Resultats de la cerca

Aquest lligam pot ésser per descendència patrilineal, és a dir, per línia masculina, o bé per descendència uterina o matrilineal, regulada per línia femenina En la primera, que és la més estesa en les diverses civilitzacions, els béns passen de pares a fills En la segona, pròpia de certs pobles primitius, el fill pertany a la mare i a la família d’aquesta, però els béns, que són sempre patrimoni de l’home, no els rep d’ella, sinó de l’oncle matern Hom distingeix la filiació natural de l’adoptiva i la matrimonial de la no matrimonial La legislació sobre filiació s’ha recollit…

Els homes són iguals davant el dret, però segons les situacions en què es troben es modifica llur capacitat jurídica o d’obrar, com ara els casos de bogeria o de minoritat L’existència de la persona física comença en el moment del seu naixement, però, àdhuc abans d’aquest, el concebut és tingut ja per nascut en tot allò que li és favorable així, hi ha obligació de prestar aliments, a càrrec de l’herència del marit, a la vídua embarassada no es pot executar la sentència de pena de mort en una dona embarassada hom pot instituir hereus els fills d’un matrimoni futur En l’ordre civil…

A efectes hereditaris, en cas de dubte de qui ha mort primer accident, normalment, hom considera que els fills impúbers premoren als pares i la dona a l’home

Els mals tractes, de paraula o d’obra, entre esposos, són causa de separació el tracte dur dels pares envers els fills pot produir la privació de la pàtria potestat el tracte injust d’un fill envers els pares pot produir el desheretament La llei orgànica 14/1999, de 9 de juny, que modifica el codi penal de l’any 1995 amb relació a la matèria de protecció a les víctimes de mals tractes, fa que també es modifiquin les penes relatives a aquesta matèria Una innovació és la inclusió, com a pena accessòria de determinats delictes, de la prohibició d’apropar-se a la víctima, als seus…

Atès el seu caràcter d’irrevocable, la llei no l’autoritza als tutors, sense el consentiment del jutge, ni a les associacions beneficiàries d’una herència sense l’aprovació judicial i l’audiència fiscal En cas d’oposició dels pares, l’hereu que vol repudiar l’herència necessita un curador o defensor judicial

Derivat primitivament del nom d’un dels pares, del lloc d’origen o d’un apellatiu, donà origen a l’actual cognom Establerta ja la forma jurídica, en continuà l’ús en les capes populars per exigències de concreció i d’expressivitat motiu , àlies Referit normalment a característiques físiques o morals de la persona alludida, fou conegut ja a l’antigor Cicero , ‘el del cigró al nas’ Nassus , ‘el nassut’, etc, i caracteritzà personatges importants medievals Carles el Calb, Oliba Cabreta, Guifré el Pelós, etc

Estableix que el cònjuge que restarà viu es podrà tornar a casar sense perdre l’usdefruit legal, i amb la facultat de transmetre'l al nou cònjuge, de forma que la casa i els béns del premorient restaran en poder del sobrevivent i hi tindran igualtat de drets els fills d’ambdós matrimonis L’atorguen els pares instituïdors i, en llur defecte, el consell de família Hom acostuma a posar-hi la condició que el segon consort haurà d’ésser d’igual o semblant qualitat i circumstància És una institució consuetudinària de Ribagorça, de l’alt Aragó i de Sobrarb

La figura del protutor, amb la llei del 1991 de la tutela i institucions tutelars, pren més importància que la que tenia anteriorment, i s’estableix, de manera obligatòria, la necessitat de nomenar un protutor sempre que el patrimoni del sotmès a tutela sigui important i no ho haguessin prohibit els pares El protutor té la funció de fiscalitzar l’activitat del tutor, autoritzant actes, intervenint en l’inventari i en la rendició de comptes i assabentant el jutge de qualsevol irregularitat en l’exercici del càrrec De la lectura d’aquesta llei es desprèn la idea que el protutor s’…

La consanguinitat constitueix impediment, dins uns graus determinats, per al matrimoni àdhuc per al civil, i en uns casos és dispensable i en uns altres no genera l’obligació d’ajuda alimentària fins al segon grau de consanguinitat, dóna dret a la successió intestada fins al quart grau, i produeix l’exempció, l’atenuació o l’agreujament de la pena o bé la tipificació del delicte quan és comès entre parents pròxims El parentiu de consanguinitat pot ésser lineal transmès per línia directa, de pares a fills o collateral collateralitat La computació de la consanguinitat, segons el…