot dimanar d’uns capítols matrimonials, de testament o de contracte especial; aquest dret no es pot arrendar ni cedir a d’altres persones.
Segons el dret romà, s’estenia a tota la casa entera si en el títol constitutiu no era disposada altra cosa Des de l’entrada en vigor de la Compilació del dret civil especial de Catalunya 1960, s’ha perdut la modalitat catalana d’aquest dret, que es regeix actualment pel Codi Civil espanyol, pel qual l’ocupació de l’immoble resta reduïda a les dependències d’aquest que siguin indispensables per a cobrir les necessitats més estrictes de l’habitacionista
tresor
Dret civil
Dret romà
Qualsevol objecte de preu, amagat o colgat des de temps, del qual, en el moment d’ésser descobert, ningú no pot demostrar el darrer propietari.
El dret romà el considerà res nullius ‘cosa de ningú’, susceptible d’ocupació mitjà normal d’obtenir-ne la propietat, llevat del cas que hom el descobrís en predi aliè o en propietat estatal o pública, en el qual cas calia distribuir-lo meitat i meitat entre el propietari i el descobridor El dret actual conserva bàsicament la mateixa legislació, bé que en cas que l’objecte posseeixi un valor històric, arqueològic, artístic o científic, l’estat es reserva el dret de comprar-lo a just preu i de continuar les excavacions en una propietat privada
posseïdor | posseïdora
Dret civil
Que frueix de la tinença material d’un bé o d’un dret determinat, essent-ne o no el propietari real.
Hom pot ésser propietari d’una cosa sense tenir-ne la possessió —és el cas del nu propietari— o bé tenir-ne la possessió però no la propietat —en el cas de l’usdefruit— Ultra l’ocupació material del bé, calen dos elements el corpus i l’ animus possidendi , per a ésser reputat veritable posseïdor En el dret vigent hom presumeix la bona fe del posseïdor, llevat del cas que hom demostrés que ha obrat indegudament en aquest cas és reputat de mala fe El posseïdor podrà esdevenir propietari si, transcorreguts trenta anys, ningú no ha oposat millor dret
possessió
Dret civil
Acció de posseir o de possessionar-se materialment d’una cosa, que inclou el poder efectiu sobre d’ella, protegit per l’ordenament jurídic, independentment de la seva legitimitat, i la cosa posseïda amb causa justa i de bona fe —presumible sempre mentre ningú no demostri el contrari—, i amb intenció de disposar-ne.
En tant que relació jurídica, la llei la protegeix com una propietat, el dret és equiparable al domini, protegit per la llei hipotecària, bé que subordinat al dret preferent que pugui tenir-hi un altre Hom la considera justa, quan no és violenta, clandestina o a precari, i de bona fe quan el posseïdor creu que no comet cap injustícia adquirint-la o mantenint-la en el seu poder Hom parla d' ocupació quan la cosa no era posseïda per ningú en cas contrari, es tracta de tradició La manca de consentiment de l’antic posseïdor fa que la possessió sigui considerada de mala fe L’adquisició, pot fer-…
propietat
Dret civil
Dret de fruir i disposar d’una cosa, sense més limitacions que les que són establertes a les lleis.
En poden ésser objecte totes les coses corporals, mobles o immobles i, menys rigorosament, també els béns i drets patrimonials Objecte de l’atenció de l’economia i de la política, el seu reconeixement, les limitacions i el caràcter públic o privat i fins i tot la seva negació, són a la base de les teories sociopolítiques El concepte, gairebé illimitat en el dret romà on incloïa el poder d’abusar de la cosa i destruir-la, ha tingut grans transformacions, fins a les actuals legislacions socialistes, que només admeten la propietat privada dels béns de consum i posen en mans de l’estat,…
abandó
Dret civil
Acció de renunciar a la propietat de béns desprenent-se de llur possessió amb la intenció de perdre’n el domini, els quals es converteixen aleshores en res nullius i llur propietat pot ésser adquirida per qualsevol persona que la trobi i en prengui possessió (ocupació).
Cal distingir l’abandó de la pèrdua mentre que l’abandó és realitzat amb intenció de perdre'n la propietat, la pèrdua és un acte involuntari pel qual hom no perd la propietat Hom presumeix legalment si una cosa ha estat abandonada o perduda per les circumstàncies del moment, del lloc, de l’estat de la cosa, etc En principi, l’abandó no és aplicable als béns immobles L’abandó d’animals és configurat de diferents maneres segons que es tracti d’animals domèstics inclosos els eixams d’abelles o d’animals salvatges en captivitat compresos els criats en deveses o vivers En el primer cas, el…
embargament
Dret civil
Ocupació i retenció de béns ordenada per l’autoritat judicial, a conseqüència d’un deute o d’un delicte, per tal d’assegurar el pagament del deute o la responsabilitat pecuniària que hom pugui haver contret en virtut del delicte, que priva el deutor o el responsable de la facultat de disposar dels béns.
En general són embargables tots el béns, mobles i immobles, amb l’excepció del llit del deutor, el dels seu cònjuge i el dels seus fills, la roba més indispensable, les eines de treball i una part del sou que permeti de fer cara a les mínimes necessitats de supervivència L’embargament pot ésser preventiu, que constitueix una mesura precautòria, o executiu, que deriva de l’existència d’una declaració de responsabilitat o de la que és implícita en un document amb força executiva