Resultats de la cerca

Hom parla d’ ocupació de territoris sense amo , referida principalment a territoris colonials L’ ocupació de guerra o militar és l’exercici temporal de la sobirania sobre el territori d’un estat estranger, fonamentat sobre la possessió de fet Aquesta ocupació cessa després del signament d’un tractat de pau i el territori és restituït a l’estat de què depenia abans del conflicte o resta annexat al territori de l’ocupant Aquesta ocupació, a més, pot generar el dret d’efectuar requises i d’obligar a pagar imposts als ocupats L’ ocupació pacífica és efectuada per tal de garantir les…

Bé que el terme és aplicat també a l’adquisició de territori que no pertanyia a cap altre estat, hom parla més pròpiament d’annexió quan a un estat és incorporat totalment o parcialment el territori d’un altre estat L’annexió d’un país o d’un territori és formalitzada per un acte tradicionalment reservat al cap de l’estat annexant, acte que pot ésser reconegut generalment per la comunitat internacional —com és el cas en els tractats de pau, de retrocessió, etc— o només per alguns dels seus membres —com sol passar en cas d’ocupació violenta, o de guerra en curs o no conclosa per tractat— La…

La unió, dotada d’òrgans permanents, no repercuteix sobre la independència dels estats membres i totes les decisions són preses per unanimitat Generalment la confederació pren la representació internacional dels estats membres Es diferencia de la federació en el fet que la sobirania dels membres té més importància que el lligam federatiu

Pot ésser voluntària o forçosa, aquesta com a resultat d’una guerra, i els seus efectes es regulen mitjançant un tractat Actualment, i d’acord amb el principi d’autodeterminació dels pobles, hom considera necessari, per a la validesa de la cessió, el consentiment dels habitants del territori cedit

L’estat cessionari pot establir-s’hi i desenvolupar-hi lliurement el propi comerç sota la protecció de la pròpia autoritat La concessió pot ésser feta a diversos estats o a un de sol Bé que actualment no són emprades, les concessions foren molt nombroses a la fi del s XIX i a començament del XX, especialment obtingudes de la Xina pels estats europeus

Constitueix l’objecte d’un dret absolut per part de l’estat, un patrimoni del qual pot disposar lliurement el pot cedir en administració, posar-lo sota tutela, vendre’l, etc i treure’n totes les utilitats possibles sense interferències estrangeres Ultra la terra ferma, comprèn el subsol, les aigües internes, les aigües territorials i llur fons, així com l’espai aeri i les aigües jurisdiccionals Sovint hom hi inclou les colònies, bé que amb les diferències jurídiques que sorgeixen del grau més o menys estret d’assimilació amb la metròpolis diferències vàlides únicament a l’interior de cada…

Règim convencional entre dos estats, suposa un tractat especial —no existeix un dret comú— que determina les diverses competències La forma normal de l' estat protegit suposa només la intervenció del protector en les relacions exteriors, bé que existeixen els protectorats colonials , on les ingerències atenyen la mateixa política interna i, en conseqüència, manquen de personalitat jurídica internacional Lligat al fenomen del colonialisme, sigui quina sigui la modalitat, pràcticament ha desaparegut amb la descolonització

Aquest mitjà fou utilitzat per a legalitzar annexions i, de vegades, durant els segles XIX i XX, per a l’exercici de l’autodeterminació nacional, per exemple, en el procés d’unificació d’Itàlia, o en la integració de Niça a l’Estat francès 1860 Després de la Primera Guerra Mundial fou emprat per a resoldre situacions de minories nacionals Alta Silèsia, Caríntia, Saarland i també posteriorment per a situacions semblants Malta, 1956 Algèria, 1962 Gibraltar, 1968 etc Un plebiscit mixt per a decidir la unió d’Egipte i Síria fou celebrat el 1958 i també per a confirmar Nasser com a nou cap d’estat…

L’angaria té precedents en l’antiguitat persa i grega, i fou sovint practicada al s XVII, que es produí una reacció contrària que provocà el signament de diversos tractats entre els anys 1645 i 1796 prohibint-la el 1798, Napoleó ordenà l’apoderament dels vaixells situats als ports francesos per a transportar l’exèrcit a Egipte, però disposà una compensació econòmica per a llurs propietaris, i en el tractat del 1799 entre els EUA i Pèrsia fou reconegut el dret d’angaria mitjançant el pagament d’una indemnització aquesta concepció ha prevalgut fins als temps moderns, en què l’angaria ha estat…