Resultats de la cerca
Es mostren 1032 resultats
Antonio Marongiu
Història del dret
Historiador del dret sard.
El 1937 fou nomenat professor de dret de la Universitat de Pisa Ha publicat I parlamenti di Sardegna nella storia 1932, Storia del diritto pubblico 1956 i manuals
llanerol
Història del dret
Dret consistent a pagar dos diners setmanals, que imposaven a Mallorca els paraires als teixidors per a l’exercici de l’ofici.
lictor
Història del dret
A l’antiga Roma, oficial subaltern al servei dels diferents càrrecs públics.
Precedia els magistrats i els sacerdots portant el feix i s’ocupava de l’execució de les ordres oficials i d’algunes tasques de policia Els lictors, que acostumaven a ésser lliberts, rebien un estipendi i estaven organitzats en decúries
legista
Història del dret
Coneixedor o professor del dret romà, en oposició al canonista.
Els legistes proliferaren després de la recepció del dret romà durant l’edat mitjana, en especial a Occitània i en altres països de l’Occident europeu Propugnaren l’augment del poder reial i del braç popular o reial enfront de la noblesa i els eclesiàstics
jutge conservador
Història del dret
Funcionari que controlava empreses o companyies de comerç d’una certa importància (Companyia de Comerç de Barcelona).
jurat popular
Història del dret
Organisme judicial creat per decret de la conselleria de justícia de la Generalitat de Catalunya el 24 d’agost de 1936.
Regit pel codi de justícia militar, funcionà dins les audiències provincials de Catalunya amb competència sobre els delictes comesos pels militars revoltats pel juliol i, a partir del 28 d’agost, sobre els delictes de rebellió i sedició contra la seguretat exterior de l’estat comesos des del 17 de juliol Quan es crearen els tribunals populars 13 d’octubre, es mantingué el Jurat Popular Especial de Barcelona, sota la presidència d’Àngel Samblancat 21 d’octubre
junta de conciliació sindical
Història del dret
Organisme de l’Estat espanyol creat el 1958 com a tràmit previ i obligatori abans de passar a la Magistratura del Treball per resoldre un conflicte.
Suprimit, les seves funcions foren assumides per l’IMAC, que a Catalunya pren el nom de CEMAC Centre de Mediació, Arbitratge i Conciliació
infeudar
Història del dret
Cedir en feu (un bé immobiliari, un càrrec públic o una senyoria) amb jurisdicció per part del rei, el comte o el senyor a un vassall o a una persona de rang nobiliari.
infeudació
Història del dret
Acció d’infeudar.
Com sigui que a Catalunya, seguint l’evolució experimentada a l’Occident europeu, cap al segle X s’havien fos ja en una sola institució el feu i les originàries figures del vassallatge personal i del benefici hereditari, l’acte d’infeudar reflectia formalment la plasmació d’aquells dos aspectes D’una banda, precedia l’homenatge i el jurament de fidelitat per part del vassall a favor del senyor, amb la cerimònia de posar aquell, agenollat, les mans entre les d’aquest darrer, i la consegüent prestació de fiança firma de dret garantidora del compliment dels seus deures de l’altra, seguia la…
homenatge
Història del dret
Del segle X al XVIII, manifestació externa i ostensible que donava solemnitat i eficàcia a la dependència del vassall envers el seu senyor.
Les seves formalitats eren l' encomanda de mans el súbdit, agenollat, posava les mans juntes, i les hi agafava el senyor, que romania assegut, el bes mutu i el jurament de fidelitat , tocant el vassall els Evangelis Aquest cerimonial era emprat tant en els reconeixements de relacions de vassallatge existents com en la creació de noves en determinats casos de successió de feus i beneficis, capbrevacions o confessió d’aquella dependència, la prestació de l’homenatge era obligatòria era emprada també en els casos d’encomanda, o submissió voluntària a un nou senyor A vegades l’homenatge també era…