Resultats de la cerca

Durant la guerra contra Napoleó ocupà alts càrrecs a la junta central Malgrat les seves idees illustrades, moderades i reformistes, Ferran VII el nomenà ministre de finances 1816, des d’on intentà una profunda reforma de les finances públiques Destituït el 1818, collaborà amb el règim del 1820, fins que, malalt, es retirà a Aragó

Fou rector del seminari de Palma i de la universitat mallorquina durant els sis anys de la darrera restauració 1840-42 D’idees liberals, formà part de la comissió encarregada de recollir dels convents suprimits el 1835 objectes artístics i llibres, que formaren el primer fons de la Biblioteca Pública de Palma i que Gamundí ordenà, ajudat per Jeroni Bibiloni Deixà diverses obres didàctiques gramaticals

Formà part del consell de la ciutat Participà en el certamen literari del 1474 celebrat a València amb una composició en català considerada com una de les millors de les presentades

Milità dins l’ala dreta del partit liberal i fou diputat, representant els interessos proteccionistes de la Liga Agraria castellana Fou ministre de foment 1883 i d’ultramar 1885 amb Sagasta i maldà per concedir una certa autonomia a les colònies En 1887-88 començà a distanciar-se de Sagasta, però encara en 1892-94 participà en el govern de notables, juntament amb el seu cunyat Antoni Maura, com a ministre de finances El 1898 fou un altre cop ministre de foment, però després s’apartà dels liberals i arrossegà vuitanta-quatre diputats, i fundà el diari “El Español” El seu hereu polític, Antoni…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, i, més tard, fou professor de dret del treball a la Facultat de Dret a la mateixa universitat 1917-36 Arran de la seva formació, el 1929 fou vocal de la comissió interina de corporacions en el Ministeri de Treball Elegit diputat a corts per Lliga Catalana 1933, compaginà el càrrec amb la presidència 1935 de la secció de política social d’aquest partit Fou fugaç conseller de treball del govern de la Generalitat 16-18 de desembre de 1935 Dedicat també al periodisme, fou membre del comité de redacció del setmanari Després 1933-36…

Estudià a València i fou jutge a Granollers i a Llucena Andalusia S'establí a Madrid com a advocat 1860 fou diputat per Morella 1862 i funcionari del ministeri de justícia, càrrec que perdé per la seva vinculació amb els carlins 1868 Escriví Progresos y vicisitudes del idioma castellano en nuestros cuerpos legales 1863, Diccionario razonado de legislación y jurisprudencia 1874 i obres en les quals defensava la colonització espanyola al nord d’Àfrica

Ensenyà a la Universitat de Salamanca i fou conseller jurídic dels Reis Catòlics i de Carles I Recopilà les lleis i pragmàtiques dels regnats anteriors Escriví una Crónica de Enrique IV , la seva obra més important, Anales breves i Avisos a Carlos V

Director del setmanari, i el 1931 diari, Tarragona Federal Ingressà a l’Esquerra Republicana i fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat 1931 per Valls i del Parlament de Catalunya per Tarragona 1932 El 1939 s’exilià i s’establí a Mèxic, on collaborà a La Nostra Revista i a Pont Blau

Fundà l’orde de clergues regulars de Sant Gaietà, o teatins teatí Fou canonitzat per Climent X el 1671 La seva festa se celebra el 7 d'agost

Era membre d’una aristocràtica família iemenita assentada a València des dels primers moments de la conquesta musulmana Fou elegit cap de la república municipal instituïda a València 1092 després de la revolta popular que destronà al-Qādir, l’antic rei de la taifa de Toledo, imposat per Alfons VI de Castella i Álvaro Háñez S'alià amb el Cid per a impedir l’entrada dels almoràvits a València 1093, contra els desigs de la part més puritana de la població encapçalada pels Banū Wāǧib, partidària de fer cara al Cid amb l’ajuda dels nord-africans Destituït temporalment ibn Wāǧib , fou elegit…