Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
assassinat
Dret penal
Homicidi qualificat per la concurrència de determinades circumstàncies agreujants.
El defineixen així, per exemple, les legislacions de França, Bèlgica, Hongria, Holanda, Suècia, Noruega, Anglaterra, Espanya, etc Altres sistemes legislatius, contràriament, no consideren l’assassinat com a figura delictiva especial, sinó simplement com a forma agreujada de l’homicidi Itàlia, Portugal, Mèxic, Argentina, Brasil, Veneçuela, etc Finalment, n'hi ha que ignoren l’assassinat com a delicte especial i com a homicidi agreujat i només fan esment de l’homicidi en general Dinamarca, Polònia, etc En la legislació espanyola pot ésser subjecte d’aquest delicte…
emmetzinament
Dret penal
En el dret penal espanyol, circumstància agreujant específica en el delicte d’assassinat i genèrica en el de lesions greus.
homicidi
Dret penal
Delicte que consisteix a matar una persona sense circumstàncies que donin lloc a un altre delicte especial (assassinat, infanticidi, parricidi).
Pot revestir dues formes de comissió, caracteritzades pel dol 2 2 i la culpa 4 Els penalistes en reconeixen una forma intermèdia, denominada homicidi preterintencional preterintencionalitat El codi penal del 1995 inclou dintre d’aquesta figura tipificada com a delicte el parricidi i l’infanticidi, de manera que no hi ha articles que tractin aquestes dues figures de manera autònoma El nou text legal simplement alludeix a la circumstància de parentiu, que en aquests dos casos agreugen el delicte Per tant, si l’autor de l’homicidi és el cònjuge o la persona lligada amb la víctima de manera…
infanticidi
Dret penal
Mort donada al nadó per la mare o els ascendents materns a fi d’amagar la deshonra d’aquella.
La majoria de les legislacions penals el distingeixen del parricidi i de l’assassinat, i li apliquen penes més atenuades
recompensa
Dret penal
Circumstància agreujant de la responsabilitat penal consistent a estimular la comissió d’un delicte mitjançant una retribució al seu autor.
A l’Estat espanyol hom l’assimila al preu i és considerada qualificativa de l’assassinat i de lesions greus, compatible amb qualsevol altre agreujant
calúmnia
Dret penal
Delicte consistent en l’atribució conscient a una persona d’un fet fals que dóna lloc a procediment d’ofici (assassinat, falsificació de documents, robatori, etc).
Si es tracta d’un delicte només perseguible d’instància a part, aleshores l’atribució falsa constitueix només una injúria Es distingeix de l’acusació falsa perquè aquesta ha d’ésser feta davant un funcionari administratiu o judicial
parricidi
Dret penal
Acció de matar els ascendents, descendents legítims o il·legítims o cònjuge (conjugicidi).
El parentiu adoptiu resta fora d’aquesta figura també la mort del germà, que constitueix el fratricidi, o l’infanticidi El parricidi acostuma a ésser un dels crims més castigats En el codi penal vigent a l’Estat espanyol és prevista la imposició fins a la reclusió major fins a trenta anys Hi són compatibles totes les circumstàncies agreujants àdhuc, les de l’assassinat Doctrinalment i jurisprudencialment hom ha discutit sobre la possibilitat de l’anomenat “parricidi culpós”, és a dir, imprudent Sembla que l’actitud més adient sigui la de considerar-lo com a homicidi
rapte
Etnografia
Art
Dret penal
Antic delicte consistent en la sostracció d’una dona contra la seva voluntat i amb intencions deshonestes.
El consentiment que en una menor de 12 anys no té valor constituïa el rapte impropi o seducció Com la violació o l'estupre, que formava part dels delictes contra la llibertat i la seguretat En cas de desaparició de la raptada, hi havia presumpció d’assassinat Únicament l’home era considerat autor material del rapte la dona podia ésser considerada còmplice o inductora Com a figura delictiva deixà d’existir amb l’entrada en vigor del codi penal actual 1996 En algunes cultures primitives, el rapte, real o simulat, forma part de les cerimònies nupcials La literatura, l’art i la música han pres…
mara
Sociologia
Dret penal
Banda de delinqüents formada originàriament per immigrants de l’Amèrica Central als Estats Units.
Aquestes bandes sorgiren la dècada de 1980 a la ciutat nord-americana de Los Angeles Integrades per joves immigrants del Salvador, Hondures i Guatemala que fugien de l’estat de guerra civil crònic d’aquests països, alguns d’ells formaren una banda d’autoprotecció Mara Salvatrucha o MS-13 que derivà vers la delinqüència i la criminalitat El 1996 es deportaren més de 200000 d’aquests immigrants als llocs d’origen, on els membres d’aquesta i altres bandes reproduïren l’organització i la forma de vida adoptada als Estats Units, aprofitant-ne la feblesa institucional Les maras capten nous membres…