Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…
nacionalització
© Agencia Boliviana de Información
Economia
Dret internacional
Apropiació dels mitjans de producció, del capital, etc, estrangers per part de l’estat on radiquen aquests béns o per part dels membres d’aquest mateix estat.
Dues resolucions de l’Assemblea de les Nacions Unides han accentuat el dret sobirà dels estats a disposar lliurement de llur riquesa fan referència també al deure de la indemnització, bé que aquest punt no fou acceptat pels anomenats països socialistes
agent consular
Dret internacional
Agent que, sense pertànyer al cos de funcionaris d’un estat, exerceix determinades activitats consulars limitades a una ciutat o port estranger per compte d’aquest estat i sota l’autoritat del seu cònsol.
Aquesta activitat consular és compatible amb l’exercici d’altres activitats professionals D’acord amb el Conveni de Viena Sobre Relacions Consulars 1963, els estats poden decidir lliurement si estableixen o accepten agències consulars dirigides per agents consulars, àdhuc les activitats, privilegis i immunitats dels agents consulars que les dirigeixen, que són determinades de comú acord entre els estats interessats
concessió internacional
Dret internacional
Conveni segons el qual un estat cedeix a un altre l’exercici efectiu de la sobirania sobre una part del seu territori —bé que conservant-ne la sobirania teòrica— per un temps determinat i en canvi d’un cànon.
L’estat cessionari pot establir-s’hi i desenvolupar-hi lliurement el propi comerç sota la protecció de la pròpia autoritat La concessió pot ésser feta a diversos estats o a un de sol Bé que actualment no són emprades, les concessions foren molt nombroses a la fi del s XIX i a començament del XX, especialment obtingudes de la Xina pels estats europeus
territori estatal
Dret internacional
Espai tridimensional en el qual l’estat exerceix amb titularitat exclusiva el seu poder sobirà.
Constitueix l’objecte d’un dret absolut per part de l’estat, un patrimoni del qual pot disposar lliurement el pot cedir en administració, posar-lo sota tutela, vendre’l, etc i treure’n totes les utilitats possibles sense interferències estrangeres Ultra la terra ferma, comprèn el subsol, les aigües internes, les aigües territorials i llur fons, així com l’espai aeri i les aigües jurisdiccionals Sovint hom hi inclou les colònies, bé que amb les diferències jurídiques que sorgeixen del grau més o menys estret d’assimilació amb la metròpolis diferències vàlides únicament a l’…