Resultats de la cerca

Segons refereix la sentència arbitral de Guadalupe 1486, se simbolitzava passant per damunt de la dona quan era dins el llit la nit de noces A Catalunya fou una de les iniqües consuetuds abolides per l’esmentada sentència arbitral

El senyor feia seva la tercera part dels béns mobles d’aquell quan l’adulteri havia estat comès sense el seu consentiment, el marit, o els seus hereus, la podien recuperar sobre els béns de la dona Fou abolida per la sentència de Guadalupe el 1486

Institució de dret públic, fou regulada pels Usatges de Barcelona en el sentit que si l’adulteri no havia estat consentit pel marit, aquest i el senyor es partirien en igual proporció els béns de l’adúltera si hi havia hagut consentiment del marit, el benefici passaria íntegre al senyor no caurien en la pena de pèrdua de béns les dones que haguessin adulterat per temor o manament del marit, i, si elles volien, eren separades del marit i recuperaven el dot i l’escreix

Ingressà a la carrera judicial el 1985 amb plaça als jutjats de districte d’Astorga Lleó, el jutjat número 26 de Barcelona i el jutjat de primera instància de San Vicente de la Barquera Cantàbria Magistrat des del 1988 i destinat a l’Audiència Provincial de Barcelona, s’incorporà en comissió de serveis a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  TSJC, la Sala Civil i Penal del qual reforçà des del 2014 Ha estat consultor de la Unió Europea i de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, vocal del consell rector de l’Escola…

Estudià dret a la Universitat de Buenos Aires, i el 1974 fou nomenada advocada d’ofici dels Tribunals Penals d’aquesta ciutat El 1976, poc abans del cop d’estat, fou nomenada jutgessa d’instrucció criminal Des del 1990 és titular del Jutjat Federal número 1 de Buenos Aires Des d’aquest càrrec protagonitzà algunes de les causes de més ressò dels anys recents, com ara la vinculació de familiars del president Menem al narcotràfic Yomagate i el processament d’una exsecretària de medi ambient per desviació de fons 2014 També declarà inconstitucional la reforma del Consell de la Magistratura del…

Llicenciat en Dret, Història i Criminologia per la Universidad Complutense de Madrid 1973, es doctorà el 2017 a la Universidad Autónoma de Madrid El 1975 ingressà a la carrera judicial i, el 1978, a la fiscal Després d’exercir d’advocat a RENFE 1978-84, fou jutge en diverses destinacions, entre d’altres, València, jutge degà dels jutjats de districte de Madrid 1987-89 i president de la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Madrid 1988-2002 Portaveu els anys noranta de la conservadora Unión Judicial Independiente, el 2002 fou nomenat magistrat del Tribunal Suprem i, a proposta del Govern…

Es llicencià en dret per la Universitat de Valladolid, ingressà a la carrera judicial el 1989 i el 1990 guanyà per oposició la magistratura Després d’exercir de jutge de primera instància a Torrelavega i a Burgos, fou jutge d’instrucció a Barcelona del 1992 al 1998, i aquest any s’incorporà a l’Audiència Provincial de Barcelona, de la qual fou president del 2011 al 2016, any que fou nomenat magistrat del Tribunal Suprem Professor de dret penal de l’Escola Judicial amb la directora de la qual és casat, també fou cap de formació inicial del Consell General del Poder Judicial 2003-05 El gener…

Com a manifestació pròpia de l’època que precedeix el dret alemany, el dret germànic correspon al d’una de les diverses estirps germàniques Stammesrechte , i hom pot situar-lo en l’anomenada època de les “leges" , a la qual pertanyen la Lex Salica , la Lex Ripuaria , la Lex Alemannorum , etc La forma habitual de dictar aquest dret era oral, i en tenien cura els jutges, escollits per votació majoritària d’entre el poble No hi mancaren freqüents discussions i rivalitats entre els jutges i les decisions judicials dels diversos pobles germànics, que a vegades conduïen a la guerra entre ells La…

Alguns formularis de notaries i cúries catalanes conservats dels s XIII-XVIII són generalment transcripcions de documents, presos de texts notarials i judicials, que hom considerava com a modèlics i ordenats normalment per l’ordre alfabètic de cada institució jurídica a la qual feien referència, sota el títol corresponent a cadascuna d’elles