Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
servitud internacional
Dret internacional
Dret real limitat d’un estat sobre un altre, o en benefici recíproc, o com a mesura de seguretat.
Imposat sovint com a conseqüència d’una victòria militar, també pot establir-se en temps de pau en virtut d’acords comercials sobre navegació, registres, aranzels, etc
acord bilateral
Dret internacional
En política internacional, acord entre dos països sobre els imports, els termes i les condicions de determinades transaccions comercials.
acord multilateral
Dret internacional
En política internacional, acord que implica més de dos països respecte als imports, termes i condicions de determinades transaccions comercials.
ambaixador | ambaixadora
Dret internacional
Màxim representant del cap d’estat i de govern d’un estat en un altre i, de vegades, en un organisme internacional.
L’ambaixador és un agent diplomàtic que resideix a la capital de l’Estat on és assignat Estat receptor El càrrec té una durada permanent i s’estableix per acord i recíprocament entre els estats un cop aproven mantenir relacions de manera regular Jeràrquicament se situa en un rang superior al del cònsol cònsol Actualment la figura de l’ambaixador és regulada pel Conveni de Viena sobre relacions diplomàtiques 1961 Els ambaixadors tenen la missió de dur a terme negociacions polítiques amb els representants del país receptor, i en principi són els únics autoritzats per l’Estat emissor per…
cònsol | consolessa
Dret internacional
Agent oficial que un estat estableix en un altre d’estranger, amb funcions molt variades: administratives, notarials, de col·laboració amb els tribunals i d’altres relacionades amb l’estat civil de les persones, les successions, etc.
L’origen del cònsol prové de l’organització corporativa existent a l’edat mitjana, segons la qual les comunitats de mercaders residents a països estrangers podien elegir un magistrat amb la funció primordial d’administrar justícia segons el dret del propi país o d’acord amb el dret comú comercial o marítim rebien generalment el nom de cònsol d’ultramar i n’és exemple el cònsol de catalans Actualment les funcions i els procediments consulars es regeixen per la Convenció de Viena sobre relacions consulars 1963, en vigor des del 1967, que reconeix dues classes de cònsols el cònsol…
tractat
Dret internacional
Acord internacional establert per escrit entre estats i regit pel dret internacional, tant si és fet en un instrument únic com si ho és en dos o més, sigui quina vulgui la seva denominació particular.
Pel que fa a les matèries, hom parla de tractats de pau , com, per exemple, el de Westfàlia, l’any 1648 pau de Westfàlia, el tractat d'Utrecht, el 1613, el tractat de Versalles, el 1919, etc de tractats econòmics i comercials , com és ara el Zollverein o unió duanera alemanya, l’acord tripartit entre els EUA, França i la Gran Bretanya 1936 per tal d’evitar les devaluacions monetàries competitives de després de la crisi econòmica mundial del 1929, i el General Agreement on Tariffs and Trade GATT, del 1947 El tractat religiós , establert entre el Vaticà i altres estats, és anomenat…
blocatge
Dret internacional
Operació per la qual les forces navals, i eventualment les aèries i les terrestres, d’un estat intercepten les comunicacions amb el territori d’un altre estat..
Des del punt de vista jurídic el blocatge pot ésser bèllic o pacífic Segons el dret internacional tradicional, el blocatge bèllic ha d’ésser declarat prèviament per l’estat belligerant que l’exerceix, precisant límits territorials i temporals, ha d’ésser notificat als estats neutrals i aquests han d’observar-lo sempre que sigui efectiu, és a dir, dut a terme per l’estacionament real de les forces que exerceixen el blocatge enfront de les posicions enemigues, i sempre que sigui imparcial, és a dir, afectant igualment qualsevol altre estat En el cas de trencament del blocatge bèllic, el país…
Mercat Interior Europeu
Dret internacional
Espai econòmic de la Unió Europea a l’interior del qual circulen lliurement les persones, mercaderies, serveis i capitals, i a més es respecta el principi de llibertat d’establiment.
La plena liberalització dels moviments de capital a la UE fou acordada el 1988 per la directiva 88/361/EEC i entrà en vigor per a la major part dels Estats membres el 1990 Hom establí períodes de transició per a la resta Formà part de la Unió Política i Monetària finalment recollida en el Tractat de Maastricht 1993 L’origen del Mercat Interior Europeu es troba el 1985, quan el Consell Europeu aprovà el Llibre Blanc del Mercat Interior, els objectius del qual foren recollits a l’Acta Única Europea, aprovada a la cimera de Luxemburg al febrer del 1986 i que entrà en vigor al juliol del 1987…