Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
estatut
Dret internacional
Règim jurídic al qual es troben sotmeses les persones i les coses amb relació a la nacionalitat i al territori.
Aquest comprèn l' estatut formal , que es refereix a les solemnitats dels actes i els contractes l' estatut personal , que es refereix als drets de la personalitat i de la família i a l’estat, la condició i la capacitat civil de les persones i l' estatut real , que es refereix als béns immobles El sistema estatutari, com a mètode de resoldre els conflictes de lleis entre estats, fou elaborat pels juristes medievals i fou seguit fins a la darreria del segle XVIII A l’Estat espanyol, encara que sense emprar aquesta denominació, la doctrina de l’estatut inspirà les regles del codi…
comunitat internacional
Dret internacional
Unió lliure dels estats, basada en la solidaritat i que tendeix a resoldre els conflictes d’interessos internacionals.
La insuficiència d’un estat per a assolir per si mateix els propis objectius ha desenvolupat el fenomen associatiu a través de la creació d’acords, tractats i organitzacions internacionals de composició i funcions variables En un pla formal, la més alta expressió de comunitat internacional és l'Organització de les Nacions Unides
auxiliar
Dret internacional
Dit de les tropes que combaten al costat de les regulars d’un o més estats en situació bèl·lica formal, generalment formades sobre la base de voluntaris.
El reglament annex a les convencions de la Haia del 1899 i del 1907 les assimila als combatents regulars sempre que operin sota un cap responsable, amb insígnies distintives i respectant les regles de la guerra Són designades també auxiliars les unitats de reclutament voluntari o mercenari, provinents d’estats neutrals, autoritzades o no per llur govern, i també les tropes al servei de les potències colonials formades per poblacions indígenes no organitzades en estat Les dues guerres mundials, especialment la segona, han desdibuixat el concepte de tropa auxiliar per la seva difícil…