Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
acte preparatori d’un delicte
Dret penal
Acte o actes que l’autor del delicte realitza abans de començar l’execució de l’acció delictiva.
Una part de penalistes no admet l’existència i la punibilitat d’aquesta categoria d’actes com a independents de les dels actes d’execució del delicte delicte
conspiració
Dret penal
Figura jurídica que consisteix en el fet que dues o més persones, després de posar-se d’acord, decideixen de fer un acte delictiu.
Perquè esdevingui acte punible cal que hi hagui acord, ferma resolució i consciència que és delectiu Es diferencia de l’associació per delenquir en el fet que aquesta pretén d’ésser permanent, mentre que la conspiració es refreix a un únic delicte
corrupció
Dret penal
Delicte consistent en la subornació de funcionaris.
Pot revestir dues formes activa , comès per la persona que indueix un funcionari públic, amb regals, oferiments o promeses, al compliment o a l’omissió d’un acte relacionat amb l’exercici de les seves funcions pasiva o concussió , comès pel funcionari que demana o rep presents o regals, o n'accepta la promesa, per executar una acte relatiu a l’exercici del seu càrrec i que, o bé constitueix delicte, o bé és un fet injust no delictuós, o també, simplement, acceptant retribució per un acte que no hauria d’ésser retribuït
agressió sexual
Dret penal
Delicte consistent a atemptar contra la llibertat sexual d’una persona, amb violència o intimidació.
Aquest atemptat pot ser realitzat mitjançant l’acte sexual o mitjançant simplement tocaments Es considera agreujant quan és comesa per tres o més persones o per familiars
participació en el delicte
Dret penal
Delicte consistent a cooperar més d’una persona en un acte criminal.
autor | autora
Dret penal
Persona que participa en el delicte o falta mitjançant l’execució directa del fet punible.
Quan aquest no és realitzat per l’agent d’una manera personal o directa, la doctrina científica parla aleshores d' autor mediat Són autors els qui participen directament en l’execució del fet, els qui forcen o indueixen directament d’altres a executar-lo i els qui cooperen a l’execució del fet per un acte sense el qual aquest no s’hauria efectuat Aquesta darrera forma de participació ha estat confosa, a vegades, per la jurisprudència amb la complicitat inducció, coautor
antijuridicitat
Dret penal
Característica que hom exigeix d’una acció per poder-la considerar delictiva.
Segons la concepció tecnicojurídica, el delicte és fonamentalment una acció típica, antijurídica i culpable La tipicitat pressuposa la correspondència entre el fet i la descripció legal del tipus delictiu la culpabilitat implica una voluntarietat conscient o una imprevisió inexcusable per part del subjecte, mentre que l’antijuridicitat és referida a un judici valoratiu de l’acció en el sentit de la seva desaprovació pel dret Per manca d’antijuridicitat, per exemple, una lesió corporal causada o uns danys ocasionats podran no resultar delictius, encara que el fet sigui en principi definit com…
pertorbació de l’ordre
Dret penal
Acció que tendeix a impedir el normal desenvolupament d’un acte, d’una cerimònia, del trànsit urbà, etc.
A l’Estat espanyol és tipificada com a delicte en nombroses ocasions
responsabilitat penal
Dret penal
Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom és afectat pels efectes legals derivats de la comissió, dolosa (intencionada) o culposa (per imprudència o negligència), d’un delicte.
Perquè hom sigui criminalment responsable cal que hagi estat investigada i demostrada l’existència d’una acció humana que fonamenti la imputabilitat és a dir un acte conscient, la voluntat del resultat previst i la plena consciència del valor d’aquest això no es dóna, per exemple, ni en els transitòriament trastornats ni en els forçats i que el resultat corresponent estigui recollit en la llei penal, és a dir que es trobi tipificat legalment tipus i que, consegüentment, sigui antijurídic en altres paraules que no sigui justificat, per exemple, ni per legítima defensa, ni pel…