Resultats de la cerca
Es mostren 1031 resultats
empara de dot
Història del dret
Manament judicial que expedien els alcaldes de cort, a petició del marit, per tal que els béns dotals de la dona no poguessin ésser segrestats o embargats per a respondre dels deutes que ell pogués contreure.
empara
Història del dret
Acció d’emparar-se d’un feu el senyor, o de la cosa feudal o emfitèutica el senyor directe, en casos d’incompliment de les obligacions per part del feudatari o emfiteuta.
En l’anomenada empara real el senyor prenia el feu del seu feudatari i l’aplicava al seu domini i en l' empara verbal el senyor impedia que el vassall o emfiteuta tragués res béns mobles, productes o rendes de la propietat feudal o emfitèutica
eixorquia
Història del dret
A Catalunya, a l’edat mitjana, dret del senyor territorial a percebre la llegítima de l’herència dels pagesos de remença que haguessin mort sense deixar descendència, legítima o no.
Era un dels mals usos suprimits el 1486 per la sentència arbitral de Guadalupe, donada per Ferran II de Catalunya-Aragó
eixida de mas
Història del dret
A la baixa edat mitjana, a la diòcesi de Girona i bona part de la Catalunya Vella, quantitat que, a més de la redempció o remença, cobrava el senyor d’un mas o d’una borda quan el pagès deixava el feu.
esmena
Història del dret
Paga o composició en satisfacció d’un dany comès o d’una infracció.
fellonia
Història del dret
Rebel·lió, manca de lleialtat o ofensa greu del vassall envers el seu senyor, el qual podia, per aquest motiu, trencar el pacte feudal.
felló | fellona
Història del dret
Dit del vassall que es rebel·lava contra el seu senyor feudal, l’ofenia greument o li mancava a la lleialtat convinguda.
braçatge
Història del dret
A la baixa edat mitjana, prestació d’una part de collita que el pagès adscrit a la gleva tributava per raó de la possessió de la terra que li havia estat establerta.
A la Catalunya Vella consistia en l’onzena part de la collita a la Catalunya Nova, era generalment la vintena part