Resultats de la cerca

Constitueix font d’obligacions internacionals i produeix, des del moment de la seva ratificació pels governs respectius, efectes jurídics

Hi ha diverses classes de dret internacional el públic , o conjunt de normes que constitueixen l’ordenament jurídic de la comunitat internacional, i el privat , o conjunt de normes jurídiques que regulen situacions o relacions amb elements personals, reals o formals vinculats a diferents ordenaments jurídics Les fonts més importants d’aquest dret són els tractats internacionals, el costum internacional, els principis generals i la doctrina i les teories internacionals Les relacions amb el dret intern són objecte de diferents posicions, car uns autors…

Bé que els límits solen coincidir a la meitat, sovint tot el pont és considerat zona neutra o internacional

La insuficiència d’un estat per a assolir per si mateix els propis objectius ha desenvolupat el fenomen associatiu a través de la creació d’acords, tractats i organitzacions internacionals de composició i funcions variables En un pla formal, la més alta expressió de comunitat internacional és l'Organització de les Nacions Unides

La seva administració és feta per mandat i sota la garantia d’una organització internacional la Societat de Nacions o, posteriorment, l’ONU Han estat territoris internacionals, per exemple, la ciutat lliure de Gdańsk 1920 i el territori del Saarland 1920 Una situació jurídica força semblant és l’antic mandat sobre les colònies de les potències vençudes confiat per les Nacions Unides als vencedors i la institució de la tutela administrativa creada per l’ONU

Imposat sovint com a conseqüència d’una victòria militar, també pot establir-se en temps de pau en virtut d’acords comercials sobre navegació, registres, aranzels, etc

Pot referir-se al comerç, a la propietat literària i artística, a la industrial, a la navegació, etc És semblant al tractat, però no és tan important i definitiu com aquest i sovint és precisament el mitjà utilitzat per a modificar-ne les clàusules

La sentència o laude arbitral és considerada obligatòria per les parts, definitiva, però no immediatament executiva Tenint en compte la persona dels àrbitres, hom assenyala diverses formes d’arbitratge de jutge únic, de comissió mixta o de tribunal arbitral A la primera Conferència de la Haia 1899 fou creat el Tribunal Permanent d’Arbitratge Malgrat el nom, aquest tribunal no passa d’ésser una llista de persones prèviament designades per a exercir funcions arbitrals La IX assemblea de la Societat de Nacions elaborà un tractat-tipus destinat a servir de model als estats l’Acta General d’…

Per a l’eficàcia d’aquests acords no cal la ratificació dels caps d’estat, sinó que és suficient la intervenció dels ministres d’afers estrangers o dels agents diplomàtics dels estats signataris Aquests acords són realitzats mitjançant diversos procediments com, per exemple, intercanvi de notes, cartes, declaracions