Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
fidúcia
Dret romà
Pacte pel qual hom rebia una cosa moble, immoble, semovent o un esclau, amb l’obligació de tornar-la, cedir-la a un tercer o bé complir una altra obligació similar.
Tenia el caràcter d’obligació accessòria o addicional a un altre contracte i servia per a donar una garantia real al creditor la mateixa forma era emprada en la constitució d’un dipòsit, un comodat o en tractes que tenien la finalitat de portar a cap un canvi en l’estat de les persones i en les relacions de família En ús fins al final del període clàssic del dret romà, la fidúcia ja no fou recollida en els corpus justinianencs
precari
Dret català
Dret romà
Contracte pel qual una persona cedeix a una altra l’ús gratuït d’una cosa pel temps que li sembli i, per tant, el pot revocar tothora.
En el dret romà antic fou una concessió de la possessió i el gaudi gratuït d’una cosa inicialment, predis, però posteriorment també sobre béns mobles i incorporals d’una persona a una altra amb l’obligació de restituir-la a la primera reclamació A Catalunya hom entén que es renova cada cinc anys, i s’extingeix no solament per revocació del qui el concedeix i per la mort del beneficiari, sinó també per alienació de la cosa
intercessió
Dret romà
Acte d’unir-se a un deutor per combatre l’obligació del deute o, d’acord amb el creditor, per substituir-lo.
satisdació
Dret romà
Tipus de convenció pretoriana celebrada mitjançant una estipulació amb la finalitat de garantir, mitjançant fiadors, el compliment d’una obligació principal prèviament constituïda.
Equivalia a fiança personal i s’aplicà a tota mena de caucions caució
fórmula aquília
Dret romà
Fórmula composta per Gai Aquili Gal, contemporani de Ciceró, utilitzada per a extingir, per mitjà d’acceptació, el deute transformat en obligació verbal.
estipulació aquília
Dret romà
Estipulació establerta per Gai Aquili Gal segons la qual les parts contractants operaven una novació que substituïa, per una obligació verbal, tant les relacions obligatòries existents entre aquelles com altres relacions qualssevol que es proposaven d’alterar.
senatconsult vel·leià
Dret català
Dret romà
Senatconsult (vers el 46 dC) degut als cònsols Marc Sul·là i Vel·lei Tutor, pel qual és concedida una excepció a qualsevol demanda o petició judicial que tingui per objectiu l’execució d’una obligació assumida per una dona o per haver donat fiança o acceptat préstecs per compte d’altri.
Més endavant la jurisprudència l’anà estenent a tots els casos d’intercessió de la dona Dins l’ordenament jurídic romà, aquella institució fou completada per l’autèntica de Justinià Si qua mulier , on es declararen nuls tots els actes d’intercessió de la muller a favor del marit, si doncs aquella no en tenia profit Des del segle XIII s’estengué a l’ordenament jurídic català