Resultats de la cerca
Es mostren 1031 resultats
dret de capbrevació
Història del dret
Facultat del senyor directe —i, al territori de Barcelona, del mitjà— d’exigir el reconeixement per part de l’emfiteuta dels drets dominicals, per via judicial (causa de capbrevació) o en escriptura pública (com preveu la legislació vigent al Principat de Catalunya).
capbrevació
Història del dret
Reconeixement del domini que l’emfiteuta feia al senyor directe interessat a acreditar la subsistència dels seus drets o a esbrinar si hi havia hagut transmissions que haguessin de pagar lluïsme a costa seva i en escriptura pública.
Antigament, en la causa de capbrevació, el senyor directe, que la promovia per via d’acció confessòria, podia escollir jutge emfiteuticari
capbreu
Història del dret
Document o manual on hom anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals.
castellatge
Història del dret
Imposició que el senyor feudal percebia dels seus vassalls per la construcció i la conservació del castell, quan aquests s’hi refugiaven o hi eren presos, i pel pas de mercaderies o bestiar per la seva proximitat.
encant
Història del dret
Venda pública de béns (mobles o immobles) o drets, amb intervenció de l’autoritat judicial o administrativa, en la qual les coses són adjudicades al més-dient; subhasta.
èfeta
Història del dret
Membre d’un tribunal d’Atenes que tenia competència en els delictes que no restaven sota la jurisdicció de l’areòpag.
Era constituït per cinquanta-un membres, i originàriament era format per eupàtrides A partir de la reforma de Soló perdé importància, i ja al s IV aC els èfetes foren substituïts pels heliastes
devedament
Història del dret
Negativa del vassall a donar al senyor la potestat del castell.
delmari
Història del dret
Territori dins el qual una església, un senyor, el rei, etc., tenien dret a cobrar delme.
debitori
Història del dret
Al Principat de Catalunya, contracte de préstec de diners pel qual el prestatari prometia de retornar-lo en un termini determinat, hipotecant com a garantia alguna cosa especial o tots els seus béns en general, sense que hi intervingués jurament.
En general, l’escriptura no estipulava cap interès, perquè el prestador el retirava del capital a l’acte de lliurament dels diners Aquesta forma de préstec era utilitzada per tal d’evitar la prohibició eclesiàstica de cobrar interès pels préstecs
danegeld
Història del dret
Impost que els anglosaxons pagaven als pirates i conqueridors danesos.
Fou instituït el 991 i subsistí fins el 1163 per a mantenir un exèrcit permanent