Resultats de la cerca

Establert a Barcelona el 1617 Fou magistrat de la reial audiència de Catalunya Després dels fets del 1640, fou addicte a la generalitat, però arran de la immediata ocupació francesa, es feu fidel a Lluís XIII, i contribuí a la destitució del lloctinent La Mothe Publicà Defensa de la auctoridad real de las personas eclesiásticas de Cataluña 1646, en favor del reialisme Decretà la detenció del president de la generalitat, acusant-lo de desobediència al lloctinent francès El 1652 es traslladà al Rosselló, on treballà per fomentar-ne l’annexió a França És pare del polític i escriptor …

Fou fiscal en el procés contra el comte Jaume d’Urgell 1413 i diputat de la generalitat de Catalunya pel braç reial 1416-1419 La generalitat li encarregà que, amb Narcís de Santdionís, tingués cura de la revisió i la correcció de la primera compilació dels usatges i constitucions de Catalunya i de la traducció que n'havien fet Jaume Callís i Bonanat Pera

Estudià a la Universitat de Salamanca El 1609 fou nomenat jutge de cort de Càller més tard fou procurador fiscal 1617-27 i regent del Consell Suprem d’Aragó En 1639-45 fou publicada a Barcelona, per Diego Pinto, una Historia general de la isla y reino de Sardeña amb el seu nom, fet que li produí contratemps i maldecaps, especialment pels atacs de Salvador Vidal, que iniciaren una polèmica Recopilà també la legislació sarda en dos volums 1640 i ~1680 El seu fill, Pere Vico i Cedrelles Càller — Càller 1676, fou arquebisbe d’Oristany 1641-57 i de Càller 1657-76 i virrei interí de Sardenya 1662…

Ciutadà honrat de Girona, on exercí la seva professió Per encàrrec del bisbe Miquel Pontia publicà les Constitutiones Synodales Dioecesis Gerundensis 1691, reimpreses el 1718 amb nombroses glosses i comentaris Publicà també una edició crítica dels Statuta civitatis Lugubii d’Antonio Conciolo 1700 juntament amb texts del mateix Romeguera inspirats en juristes catalans de l’època

Notari públic i catedràtic de la Universitat de Barcelona És autor de Stilus capibrevandi 1547, que dedicà al bisbe d’Elna Miquel Despuig en les reedicions del 1561 i el 1594 figura també un apèndix, en català, sobre les festes i dies feriats de l’audiència La seva obra principal és Lucerna laudemiorum omnia emphiteuseos iura complectens 1556, 1575, que és encara una autoritat en matèria emfitèutica

Doctor en dret, fou nomenat rector de la Universitat de Perpinyà el 1599 hi ensenyà dret el 1604 i fou degà de la facultat de dret el 1607 Era donzell Molt vinculat després al municipi barceloní, publicà alguns tractats sobre la reforma monetària 1611, en llatí, un Memorial en dret en favor dels mercaders forasters , resposta a un memorial fet per l’advocat de la ciutat 1620, un Discurs ab lo qual entén provar que no convé ni es pot en casa de la ciutat de Barcelona admetre en son regiment los que tenen nom de don 1621, escrit a instància d’alguns cavallers i ciutadans honrats, i diverses…

Catedràtic de lleis de la Universitat de Barcelona i després oïdor de l’audiència Austriacista, s’exilià a Viena, on fou membre del Consell de Santa Clara i ocupà altres càrrecs de l’administració imperial És autor d’una biografia de l’emperador Trajà El emperador político y política de emperadores , 1700 i de Selectae iuris dissertationes circa edicta Praetorum 1730 Li és atribuïda la comèdia Duelos de amor y desdén 1694

El 1605 acabà el Llibre de rúbricas de la Real , anàlisi de 192 actes notarials referents a feus, censals, etc, del capítol i comunitat eclesiàstica de la Real de Perpinyà que van del 1368 al 1690 El 1608 inicià l’inventari de l’arxiu del capítol d’Elna i el 1630 l’anàlisi dels documents de la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà prop de 700 articles d’un total de 814 foren redactats per ell És conegut principalment, però, pels deu volums inèdits que contenen l’anàlisi de milers de fitxes, font preciosa per a la història del Rosselló

Catedràtic de cànons a la Universitat de Lleida, on succeí el seu pare Jutge de l’audiència de Mallorca fins que es retirà a Lleida Autor, entre altres tractats, de De ratione docendi Lleida, 1579 i Tractatus celebris et insignis de ritu nuptiarum Lleida, 1617 Barcelona, 1618

Nebot de Gauderic Andreu Gastú, visità Algèria invitat per aquest i decidí d’installar-se a Constantina com a advocat 1858 Figurà entre els qui proclamaren la Tercera República Francesa 1870 i presidí el consell general d’Algèria 1871 i 1872-81 El 1876 fou elegit diputat per Alger, i fou reelegit en 1877-81 Es retirà a París, des d’on fomentà el progrés econòmic i cultural d’Algèria