Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
instància
Dret processal
Cadascun dels graus jurisdiccionals que la llei estableix per a resoldre els afers de justícia.
Dins la jerarquia dels tribunals , les instàncies tenen per objecte poder reconsiderar i modificar, a partir de recursos, les sentències o actes jurídics establerts en instàncies inferiors En la darrera instància es dicta la sentència definitiva, sense possibilitat de revisió A l’Estat espanyol els tribunals de primera instància, on es cursen les denúncies i es duen a terme els primers litigis, son els jutjats dels partits judicials Les sentències poden ser recorregudes a l’audiència provincial per a les jurisdiccions civil i penal, i les d’aquestes al tribunal…
connexió de causes
Dret processal
Relació entre dues causes o litigis que segueixen procediments diferents però que tenen un objecte comú i unes parts interessades iguals o relacionades.
Per raons d’economia processal i per evitar sentències contradictòries, en certs casos, hom les acumula en unes úniques actuacions
sentència
Dret processal
Decisió d’un òrgan judicial (jutge o tribunal) que dóna acabament al procés o judici.
D’acord amb l’ordre jurisdiccional dels tribunals, n'hi ha de civils, de penals, del contenciós administratiu, de jurisdicció eclesiàstica, militar, etc La sentència de la jurisdicció ordinària consta primerament d’un encapçalament amb indicació del lloc, de la data, del jutge o del tribunal que la dicta, del nom i les circumstàncies dels contendents, dels noms dels advocats i dels procuradors i, en cas d’un tribunal collegiat, del nom del magistrat ponent Segueix, després, la part dels resultants amb la relació de les pretensions de les parts i la pràctica de la prova en les sentències…
xèrif | xèrifa
Dret processal
A la Gran Bretanya, Irlanda del Nord i els EUA, oficial administratiu amb algunes funcions judicials, encarregat de mantenir el compliment de la llei en els comtats i districtes.
A Anglaterra, Escòcia i Irlanda del Nord representa la corona en els diversos comtats als EUA és elegit i no té gairebé cap funció judicial Càrrec anglosaxó anterior a la conquesta normanda 1066, arribà a ésser l’única autoritat del comtat, sovint amb caràcter hereditari Fixat el seu caràcter electiu 1300 i anual 1340, les seves funcions foren reestructurades pel Sheriff Act 1877 i per la reforma dels moderns County Courts 1934 Fins a l’abolició de la pena de mort 1965, fou l’encarregat d’executar-ne les sentències
Tribunal de Cassació de Catalunya
Dret processal
Organisme judicial de la Generalitat de Catalunya creat el 2 de març de 1934.
La seva actuació era purament jurídica, i es referia a matèries de dret civil català, en el qual la seva competència fou total, i contenciós administratiu No tenia funcions polítiques, com el Tribunal de Garanties Constitucionals de la República, ni sala per a afers penals, puix que la Generalitat no hi tenia competències pròpies En foren presidents SGubern i Fàbregues 1934-36 i JAndreu i Abelló fins el 1939 Entre els magistrats es destacaren Borrell i Soler, Martí i Miralles, Comes i Calvet i Roca i Sastre Atesa la seva curta durada i el fet que les seves decisions no pogueren ésser…
batlle
Dret administratiu
Dret processal
A Andorra, jutge ordinari de primera instància en les causes civils.
En l’antic ordenament institucional andorrà, n'hi havia un d’elegit pel bisbe d’Urgell i un altre pel copríncep francès Cadascun tenia el seu tribunal, i els demandants podien acudir indistintament a qualsevol d’ells dos Els batlles instruïen els processos delictius i vetllaven per l’execució de les sentències de les jurisdiccions civils, polítiques i criminals Depenien dels veguers i els suplien en cas d’absència En virtut del privilegi atorgat pel bisbe Andreu Capella 1589, els dos batlles eren elegits pels coprínceps entre set candidats setena , un per cada parròquia,…
testimoniatge
Dret processal
Còpia d’actes processals que utilitzen les parts en litigi, sobretot la de la certificació de sentències fermes.
cassació
Dret processal
Anul·lació feta pel tribunal suprem de les sentències judicials definitives dictades pels tribunals ordinaris, consell suprem de justícia militar o per àrbitres.
Aquestes s’anullen cas que no s’ajustin a la llei, infringeixin les garanties processals fonamentals o, a vegades, per error en l’apreciació de les proves per part dels tribunals d’instància Un cop anullada la sentència, cal remetre de nou el procés al tribunal d’origen La institució de la cassació s’establí originàriament a França, després de la Revolució hom establí un tribunal únic, amb jurisdicció per a tot l’estat, la funció del qual era essencialment d’unificar la interpretació de jurisprudència El sistema de la cassació és admès en diferents estats França, Itàlia, Espanya, etc La…
fet provat
Dret processal
Fet que com a tal hom declara en les sentències dels tribunals d’instància i que serveix de base en les apreciacions jurídiques en cassació.
tribunal
Dret
Dret administratiu
Dret militar
Dret processal
Conjunt de funcionaris que constitueixen l’òrgan estatal encarregat de vetllar per la garantia de l’ordre jurídic, en nom del poble o del cap de l’estat que el representa i d’acord amb un sistema normatiu de legalitat.
En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats unipersonals i audiències tribunals collegiats l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials lletrats, o persones alienes a la carrera llecs En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d' apellació pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau , integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de primera instància Aquests tribunals entenen de les qüestions civils de…