Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Associació Internacional per a la defensa de les llengües i cultures amenaçades
Dret internacional
Entitat que agrupa en forma federal, d’una banda organismes preexistents de tipus cultural, apolítics, i de l’altra, membres adherits a títol personal.
S'assigna com a tasques principals la creació i el manteniment a tots els països d’un moviment d’opinió a favor de les llengües i cultures amenaçades i desenvolupa una acció en aquest sentit prop dels governs i dels organismes internacionals Iniciada als països escandinaus, al seu primer congrés 1964 fou elegit secretari general el principal inspirador, P Naërt, al qual succeí de fet el piemontès G Burat N'han estat presidents S Espriu, J Triadú i Jordi Costa, i secretari territorial a l’Estat espanyol Heribert Barrera, succeït per J Pou Celebrà un congrés a Barcelona pel juliol…
extraterritorialitat
Dret internacional
Dret o privilegi basat en una ficció jurídica que considera persones, coses i locals com si estiguessin fora del territori en què es troben per a continuar sotmesos a les lleis de llurs països d’origen.
Els beneficis d’aquests drets són aplicats als caps d’estat, amb llurs familiars i seguicis, als agents diplomàtics, amb llurs famílies, al personal oficial i als comissionats i delegats dels organismes internacionals, als exèrcits en terrenys ocupats, als vaixells de guerra, als magistrats del tribunal internacional de la Haia, a les residències dels caps d’estat estrangers i a les dels agents diplomàtics, així com a llurs valises i documentació
vet
Dret internacional
En els organismes internacionals, dret que tenen certs estats membres d’oposar-se a l’adopció d’una resolució.
En el Consell de Seguretat de l’ONU, les resolucions han d’ésser adoptades per majoria de nou vots, entre els quals han de figurar els de les cinc grans potències EUA, Rússia, la Gran Bretanya, França i la Xina, que, d’aquesta manera, poden evitar resolucions contràries a llurs interessos
oficina
Dret internacional
Cadascun dels organismes centrals creats per a l’aplicació i el funcionament d’una convenció signada per diferents estats i que s’anomenen ‘‘oficines internacionals’’.
Les més importants són les de correus, telègrafs, pesos i mesures, protecció de la propietat industrial, educació, etc
Conselleria per a Afers Autonòmics en la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea
Dret internacional
Òrgan acreditat per l’Estat espanyol, amb caràcter representatiu i de gestió, responsable d’assegurar la presència d’Espanya en les institucions i els organismes dependents de la Unió Europea.
La seva única competència és relacionar-se amb les oficines de les comunitats autònomes a Brusselles i canalitzar la informació cap a les comunitats autònomes, amb independència de la informació que correspongui donar a les conferències sectorials
refugiat | refugiada
Dret internacional
Persona que, tot i pertànyer per ciutadania a un estat, n’ha hagut d’emigrar a conseqüència d’esdeveniments polítics i ha estat acollida en el territori d’un altre estat, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons.
Els seus drets i deures són fixats en el dret d’estrangeria i en el dret d’asil previst en diverses constitucions La impossibilitat d’absorció dels milers de refugiats a causa de les guerres mundials portà a la creació, d’una banda, de camps de refugiats —eufemisme sovint d’autèntic camp de concentració— i, de l’altra, d’organismes internacionals que n’asseguressin la protecció, sobretot l’Organització Internacional dels Refugiats, reemplaçada l’any 1951 per l’Alta Comissaria de les Nacions Unides per als Refugiats Al principi del 2004, l’ACNUR Alt Comissionat de les Nacions…
Consell d’Europa
Dret internacional
Organisme internacional creat el 1949, amb seu a Estrasburg, per aconseguir a Europa una més gran unitat, la realització dels ideals comuns i el progrés social i econòmic.
Aquesta finalitat és acomplerta per l’examen de qüestions d’interès comú, per la conclusió d’acords i per la recerca d’una acció comuna en tots els terrenys, com també per la defensa i el desenvolupament dels drets humans i de les llibertats fonamentals En són exclosos els afers militars, per tal com són competència de la UEO i l’OTAN El Consell d’Europa té el fonament jurídic en la Convenció Europea de Drets Humans , que els estats membres es comprometen a respectar i a la qual es remeten la resta d’acords, resolucions i tractats de l’organització Cal no confondre el Consell d’Europa amb el…
sanció
Dret internacional
Cadascuna de les mesures polítiques, econòmiques i militars que alguns organismes internacionals (com ara la Societat de Nacions, l’ONU, etc) o bé alguns grups d’estats imposen a un estat (membre o no de la dita organització) perquè el consideren agressor contra un altre estat o violador dels drets humans.
Agència Internacional d’Energia Atòmica
Dret internacional
Institució creada el 1957 per les Nacions Unides i dependent d’aquesta organització que s’ocupa de temes relacionats amb l’ús de l’energia nuclear en l’àmbit internacional.
La seva seu és a Viena La junta de govern és elegida per la Conferència General, formada per representants dels estats membres 138 el 2005 Les seves tasques principals són garantir i promoure el desenvolupament de l’energia nuclear per a aplicacions pacífiques, i supervisar-ne i assessorar-ne el grau de seguretat prevenció de fuites, protecció contra les radiacions, control de residus, etc És l’organisme encarregat de supervisar el Tractat de No-proliferació desarmament i de dur a terme les inspeccions per tal d’evitar la fabricació i emmagatzemament d’armes nuclears Collabora amb un gran…