Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
profectici | profectícia
Dret civil
Dret romà
Dit dels béns que el pare dóna al fill perquè els administri (peculi profectici) o dels béns que adquireix el fill amb els cabals del seu pare (béns profecticis).
En el dret romà eren oposats als béns adventicis i constituïen el peculi
proscripció
Dret processal
Dret romà
Entre els romans, anunci públic de la subhasta dels béns d’un deutor.
Més tard, per illació, indicà també la pena d’exili —commutació normal de la pena de mort— amb confiscació dels béns A l’edat mitjana significà l’exili forçós per causes polítiques o la pena capital sense judici previ i l’acte de posar algú fora de la llei o mort civil
acció pauliana
Dret català
Dret romà
Acció que el dret romà donava als creditors per a poder anul·lar els actes de transmissió de béns fets maliciosament pels debitors, en perjudici d’ells.
Els glossadors li donaren el nom de pauliana per raó que figurava en un fragment del jurisconsult Pau en les Pandectes Aquesta acció es podia dirigir contra els debitors i contra els adquirents dels béns a títol de compra feta amb coneixement o suposició del frau i també contra tots els adquirents a títol de cessió gratuïta o donació Aplicada en dret català des del segle XIII, una pragmàtica de l’infant Joan, lloctinent de Pere III de Catalunya-Aragó de l’any 1384, presumí l’existència de frau de creditors en tota mena de transmissions on el venedor o donador continués en possessió, encara…
quarta
Dret català
Dret romà
Dret a percebre la quarta part dels béns, normalment hereditaris.
El dret romà en regulava de diverses maneres amb vista a assegurar els drets de certs hereus, sobretot els dels fills adoptats quarta afisiana , dels fills impúbers emancipats sense causa quarta antonina , de les vídues pobres quarta vidual, dels hereus gravats amb llegats falcídia, llegítima, quarta trebelliànica, la majoria de les quals subsisteixen en el dret català
pater familias
Dret romà
A la família romana, l’home que no té altre ascendent masculí i que té ple dret com a cap de casa.
Els seus poders sobre els fills pàtria potestat, els béns i els esclaus mancipatio eren gairebé illimitats
precari
Dret català
Dret romà
Contracte pel qual una persona cedeix a una altra l’ús gratuït d’una cosa pel temps que li sembli i, per tant, el pot revocar tothora.
En el dret romà antic fou una concessió de la possessió i el gaudi gratuït d’una cosa inicialment, predis, però posteriorment també sobre béns mobles i incorporals d’una persona a una altra amb l’obligació de restituir-la a la primera reclamació A Catalunya hom entén que es renova cada cinc anys, i s’extingeix no solament per revocació del qui el concedeix i per la mort del beneficiari, sinó també per alienació de la cosa
palatí
Dret romà
A l’època imperial, nom que rebien els qui exercien alguna missió al palau, ja fos en l’administració de béns, redacció de constitucions i altres manaments, seguici de l’emperador, etc.
Hi eren compresos el qüestor de palau, el cambrer major, el canceller, el comte de les liberalitats, el dels interessos privats, el dels domèstics, tant dels cavallers com dels de peu, els comtes i ducs dels militars, mestres de les escrivanies d’epístoles, de libels, de manaments i de curs de memorials, el primicer dels notaris consistorials, etc, així com els subalterns de tots ells Els palatins de major categoria rebien els tractaments de spectabilis honorable i clarissimus els menys enlairats els de prefectissimus i egregius
peculi
Dret romà
El diner que podia tenir la dona, el fill o l’esclau, integrat per metàl·lic i una petita quantitat de béns, que el dominus o pater familias els conferien, conservant-ne aquest darrer la possessió i propietat.
llei Papia Popeis
Dret romà
Llei de l’any 762 de Roma, coneguda també per llei Júlia, per la qual foren dictades diverses disposicions sobre el matrimoni: prohibí als senadors i a llurs filles i netes de casar-se amb comediants i familiars d’aquests, afavorí el matrimoni declarant nul el jurament de celibat, atorgà distincions honorífiques als homes casats, imposà penes als homes celibataris i els declarà sense capacitat per a rebre béns en testament, fomentà les famílies nombroses i els atorgà privilegis i regulà les donacions entre marit i muller i limità les d’aquells que no tenien descendència.