Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
apropiació
Dret penal
Apropiació no justificada jurídicament.
Específicament, delicte concret contra la propietat, diferenciat del furt, i consistent a emparar-se, en perjudici d’altri, de diners o qualsevol altra cosa moble rebuda en dipòsit, comissió, administració o per un altre títol que obligui a lliurar-la o bé a tornar-la també constitueix aquest delicte negar haver rebut la cosa, perquè hom entén que aquesta negativa amaga la voluntat de fer-la seva La reforma del Codi Penal del 1983 ha equiparat a l’apropiació el fet d’emparar-se o apropiar-se d’un bé trobat amb ànim de lucre, deslligant del furt aquesta figura de delicte
grau
Dret penal
Cadascuna de les parts en què es divideix la durada de les penes.
En el codi penal espanyol, cada pena és dividida en tres graus mínim, mitjà i màxim, o tercer, segon i primer, respectivament, aplicables segons la culpabilitat apreciada a l’autor En el primer grau es classifiquen els presos més perillosos, que no poden demanar permisos per a sortir de la presó En el segon, els presos tenen dret a 36 dies de permís a l’any si han complert una quarta part de la condemna Preveu la possibilitat d’un règim força obert si el pres té feina fora de la presó En el tercer grau, els presos només estan obligats a romandre vuit hores a la presó, per a…
llibertat sexual
Dret penal
Dret que té tota persona al lliure desenvolupament de la seva personalitat i, per tant, de la seva vida sexual.
La llibertat sexual fou reconeguda com a dret en la Constitució del 1978, i com a conseqüència, són penalitzats com a delictes els actes realitzats contra l’esmentada llibertat Les normes contingudes en el codi penal de l’any 1995 relatives als delictes contra la llibertat sexual foren objecte de revisió per part de l’Estat espanyol, de la qual derivà la llei orgànica 11/1999, de 30 d’abril, que tipifica de manera més precisa els delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals amb relació a l’edat de les víctimes i amb les circumstàncies que hi concorren Així, es fa la següent classificació…
homicidi
Dret penal
Delicte que consisteix a matar una persona sense circumstàncies que donin lloc a un altre delicte especial (assassinat, infanticidi, parricidi).
Pot revestir dues formes de comissió, caracteritzades pel dol 2 2 i la culpa 4 Els penalistes en reconeixen una forma intermèdia, denominada homicidi preterintencional preterintencionalitat El codi penal del 1995 inclou dintre d’aquesta figura tipificada com a delicte el parricidi i l’infanticidi, de manera que no hi ha articles que tractin aquestes dues figures de manera autònoma El nou text legal simplement alludeix a la circumstància de parentiu, que en aquests dos casos agreugen el delicte Per tant, si l’autor de l’homicidi és el cònjuge o la persona lligada amb la víctima de…
exhibicionisme
Psicologia
Dret penal
Comportament que consisteix a mostrar-se nu o a ensenyar els genitals, amb la consegüent satisfacció o alliberament sexual.
És un fet propi dels infants i també de certes cultures La seva repressió emmena sovint els afectats adults a exhibir-se per sorpresa i en públic, davant desconeguts Quan aquest comportament és compulsiu i exclou tota altra actitud sexual, és considerat com una desviació Segons la llei orgànica 11/1999, de 30 d’abril, que modifica articles del codi penal, es considera l’exhibicionisme com un delicte contra la llibertat i indemnitat sexuals Per tant, seran culpables de delicte d’exhibicionisme les persones que facin elles mateixes actes d’exhibició davant de menors o incapaços o…
rapte
Etnografia
Art
Dret penal
Antic delicte consistent en la sostracció d’una dona contra la seva voluntat i amb intencions deshonestes.
El consentiment que en una menor de 12 anys no té valor constituïa el rapte impropi o seducció Com la violació o l'estupre, que formava part dels delictes contra la llibertat i la seguretat En cas de desaparició de la raptada, hi havia presumpció d’assassinat Únicament l’home era considerat autor material del rapte la dona podia ésser considerada còmplice o inductora Com a figura delictiva deixà d’existir amb l’entrada en vigor del codi penal actual 1996 En algunes cultures primitives, el rapte, real o simulat, forma part de les cerimònies nupcials La literatura, l’art i la…
deserció
Dret militar
Dret penal
Delicte que comet el militar o mariner que abandona il·legalment el cos del qual forma part o l’establiment on és afectat.
Sempre ha constituït un delicte durament castigat, especialment en temps de guerra o davant l’enemic Modernament, la deserció lligada a motivacions polítiques com la de soldats dels EUA destinats a lluitar al Vietnam, que no estaven d’acord amb aquesta guerra ha conduït a una suavització de les penes El codi de justícia militar espanyol considera deserció el fet d’absentar-se de la unitat o del lloc de residència més de tres dies consecutius En temps de guerra el termini és de vint-i-quatre hores Hom també considera deserció l’absència durant terminis menors però amb intenció d’…
estupre
Dret penal
Delicte consistent a efectuar un coit amb una persona menor en edat núbil mitjançant engany o prevalent-se de la seva superioritat, originada per qualsevol relació o situació.
Es diferencia de la violació pel fet que no hi intervé violència el coit es produeix amb l’anuència de la víctima Antigament, estupre era sinònim de violació d’una donzella, però actualment la majoria de legislacions no tenen en compte que la víctima sigui o no verge, sinó que es tracti d’una menor A l’Estat espanyol, la víctima de l’estupre és la noia entre dotze i divuit anys També té la consideració d’estupre l’incest comès amb una germana o una descendent Segons el codi penal actual, aquest delicte es produeix quan hom atempta contra la llibertat sexual d’una altra persona,…
abandó de família
Dret penal
Delicte que consisteix a incomplir voluntàriament, podent-ho fer, els deures d’assistència derivats del matrimoni, de la pàtria potestat o de la tutela (assistència mútua entre els esposos; assistència moral, correcció i educació dels fills o tutelats, llur representació legal i administració de llurs béns; etc), quan és degut a una conducta desordenada o bé quan concorre amb l’abandó culpable del domicili comú.
Igualment, consisteix a incomplir els deures d’assistència econòmica per a l’alimentació dels descendents, ascendents o cònjuge que es trobin necessitats La qüestió si la llei ha d’aplicar-se només a les obligacions econòmiques o també a d’altres obligacions d’assistència que comporten el matrimoni, la paternitat i la tutela, ha estat molt discutida en certs estats només és castigada la falta d’assistència econòmica quan pot provocar la mort o perjudicis greus a la salut Brasil, Noruega, Canadà, Bèlgica, Països Baixos, etc el codi penal italià del 1930, en canvi, estengué el…