Resultats de la cerca
Es mostren 1031 resultats
albarà
Un albarà del segle XIV
© Fototeca.cat
Història del dret
Cèdula, generalment de paper, acreditativa d’una ordre, concessió o provisió reial; era breu i portava la signatura o el segell del rei (lletra d’albarans).
albaquella
Història del dret
Residu indivisible que restava de les recaptacions de delmes en alguns bisbats, on el prorrateig de caps de bestiar no permetia d’establir una divisió fàcil.
revista
Història del dret
Segona vista d’un plet, en una altra sala del mateix tribunal.
agnició de bona fe
Història del dret
Antigament, en el dret català, manifestació del comprador d’una finca d’haver-la comprada per a un altre, feta dintre l’any posterior a l’adquisició, amb la qual cosa, en traspassar la finca al comprador definitiu, hom quedava exempt del pagament del lluïsme.
angaria
Història del dret
En l’època feudal, una de les prestacions personals dels rústecs o homes de la gleva per raó de la terra que els era censada.
angaria
Història del dret
A l’antiga Roma, prestació forçosa, que l’estat imposava als ciutadans, de transportar per terra béns mobles o semovents a utilitat d’aquell.
acte positiu
Història del dret
Fet o acte que, concorrent en un cert nombre, justificava i qualificava la puresa i la noblesa de sang d’una persona o família, de manera tan indiscutible que no fos possible apel·lació en contra.
Aquest acte variava a cada un dels antics regnes hispànics Als Països Catalans era considerat generalment com a tal l’exercici de certs càrrecs o oficis, l’habilitació a corts pel braç militar, la inscripció al llibre-registre dels ciutadans o burgesos honrats de les ciutats i viles, etc Felip IV, per pragmàtica del 1623, declarà que, concorrent en una persona un d’aquests actes en tres graus consecutius de la línia paterna, comptant-hi ell mateix, ja podia ésser considerada noble de sang i podia transmetre l’esmentada noblesa als seus descendents
acte
Història del dret
Privilegi, edicte, pragmàtica, costum, ordinació, concòrdia, sentència o un altre dret preconstituït fora de l’assemblea legislativa i sotmès a l’aprovació de les corts, per tal de gaudir de la mateixa força legal d’una constitució o d’un fur.
Quan la iniciativa partia del monarca, l’acte de cort venia redactat en forma de constitució o fur si era aprovat a petició dels braços, o d’un d’ells, la majoria de les vegades rebia la redacció pròpia d’un capítol de cort Atesa l’àmplia i doble significació de les paraules acte de cort , la terminologia adoptada pels texts legals no sempre es manifesta amb precisió De vegades, en forma de constitució, hom concedia la categoria d’acte de cort a una futura reglamentació deixada a l’arbitri de la Diputació del General En d’altres, l’acte i el capítol eren equiparats nominalment, especialment…
acte de cort
Història del dret
Acte acordat o dut a terme per les corts del Principat de Catalunya, del Regne de València i del Regne d’Aragó.