Resultats de la cerca

Estudià dret Regentà la càtedra de dret mercantil a les escoles de la Junta de Comerç, i fou promotor de la Junta de Fàbriques i de les societats ferroviàries Proteccionista convençut, defensà també la desamortització Elegit diputat a corts els anys 1857, 1864 i 1865, feu una fructífera tasca en defensa dels interessos polítics i econòmics de Catalunya Era un bon orador i un hàbil polemista Collaborà, entre altres periòdics, en El Imparcial ,  El Vapor  i  Diario de Barcelona  —en què ressenyà elogiosament Lo   Gaiter del Llobregat — , i  El Barcelonés  —on signava amb el…

Residí a Barcelona com a funcionari Fou diputat tradicionalista a corts per Girona 1910-14 i senador per Tarragona 1918 Lluità per separar de la Lliga Regionalista els tradicionalistes catalans Fundà el diari “El Legitimista Catalán”

Fill de Marià IV i Timbor de Rocabertí, succeí el seu pare el 1377 Continuà la política paterna d’oposició a la dominació dels catalans, els quals ell considerava els seus enemics públics Però acabà per congriant-se l’odi dels seus mateixos súbdits, que l’assassinaren en un motí a Oristany

El 1322 treballà prop del papa en favor de la conquesta de Sardenya per part de Jaume II Ajudà les campanyes de l’infant Alfons, i el rei li respectà la possessió del seu territori Alfons III l’excusà de prestar-li homenatge feudal personalment i li concedí la facultat de poder donar títols als seus fills

Amb l’ajut del rei Alfons I, cosí seu, li fou reconeguda la meitat d’Arborea compromís d’Oristany, 1192, els drets sobre la qual heretà de la seva tia Agalbursa, morta el 1190 Hug I es titulà rei d’Arborea i fins i tot rei de Sardenya La seva absència de Catalunya li féu perdre el vescomtat de Bas El succeí el seu fill Pere II d’Arborea

Hom li ha atribuït una obra en sis volums titulada Iuris epitomae Fou editat i comentat per Josep Finestres, In Hermogeniani Iuris epitomarum 1757

Exercí diversos càrrecs públics a Girona El 1846 publicà a la revista barcelonina “El Portillón” la sèrie d’articles Excursión a la montaña de la provincia de Gerona , primera manifestació de l’excursionisme científic

Fou governador de Bengala i governador general de l’Índia 1774 Transformà Bengala en una autèntica colònia on foren mantingudes les pròpies tradicions Dugué a terme una gran obra organitzadora El 1785, però, dimití el seu càrrec a causa de les mesures obstaculitzadores del seu treball, preses contra ell a Anglaterra sota la pressió dels whigs

Fou catedràtic de llatí, humanitats i dret a la Universitat de Cervera, i secretari d’aquesta Universitat del 1832 al 1836, que fou destituït per les seves idees carlines El 1840 passà a residir a França Hi publicà diversos diccionaris de traducció del francès al castellà, El español enseñado por la práctica , un compendi de geografia, etc Dirigí també l’obra Memoria de los virreyes del Perú

Canvià el seu nom de Pere pel de Guillem en heretar el vescomtat per testament del seu germanastre Guillem II El vescomte de Rocabertí li disputà la successió i portà l’afer al parlament entretant el rei de França intentava, sense èxit, de segrestar-li el vescomtat De salut fràgil, visqué sempre sota l’administració del seu pare fins que morí aquest 1447 Signà amb Alfons el Magnànim la renúncia definitiva a les pretensions sobre Arborea 1427 Es casà amb Anna d’Apchon Féu donació del vescomtat de Narbona, primer a Lluís de Beaufort i després a la seva germana Margarida de Tinièras…