Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Digest
Dret romà
Compilació de la jurisprudència romana clàssica, elaborada per ordre de l’emperador Justinià.
Fou encarregat a una comissió presidida per Tribonià i composta per quatre professors més Teòfil i Cratí, de Constantinoble, i Doroteu i Anatoli, de Beirut hi figuraven també onze advocats de Constantinoble i el Comes sacrarum largitionum Fou promulgat amb el nom de Digesta o Pandectae el 533 Passà a formar part del Corpus Iuris Civilis
capitis deminutio
Dret romà
Pèrdua o disminució que un ciutadà romà sofria en la seva capacitat jurídica.
La màxima suposava el pas d’home lliure a esclau la mitjana, la pèrdua de la ciutadania romana i la mínima, l’anullació de la posició ocupada en el si d’una família En qualsevol cas, era causa de dissolució del matrimoni
acceptilació
Dret romà
Forma d’extingir les obligacions consistent en un conveni que es realitzava per mitjà de preguntes i respostes segons fórmules sacramentals.
Abans de l’època imperial romana era una anotació en el llibre del pater familias que rebia diners d’un altre pater familias , i que, junt amb l’anotació en el llibre d’aquest darrer expensilació , acreditava la quantitat deguda Inexistent a les actuals legislacions, l’acceptilació subsistí, però, en el dret aragonès, fins el 1925
bronze d’Ascoli
Dret romà
Document epigràfic descobert a Roma l’any 1908.
És una placa de bronze que porta escrit el decret del 18 de novembre del 90 aC pel qual el general Gneu Pompeu Estrabó, pare de Pompeu el Gran, concedeix el dret de ciutadania romana als trenta equites hispànics que formaven la turma saluitana per llur comportament, especialment en els combats lliurats a la vora d' Asculum avui Ascoli durant les guerres màrsiques Hi ha una llista amb els noms dels cavallers i llur origen —entre els Pirineus centrals i la vall de l’Ebre—, i és un testimoniatge de l’existència a Hispània d’una clientela pompeiana
minutant
Dret canònic
Dret romà
Encarregat de redactar les minutes i altres documents en la cúria romana i, actualment, en la vaticana.
edictal
Dret romà
Dit de la llei o constitució romana promulgada per l’emperador usant de la seva potestat de magistrat.
llei Papia de Civitate
Dret romà
Llei de l’any 688 de Roma que creà tribunals civils per a resoldre qüestions sobre el dret de ciutadania romana.
pater familias
Dret romà
A la família romana, l’home que no té altre ascendent masculí i que té ple dret com a cap de casa.
Els seus poders sobre els fills pàtria potestat, els béns i els esclaus mancipatio eren gairebé illimitats
annona
Dret romà
A l’època romana, i després d’haver tingut originàriament altres significats, impost en espècie que era aplicat al proveïment de Roma (i més tard de Constantinoble), annona civica
; i de l’exèrcit, annona militaris
, que era estès també al manteniment dels funcionaris.
L’annona permeté els repartiments gratuïts de blat i altres aliments al poble de Roma, i obligà a l’organització d’un sistema de transports, sobretot naval, el centre dels quals era el port d’Òstia