Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
personalitat civil
Dret civil
Conjunt de dades relatives a una persona en virtut de les quals aquesta és diferenciada de qualsevol altra dins l’àmbit de la societat.
Integren la personalitat civil, per exemple, el nom i el cognom de la persona i el lloc i la data de naixement registre civil, així com el seu estat civil i domicili
personalitat jurídica
Dret civil
Capacitat que ostenta una persona jurídica per a ésser subjecte de totes les relacions de dret, exceptuades les pròpies de la natura humana (com el parentiu o el matrimoni).
La personalitat jurídica és una entitat independent de la dels socis o partícips de la persona jurídica en virtut d’aquesta independència els crèdits o els deutes de la persona jurídica no ho són dels associats
persona jurídica
Dret civil
Conjunt de persones o de béns reconegut per l’estat com a subjecte de dret amb personalitat independent dels seus associats, o dels seus afavorits, que s’organitza per a la consecució d’un fi permanent.
La seva capacitat es redueix als drets patrimonials i n'ostenta la representació la junta que la llei determina o que els estatuts corresponents estableixen Quant a la natura de la persona jurídica, hi ha dues teories oposades la de la ficció i la de la realitat la teoria de la ficció, que té origen en el dret canònic i prevalgué fins al s XIX, considera que només l’home és subjecte de drets, encara que les lleis poden modificar aquest principi, atorgant personalitat jurídica a d’altres éssers, personificats pel dret amb vista a un fi que han d’obtenir la teoria de la realitat, per contra,…
fundació
Dret civil
Patrimoni organitzat sense finalitat lucrativa per realitzar un objectiu d’interès general, al qual la llei reconeix personalitat jurídica.
El règim jurídic de les fundacions a Catalunya és previst a la Llei 4/2008, del 24 d’abril, del Parlament de Catalunya, per la qual s’hi incorporà el llibre tercer del Codi Civil de Catalunya dedicat a les persones jurídiques, tot refonent les normes existents amb alguns canvis en aspectes vinculats als requisits constitutius
concebut
Dret civil
Fetus humà que, tenint expectatives jurídiques a favor seu, no consolida els seus drets fins al moment del naixement, en què adquireix personalitat jurídica.
Aquest naixement ha de complir dues condicions que el fetus tingui figura humana i que visqui vint-i-quatre hores completament separat del si matern Les donacions a favor del concebut poden ésser acceptades per les persones que legalment el representin
protecció de menors
Dret
Dret civil
Dret penal
Òrgan jurisdiccional integrat en el poder judicial amb la denominació de jutjat de menors, al qual correspon l’exercici de les funcions reformadores establertes per les lleis per als menors d’edat autors de fets que la llei tipifica com a delicte o falta.
A totes les legislacions han estat abolides les penes per als menors delinqüents i hom les ha substituïdes per mesures educatives correccional i de reintegració social en centres d’acolliment o collocació familiar Hom ha creat arreu patronats destinats a l’assistència dels menors en recuperar llur llibertat Als Països Catalans, un primer antecedent fou el Patronat de Menors Abandonats i Presos, creat el 1890 a Barcelona per Ramon Albó i Martí amb la contribució de Francesc Puig i Alfonso i Josep Pedragosa Durant els anys d’autonomia a Catalunya hom intentà de donar un enfocament més d’acord…
nacionalitat
Dret civil
Situació de la persona determinada per la seva subjecció o pertinença a la jurisdicció d’un estat, amb el conjunt de deures i drets que això comporta.
L’atribució de la nacionalitat a una persona es produeix en general al moment de la seva naixença Dos principis fonamentals regeixen aquesta atribució de personalitat el ius soli , segons el qual hom adquireix la nacionalitat de l’estat on el naixement es produeix, i el ius sanguinis , en virtut del qual la nacionalitat que hom adquireix és la del pare o la de la mare Als països anglosaxons i de l’Amèrica del Sud predomina el principi del ius solis , mentre que a Europa predomina el del ius sanguinis , bé que el més freqüent sol ésser la combinació d’ambdós principis a l’hora de…
curatela
Dret civil
Mena de tutela que s’ocupa especialment de la representació i l’administració dels interessos dels fideïcomissaris no nascuts ni concebuts o la personalitat dels quals només és determinable per algun esdeveniment futur, així com també la dels béns d’una herència jacent.
cognom
Història
Dret civil
Nom de família.
Junt amb el nom o nom personal , nom de pila o nom de fonts , constitueix la designació per la qual s’identifica un individu, si bé, en un grau divers, gairebé sempre es donen coincidències de vegades molt freqüents en les combinacions de nom i cognom El cognom afegit al nom de fonts o de pila presenta diverses tipologies, segons les tradicions de les diferents comunitats culturals, ètniques i nacionals Consistent en la majoria dels casos en el cognom del pare, en el de la mare o en els de tots dos, el cognom patern és un marcador característic dels sistemes de parentiu patrilineals,…