Resultats de la cerca

Sempre ha constituït un delicte durament castigat, especialment en temps de guerra o davant l’enemic Modernament, la deserció lligada a motivacions polítiques com la de soldats dels EUA destinats a lluitar al Vietnam, que no estaven d’acord amb aquesta guerra ha conduït a una suavització de les penes El codi de justícia militar espanyol considera deserció el fet d’absentar-se de la unitat o del lloc de residència més de tres dies consecutius En temps de guerra el termini és de vint-i-quatre hores Hom també considera deserció l’absència durant terminis menors però amb intenció d’abandó…

L’acusació comporta posar en coneixement un delicte real, aparent o suposat, i el seu presumpte responsable, davant del jutge per tal que procedeixi a verificar-ne l’existència i, en cas afirmatiu, a dictar la pena o sanció corresponent També s’anomena acusació cadascuna de les parts que exerceixen o poden exercir l’acció penal En el cas dels delictes públics aquells que són perseguits d’ofici per les autoritats el dret penal de l’Estat espanyol en reconeix les següents modalitats a acusació particular Correspon a la persona que exerceix l’acció penal davant dels fets que considera delictius…

Hom considera l’inductor com a autor formal del delicte i l’induït com a simple autor material

Aquest atemptat pot ser realitzat mitjançant l’acte sexual o mitjançant simplement tocaments Es considera agreujant quan és comesa per tres o més persones o per familiars

L’article 523 del codi penal considera el tumult com una forma de coacció i no com un delicte en ell mateix Suposa un atemptat contra la llibertat de consciència i els sentiments religiosos La pena aplicable en aquests casos és més greu si el tumult s’ha produït en un lloc destinat al culte

Hom presumeix l’habitualitat a partir d’un nombre de condemnes determinat Les mesures contra aquest tipus de delinqüent varien segons els estats reclusió prepètua, detenció suplementària una vegada acomplerta la darrera condemna, reclusió en un establiment especial, etc El codi penal de l’Estat espanyol considera l’habitualitat com una circumstància agreujant de reincidència

També té el caràcter de mesura de seguretat que substitueix la submissió a la vigilància de l’autoritat per uns altres fiadors, especialment familiars del declarat “perillós social” En alguns països Anglaterra, Suïssa, Itàlia i alguns estats sud-americans és una pena genèrica per a delictes menors, quan hom considera que una altra pena no produiria efectes beneficiosos Aquesta pena no existeix en la legislació penal espanyola

Aquest delicte, inclòs en la majoria de legislacions, va molt lligat amb el concepte d’ordre públic i, per tant, la seva tipificació i sanció varia segons l’estat El codi penal espanyol considera aquest delicte en un sentit ampli i, a més, hi inclou els crits provocatius de rebellió o sedició, els desperfectes ocasionats a les vies fèrries i a les línies telefòniques i telegràfiques i la intercepció de les comunicacions i de la corespondència

És un fet propi dels infants i també de certes cultures La seva repressió emmena sovint els afectats adults a exhibir-se per sorpresa i en públic, davant desconeguts Quan aquest comportament és compulsiu i exclou tota altra actitud sexual, és considerat com una desviació Segons la llei orgànica 11/1999, de 30 d’abril, que modifica articles del codi penal, es considera l’exhibicionisme com un delicte contra la llibertat i indemnitat sexuals Per tant, seran culpables de delicte d’exhibicionisme les persones que facin elles mateixes actes d’exhibició davant de menors o incapaços o els facin…

El dret penal de l’enemic no existeix, de fet, com un sistema explícit, sinó que és un concepte desenvolupat pel jurista alemany Günther Jakobs per a descriure les pràctiques i normes jurídiques d’estats totalitaris o autoritaris que tenen per objecte perseguir, reprimir o anihilar determinats collectius de la ciutadania adduint la ideologia, la raça, la religió, la nacionalitat, l’ètnia o altres criteris L’estat que fa ús d’aquesta mena de normes considera explícitament o implícita els grups als quals l’aplica com un “enemic interior” que cal destruir o, si més no, mantenir sota un control…