Resultats de la cerca
Es mostren 1031 resultats
reconeixement
Història del dret
A l’edat mitjana, acció de manifestar-se obligat a un senyor per la possessió d’un territori, d’un castell, d’un lloc, etc, en feu.
reconeixement
Història del dret
A l’alta edat mitjana, declaració pública de renúncia a uns drets o possessions en litigi.
Per aquest acte, la part que perdia el plet, fos o no la demandant, feia una declaració pública de retractació de les seves pretensions, on admetia que no eren justes o que renunciava a l’objecte en litigi Era seguida de l'evacuació
reclam
Història del dret
Segon clam o demanda fet quan no havia estat aconseguit l’objecte del clam.
rafega
Història del dret
Als segles X i XI, dret que hom pagava pel pas dels ramats.
questa
Història del dret
Als segles XI i XII, tribut arbitrari exigit per coacció.
quart
Història del dret
Imposició equivalent a la quarta part d’una venda o producte.
quadra
Història del dret
Districte especial dins el terme d’un castell termenat (i, per generalització, també dins d’una demarcació de jurisdicció reial), centrat en una força, torre o domus (existent o desapareguda), però a diferència de la simple casa aloera, amb jurisdicció separada territorialment de la del castell.
El senyor de quadra era generalment un aloer, i encara que, com a tal, era lliure de tot domini superior per raó de la propietat i de qualsevol prestació i era sovint exclòs de la host, havia de donar fermances, jurament i homenatge que en cas de guerra no pervindria cap dany al castell ni a la jurisdicció on radicava Aquestes jurisdiccions inferiors, els graus de les quals no eren sempre els mateixos, podien ésser creades pels barons dels castells termenats o dimanar de privilegi o investidura del sobirà Eren també anomenades quadre o quadró
purgació
Dret canònic
Història del dret
A l’edat mitjana, acte solemne amb què una persona acusada públicament podia ‘‘purgar la infàmia’’, és a dir, disculpar-se de tots els efectes jurídics, posant Déu per testimoni de la pròpia innocència.
L’Església la reconeixia purgació canònica per a un eclesiàstic si jurava ésser innocent i després del jurament de credulitat d’un cert nombre de copurgadors No reconeixia, en canvi, les ordalies