Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
apologia del delicte
Dret penal
Apologia de fets il·lícits o dels culpables d’aquests, considerada per la doctrina com una forma atenuada d’ inducció
i, per això, sancionada, sovint, per les legislacions.
L’apologia només serà delictiva com a forma de provocació i també si, pel seu caràcter i les circumstàncies, constitueix una incitació directa a cometre un delicte En les lleis penals espanyoles l’apologia del terrorisme i dels terroristes té la consideració de delicte autònom, específicament tipificat i penalitzat
provocació
Dret penal
Acció d’incitar a perpetrar un delicte.
A l’Estat espanyol és considerada un pas en la comissió d’un delicte i, en cas d’ésser comès, una participació castigada com a inducció inclou tota incitació oral, escrita o impresa, o per qualsevol mitjà eficaç Precedint immediatament la reacció de l’ofès o provocació de l’ofès constitueix una causa atenuant de la culpabilitat de l’agent i suprimeix tota possible consideració de legítima defensa
estupre
Dret penal
Delicte consistent a efectuar un coit amb una persona menor en edat núbil mitjançant engany o prevalent-se de la seva superioritat, originada per qualsevol relació o situació.
Es diferencia de la violació pel fet que no hi intervé violència el coit es produeix amb l’anuència de la víctima Antigament, estupre era sinònim de violació d’una donzella, però actualment la majoria de legislacions no tenen en compte que la víctima sigui o no verge, sinó que es tracti d’una menor A l’Estat espanyol, la víctima de l’estupre és la noia entre dotze i divuit anys També té la consideració d’estupre l’incest comès amb una germana o una descendent Segons el codi penal actual, aquest delicte es produeix quan hom atempta contra la llibertat sexual d’una altra persona,…
responsabilitat penal
Dret penal
Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom és afectat pels efectes legals derivats de la comissió, dolosa (intencionada) o culposa (per imprudència o negligència), d’un delicte.
Perquè hom sigui criminalment responsable cal que hagi estat investigada i demostrada l’existència d’una acció humana que fonamenti la imputabilitat és a dir un acte conscient, la voluntat del resultat previst i la plena consciència del valor d’aquest això no es dóna, per exemple, ni en els transitòriament trastornats ni en els forçats i que el resultat corresponent estigui recollit en la llei penal, és a dir que es trobi tipificat legalment tipus i que, consegüentment, sigui antijurídic en altres paraules que no sigui justificat, per exemple, ni per legítima defensa, ni pel compliment d’un…
acusació
Dret penal
Exercici d’una acció penal.
L’acusació comporta posar en coneixement un delicte real, aparent o suposat, i el seu presumpte responsable, davant del jutge per tal que procedeixi a verificar-ne l’existència i, en cas afirmatiu, a dictar la pena o sanció corresponent També s’anomena acusació cadascuna de les parts que exerceixen o poden exercir l’acció penal En el cas dels delictes públics aquells que són perseguits d’ofici per les autoritats el dret penal de l’Estat espanyol en reconeix les següents modalitats a acusació particular Correspon a la persona que exerceix l’acció penal davant dels fets que considera delictius…
presó
Dret penal
Pena de privació de llibertat per un temps determinat, i, també, edifici o instal·lació construït per als condemnats a aquesta pena.
Des dels primers temps històrics, la privació de llibertat s’aplicava en establiments per al confinament d’acusats a l’espera de ser jutjats, sentenciats i, en el seu cas, condemnats a mort, a càstigs corporals o a esclavatge Aquests establiments eren concebuts com a centres de detenció transitòria que no tenien, pròpiament, consideració de càstig o de pena en si mateixos Amb la Illustració, el naixement de l’Estat modern i els primers codis penals, la privació de llibertat, teoritzada sobretot per Cesare Beccaria , passà a ser considerada un instrument penal per dret propi, i de…
pena
Dret penal
En relació amb la justícia humana, efecte jurídic, degut a la comissió d’un delicte, entès com a expiació o retribució.
Una consideració individualitzada del càstig pretén, a més, concebre'l com a tractament amb vista a la reintegració social del delinqüent, tractament, però, que no deixa de presentar seriosos problemes, no solament econòmics, sinó sobretot d’ordre psicològic i social, amb uns resultats ben minsos i discutibles El càstig o la repressió, d’altra banda, només tenen caràcter de pena quan l’especifica concretament el codi penal o les lleis especials assenyalades per un tribunal ordinari Qualsevol altra sanció administrativa, disciplinària o laboral, imposada per l’Administració o l’…
protecció de menors
Dret
Dret civil
Dret penal
Òrgan jurisdiccional integrat en el poder judicial amb la denominació de jutjat de menors, al qual correspon l’exercici de les funcions reformadores establertes per les lleis per als menors d’edat autors de fets que la llei tipifica com a delicte o falta.
A totes les legislacions han estat abolides les penes per als menors delinqüents i hom les ha substituïdes per mesures educatives correccional i de reintegració social en centres d’acolliment o collocació familiar Hom ha creat arreu patronats destinats a l’assistència dels menors en recuperar llur llibertat Als Països Catalans, un primer antecedent fou el Patronat de Menors Abandonats i Presos, creat el 1890 a Barcelona per Ramon Albó i Martí amb la contribució de Francesc Puig i Alfonso i Josep Pedragosa Durant els anys d’autonomia a Catalunya hom intentà de donar un enfocament més d’acord…