Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Escola Judicial
Dret processal
Òrgan tècnic del Consell General del Poder Judicial que té per missió essencial coordinar els processos de selecció de jutges i magistrats.
També s’encarrega d’assegurar l’execució adequada dels programes de formació inicial destinats als funcionaris en pràctiques i dels programes i accions de formació continuada de jutges i magistrats La seva seu, anteriorment a Madrid, és a Barcelona
sala de govern
Dret processal
Organisme format al tribunal suprem, a l’audiència nacional i als tribunals superiors de justícia que té funcions disciplinàries, de govern i d’organització.
És formada pel seu president i els presidents de sala al tribunal suprem i a l’audiència nacional en formen part també un nombre igual de magistrats del mateix tribunal, i als tribunals superiors de justícia, un nombre igual de magistrats o jutges elegits per tots els magistrats i jutges que exerceixen al territori
testimoniatge
Dret processal
Declaració i examen del testimoni amb vista a provocar la convicció dels jutges.
Constitueix el contingut objectiu de la prova testifical
secretari judicial
Dret processal
Funcionari públic, que forma part del personal de l’administració de justícia, encarregat de donar fe dels actes i les diligències d’un tribunal.
Integrat en el cos de secretaris judicials, pot ésser secretari de sala , si actua en els tribunals collegiats, o secretari judicial , si actua en jutjats de primera instància i d’instrucció, jutjats del contenciós administratiu, del social, de menors o de vigilància penitenciària Ultra l’obligació d’actuari, té el càrrec d’arxiver d’expedients, assisteix els jutges i els tribunals en l’exercici de llurs funcions i és cap directe del personal auxiliar de la secretaria
procediment d’ofici
Dret processal
Obligació que tenen els jutges de prendre la iniciativa en alguns afers civils o criminals.
plet
Dret processal
Història del dret
Procediment contenciós, civil o criminal, entre dues parts litigants.
Presentada la demanda, hom sollicita, primer, la tutela del tribunal enfront del demandat, que és citat judicialment Després d’examinar les allegacions i, si cal, les proves, i de fer-ne un resum oral o escrit —segons que el plet sigui penal o civil—, el tribunal dicta sentència, contra la qual hom pot presentar recurs Originàriament, el mot, en les seves formes arcaiques plàcit, placitum , indicava la sentència dictada per una autoritat judiciària i fins els jutges o juristes pleder o pledès , dels Usatges , o encara el tribut feudal pagat al senyor per l’administració de…
guerra judicial
Dret processal
Ús del poder judicial contra adversaris polítics.
El terme generalment s’utilitza per a subratllar la influència impròpia i presumptament illegal sobre la judicatura amb la finalitat d’apartar o neutralitzar els adversaris polítics o per a defensar-se’n Molt especialment, s’aplica quan, de manera sistemàtica i suposadament planificada, els tribunals actuen contra polítics democràticament elegits i també quan, en nom de la preservació de l’imperi de la llei, el poder judicial és acusat de vulnerar drets fonamentals, la llibertat d’expressió i manifestació o la lliure circulació La desproporció en els càrrecs presentats violència, terrorisme,…
denegació de justícia
Dret processal
Actitud contrària als deures que les lleis processals imposen a jutges i magistrats quant a resolucions, terminis i límits.
qüestió de competència
Dret processal
Controvèrsia entre dos jutges o tribunals, promoguda per determinar quin d’ells dos és més competent per a conèixer d’un plet.
Suspèn el procediment principal i pot ésser formulat davant el jutge que hom considera competent per inhibitòria o davant aquell que hom creu que no ho és ¦ per declinatòria
sentència
Dret processal
Decisió d’un òrgan judicial (jutge o tribunal) que dóna acabament al procés o judici.
D’acord amb l’ordre jurisdiccional dels tribunals, n'hi ha de civils, de penals, del contenciós administratiu, de jurisdicció eclesiàstica, militar, etc La sentència de la jurisdicció ordinària consta primerament d’un encapçalament amb indicació del lloc, de la data, del jutge o del tribunal que la dicta, del nom i les circumstàncies dels contendents, dels noms dels advocats i dels procuradors i, en cas d’un tribunal collegiat, del nom del magistrat ponent Segueix, després, la part dels resultants amb la relació de les pretensions de les parts i la pràctica de la prova en les sentències…