Resultats de la cerca

Fou professor i degà de la Universitat de Praga 1483 i assessor jurídic del registre del regne La seva obra principal, O práviech, o súdiech i o dskách země české knihy devatery ‘Nou llibres sobre les lleis, sobre els tribunals i sobre els registres del regne de Bohèmia’, 1495-99, coneguda també per Constitutiones regni Bohemiae , és un quadre clar i exhaustiu de l’organització jurídica txeca, amb clares connotacions antigermàniques i democràtiques Per la puresa d’estil i de la llengua, és considerada com una de les obres més insignes de la literatura txeca

Doctor en dret, s’especialitzà en legislació sobre teatre i cinema Collaborà en ABC , Pueblo , Gaceta Ilustrada i altres periòdics Per al teatre escriví La senda iluminada 1949, El baile de los muñecos 1950, El escultor de sus sueños premi València 1953, Las luciérnagas 1963 i altres moltes obres En el camp del cinema publicà Derecho cinematográfico español 1952 i altres texts sobre el mateix tema, així com un Diccionario del cine español 1966 És també autor de diverses narracions i reportatges La España de la postguerra, Niñas, al salón, De camisa vieja a “chaqueta nueva" 1976, Al tercer año…

Ciutadà honrat de Barcelona, fou doctor en lleis i exercí com a advocat El 1708 era oficial del braç militar durant la guerra de Successió fou partidari de Carles III Membre de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona, amb el pseudònim de Rector dels Banys participà en la primera edició de les poesies de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona ,  L’ harmonia del Parnàs , juntament amb Manuel de Vega i Rovira i Joan Bonaventura de Gualbes hi inclogué una explicació dels criteris de l’edició dels poemes i dos sonets adreçats a F Vicent Garcia

Es doctorà en dret a Cervera 1817 Fou relator de l’audiència de Barcelona 1820-32, i en restablir-se la Universitat de Barcelona hi professà, i més tard en fou catedràtic El 1832 inicià la publicació dels usatges catalans, traduïts al castellà i amb notes Atacà l’actitud favorable a la desamortització expressada per Joan Illas i Vidal en l’opuscle Observaciones sobre el consejo dado al partido moderado por DJuan Illas y Vidal Per iniciativa seva fou restaurada la Casa de la Ciutat de Barcelona

Estudià a València Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de València Publicà obres de text, reeditades sovint, com Lecciones elementales de historia y de derecho cinc volums, 1852-60, amb un apèndix titulat Lecciones de derecho civil foral 1886

Vida i obra Estudià al Seminari d’Urgell i cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona Fou advocat i productor cinematogràfic És autor de les novelles Verd madur 1957 —obra d’ambientació pirinenca que descriu una societat tradicional de muntanya en declivi— i Una altra mena de fosca 1976 Vinculat a partir del 1929 a diverses productores nord-americanes, especialment a Warner Bross, el 1960 fundà amb Amadeu Bagués la productora Pirene Films SA, amb l’objectiu de fomentar el cinema català Aquest mateix any, un cop traduïda la novella Verd madur al castellà, amb el títol de Siega…

Es doctorà en dret però, atret per la música, es dedicà a la crítica musical al diari La Publicidad i a la investigació de la història de la música a Catalunya, especialment en el camp de l’òpera El 1888 publicà La ópera en Barcelona Estudio histórico-crítico , que incloïa un catàleg completíssim de les òperes estrenades a Barcelona entre el 1788 i el 1888 En el curs del treball perdé la vista, i quan, pocs anys després, morí sobtadament, els seus amics publicaren un recull dels seus articles més destacats Estudios de crítica musical , 1893

Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou passant de Francisco Silvela Tornà a Girona, on exercí d’advocat Fou un dels fundadors de la Revista de Gerona , en la qual publicà obres de tema jurídic i collaboracions de tema històric Collaborà en la creació de la Universitat Lliure de Girona i en fou rector 1870-72

Donzell Estudià a Salamanca, fou catedràtic de la Universitat de Barcelona, oïdor de l’audiència de Catalunya, jutge civil de Cremona, canceller de Milà, jutge del Consell Collateral i lloctinent de la Cambra de la Summària de Nàpols Durant la guerra dels Segadors inicià la impressió de l’obra d’Esteve de Corbera Cataluña vindicada però, forçat a abandonar Nàpols, ho deixà a cura del carmelità José Gómez de Porres, que l’enllestí el 1678 El 1669 obtingué privilegi de noble, i fou regent de la cancelleria del Consell d’Aragó Publicà una monografia sobre el Digest De fugitivis , 1651, dos…

Fou alumne dels Reales Estudios de Madrid, oïdor i governador de la sala del crim de València i diputat a les corts de Cadis Un seu germà, Antolí Villafanye i Andreu Castelló de la Plana 1762 — , cursà els mateixos estudis, treballà a les ambaixades de Lisboa, Viena i París i fou oficial de la secretaria d’estat Un altre germà, Dídac Villafanye i Andreu Castelló de la Plana 1765 — , fou advocat i treballà a la chancillería de Granada