Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
emfiteusi
Dret civil
Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe.
A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l’emfiteuta o senyor útil generalment, a l’acte d’establiment, l’emfiteuta paga una quantitat d'entrada Aquesta institució ja era d’ús a Grècia, pel cap baix des del segle V aC, on la concessió era sempre perpètua A la Roma republicana existí també aquest tipus d’establiment, qualificat com a arrendament a llarg termini, especialment aplicat als nous territoris conquerits hom entenia que el domini era del poble romà, però els terrenys eren lliurats als soldats victoriosos o als anteriors posseïdors amb l’obligació…
benefici d’inventari
Dret civil
Facultat concedida a l’hereu de no respondre de les obligacions del causant ni de les càrregues hereditàries amb els seus béns, sinó únicament amb els béns de l’herència.
Aquest benefici és d’una importància cabdal en els sistemes successoris de base romana, en els quals l’acceptació pura i simple de l’herència comporta que l’hereu hagi de respondre amb els béns propis si l’actiu de l’herència no supera el passiu Per tal d’evitar aquest inconvenient, i també perquè les herències restin vacants davant aquest risc, els ordenaments jurídics moderns que s’inspiren en l’ordenament jurídic romà, entre ells el català, han conservat el benefici d’inventari La declaració de voler acceptar l’herència a benefici d’inventari es pot fer davant de notari o per escrit…
administrador | administradora
Economia
Dret civil
Membre de l’òrgan d’administració d’una empresa, de caràcter necessari i permanent que realitza les funcions executives (direcció, gestió i administració) i de representació de la societat, segons les pautes fixades per la junta general d’accionistes.
Pot ser un òrgan unipersonal o pluripersonal consell d’administració Les obligacions imposades per la llei als administradors són prestar les garanties exigides als estatuts informar els accionistes, i redactar, al termini de cada exercici, el balanç de comptes anuals, acompanyat d’un informe de gestió i una proposta de distribució de beneficis
testament hològraf
Dret civil
Dret civil català
Testament caracteritzat pel fet d’exigir uns requisits de forma molt simplificats (introduïts pel Codi Civil espanyol, seguint el model del Codi Civil francès): el testador, que només pot atorgar-lo si ha assolit la majoria d’edat, escriu ell mateix el testament, amb expressió de l’any, mes i dia de l’atorgament, i el signa.
Caduca si no es protocollitza dins el termini de cinc anys a comptar des de la mort del testador Desconegut a Catalunya, fou introduït per la jurisprudència a base de donar un abast excessiu a les disposicions del Codi Civil, per les quals, segons l’actual compilació del dret civil català, el testament hològraf vigeix a Catalunya
testament ‘parentum inter liberos’
Dret civil
Testament atorgat segons els requisits de forma del testament hològraf, ço és, escrit tot ell pel testador.
La particularitat està que contingui únicament disposicions a favor de tots els descendents del testador, o a favor d’aquests i del seu cònjuge per tal de deixar-li l’usdefruit A diferència del testament hològraf, no és subjecte a cap termini per a la seva protocollització Solament es podia revocar per un testament posterior solemne, però aquesta particularitat ja no és vigent
dret de superfície
Dret civil
Dret real sobre cosa aliena que correspon a una persona que planta o edifica sobre el sòl d’una altra, i pot servir-se d’allò que ha plantat o edificat mitjançant el pagament d’un cànon periòdic.
Té l’origen en el dret romà, com a mode d’impulsar les plantacions i edificacions després d’haver caigut gairebé en desús, ressorgí amb força, a causa de l’escassetat d’habitatges i la necessitat de fomentar la construcció Aquesta necessitat donà lloc a la llei del sòl, de 12 de maig de 1956, que regula, en especial, el dret d’edificar en sòl aliè, concedit per l’estat i els organismes públics dins l’àmbit de llur competència, com també pels particulars La inscripció d’aquest dret n'ha de contenir la durada, el cànon que ha de satisfer el superficiari i garanties reals per tal d’assegurar el…
comís
Dret civil
En l’emfiteusi, reversió del domini útil de l’immoble en favor del senyor directe quan el censatari deixa de pagar pensions censuals.
Aquest se'n pot alliberar pagant els endarreriments dins el termini subsegüent a la requesta que li formula el censalista El comís també es produeix en virtut de conveni, com a clàusula penal contractual En cas de nullitat de contracte per illicitud de la causa o de l’objecte, si són de caire criminal, les coses i el preu que han estat matèria de l’atorgament cauen en comís
herència
Dret civil
Massa de drets, obligacions i béns que, mort el causant (titular), poden ésser transmesos a un tercer, dit hereu o legatari.
Els drets i les obligacions actiu i passiu han d’ésser personals, però no personalíssims de família, certs béns patrimonials, etc Passa, doncs, tot a l’hereu no pot agafar l’actiu i deixar el passiu La successió pot ésser testada o intestada El successor rep el nom d'hereu o legatari, segons que la successió sigui a títol universal o particular Un cop oberta la successió, existeix una crida al successor, anomenada delació, que pot durar fins a 30 anys, al terme de la qual l’hereu pot acceptar o repudiar l’herència Des del moment de la mort fins que algú es fa càrrec de l’herència…
testament sacramental
Dret civil
Dret civil català
Forma testamentària peculiar de les persones que gaudeixen del veïnatge local de Barcelona o de l’antic bisbat de Girona.
Constitueix en un testament atorgat quan el testador es troba de viatge fora del seu domicili, de paraula o per escrit, davant dos testimonis almenys Per a la seva validesa s’exigeix que el testador mori durant el viatge, per accident o malaltia, i que els testimonis, dins el termini de sis mesos, adverin aquest testament sota jurament prestat davant el rector de l’església on consuetudinàriament s’adveren aquests testaments Ha d’ésser protocollitzat per mitjà d’un expedient instruït pel jutge de primera instància, amb citació dels dos testimonis i el cònjuge i parents del…
filiació
Etnologia
Dret civil
Lligam de parentiu que uneix un fill als seus pares.
Aquest lligam pot ésser per descendència patrilineal, és a dir, per línia masculina, o bé per descendència uterina o matrilineal, regulada per línia femenina En la primera, que és la més estesa en les diverses civilitzacions, els béns passen de pares a fills En la segona, pròpia de certs pobles primitius, el fill pertany a la mare i a la família d’aquesta, però els béns, que són sempre patrimoni de l’home, no els rep d’ella, sinó de l’oncle matern Hom distingeix la filiació natural de l’adoptiva i la matrimonial de la no matrimonial La legislació sobre filiació s’ha recollit totalment en el…