Resultats de la cerca

Havia estat al servei de Benet XIII 1397 Fou elegit pels compromissaris de Casp 1412 com a substitut de Gener Rabassa, representant de València No votà cap dels candidats

Nomenat intendent del Rosselló 1794, entrà en conflicte amb l’aristocràcia local a causa de l’impost del vintè i calgué traslladar-lo a Lió 1754 Fou tinent general de la policia de París 1757 i controlador general de finances 1759-63 Creà el Cabinet des Chartes i estimulà l’activitat agrícola a França El 1791 emigrà a Spa Lieja

Es doctorà en lleis el 1735, i exercí d’advocat a València i a Madrid Fou un dels primers professionals valencians que treballaren doctrinalment en l’estudi del dret de Castella, vigent al País Valencià des del 1714 Publicà, entre d’altres, algunes obres de deontologia i de pràctica forense El abogado instruido, 1738 Manual de testar, 1739 Privilegios, gracias y prerrogativas de los abogados españoles, 1764 i una llarga sèrie de llibres referents a la legislació castellana, dels quals destaquen dues edicions comentades de les Partidas 1758-1767 Fundà el Collegi d’Advocats de València 1759-…

Jutge de l’audiència de Barcelona, les pressions de Madrid i del lloctinent l’inclinaren a adoptar 1639 mesures impopulars i contràries a les constitucions lleves, mobilitzacions, embargaments d’aliments Per això en la jornada del Corpus de Sang 7 de juny de 1640 morí assassinat i la seva casa fou saquejada i incendiada Dedicà al comte d’Olivares un Discurso breve sobre la celebración de cortes de los fidelíssimos reynos de la Corona de Aragón 1626

Es llicencià en dret a Oxford el 1772 Procedent d’una família tory , evolucionà des de la crítica de la concepció whig Fragment on Government , 1776 fins a l’acceptació del radicalisme democràtic Entrà a la lliça política el 1808 i propugnà la implantació d’un sufragi gairebé universal Participà en l’elaboració de les lleis del país, particularment en la modificació de les anomenades lleis sobre pobres Poor Laws , i influí en la reforma de lleis penals i processals de diversos països Dugué a terme la seva obra com a economista del 1786 al 1804, però aquesta restà en gran part inèdita fins a…

Les seves obres, conegudes només fragmentàriament i per les citacions i els esments que en fan els comentaristes i expositors del dret català Additiones in Novellis, De usu feudorum, Additiones in Authenticas, Disputationes variae , el situen ja més a prop dels comentaristes que no dels glossadors Ha estat considerat, erròniament, català, amb el nom de Jaume de Bellvís

Es doctorà en tots dos drets a Bolonya Tornà a València i fou assessor del justícia criminal 1429 Després d’un exili de quinze mesos a Almansa a conseqüència d’una disputa legal sorgida a les corts del 1438, el 1441 passà a Nàpols, juntament amb Alfons de Borja el futur Calixt III, i entrà al servei d’Alfons IV com a mestre racional 1442 i com a advocat patrimonial 1457 i de Joan II com a advocat fiscal 1458 i com a advocat patrimonial 1461 Entre el 1437 i el 1441 escriví Speculum principum editat diverses vegades als ss XVI i XVII, dedicat a Alfons el Magnànim i que constituïa alhora una…

Tenia per finalitat de protegir la pau familiar i els béns de la dona, i evitava que en una situació econòmica angoixosa del marit la muller es veiés obligada a finançar-lo amb els propis béns No es tractava pas d’una restricció de la capacitat jurídica de la muller, sinó d’una prohibició absoluta que ni tan sols podia ésser esmenada amb la intervenció del marit, ni de qualsevol altra persona, i que si era infringida provocava la nullitat plena i la ineficàcia de l’aval Aquesta prohibició aplicable a la fiança en documents de comerç regulats pel dret mercantil fou abolida per la llei catalana…

S’interessà per les idees dels economistes i dels enciclopedistes francesos En el tractat Dei delitti e delle pene 1764 atacà el dret penal de la seva època i els procediments juridicopolicíacs que hom hi emprava L’obra fou inclosa el 1766 a l’índex de llibres prohibits i la inquisició espanyola la prohibí el 1777 Beccaria considerava que el dany causat a la societat era el criteri definitiu per a determinar la responsabilitat penal del criminal, i que la pena té una finalitat simplement preventiva i no pas repressiva Combaté la pena de mort i contribuí decisivament a la progressiva…

Exercí diversos càrrecs al servei de Robert de Clermont entre el 1279 i el 1282, anys que redactà el tractat jurídic Coutumes de Beauvaisis És autor també de nombrosos poemes i de Manekine i Jehan et Blonde