Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
dret alemany
Història del dret
Dret propi del poble alemany.
En la història del dret alemany pot ésser assenyalada una primera època, que correspon als períodes germànics merovingi, carolingi i otonià fins al segle XI de drets propis de les diverses estirps germàniques Stammesrechte dret germànic És l’època de les leges Lex Salica , Lex Ripuaria , Lex Allemannorum , Lex Baiuvariorum , Lex Saxonum , etc En constituir-se el regne franc, la llei franca Lex Salica esdevingué un cert principi unificador, sense, però, eliminar els diversos drets de les estirps Els capitulars dels monarques contribuïren també a aquesta unificació Segueix una època…
James Wilson
Història
Història del dret
Jurista i estadista escocès naturalitzat nord-americà.
A 21 anys emigrà a Amèrica, on exercí com a advocat Membre del congrés continental i president del comitè Defensa de Filadèlfia seu del govern, fou un dels signants de la Declaració d’Independència 1776 A la gran Convenció Constitucional del 1787 fou el més erudit dels membres, i una gran part dels mèrits de la constitució americana són d’ell és famosa la seva frase “El poder suprem no està en els estatuts, sinó en el poble així com els estatuts són per damunt de les legislatures, el poble és per damunt dels estatuts” Cridat per Washington a la cort suprema 1789, hi…
dret germànic
Història del dret
Dret dels pobles germànics.
Com a manifestació pròpia de l’època que precedeix el dret alemany, el dret germànic correspon al d’una de les diverses estirps germàniques Stammesrechte , i hom pot situar-lo en l’anomenada època de les “leges" , a la qual pertanyen la Lex Salica , la Lex Ripuaria , la Lex Alemannorum , etc La forma habitual de dictar aquest dret era oral, i en tenien cura els jutges, escollits per votació majoritària d’entre el poble No hi mancaren freqüents discussions i rivalitats entre els jutges i les decisions judicials dels diversos pobles germànics, que a vegades conduïen a la guerra…
Vicent Miquel i Diego
Història
Història del dret
Activista polític i cultural.
Germà de la pedagoga Carme Miquel Llicenciat en dret 1962 per la Universitat de València i en ciències polítiques 1975 per la de Madrid, exercí com a advocat Des del 1986 fins a la jubilació 2009 treballà a l’Ajuntament de València, d’on fou secretari general durant més de vint anys S’introduí en el valencianisme a través dels cursos de llengua de Lo Rat-Penat El 1965 fou un dels fundadors en la clandestinitat del partit Unió Democràtica del País Valencià , afí a la democràcia cristiana Publicà L’Església valentina i l’ús de la llengua vernacla 1965 i impulsà la campanya de recollida de…
publicà
Història del dret
En l’antic imperi Romà, persona privada, amb empleats al seu servei, encarregada de recaptar els tributs i imposts a les diverses províncies, que alhora arrendava les rendes públiques de l’estat.
La necessitat de sobrepassar la suma de l’arrendament amb la de les recaptacions el portava a arbitrarietats al moment de cobrar els imposts, i per això era avorrit pel poble i considerat pecador Aquesta és la imatge reflectida en el Nou Testament, tot i que alguns texts, sobretot paràboles, demostren que també n'hi havia de decents
talla
Història del dret
Llista dels habitants d’un poble o país, feta especialment a efectes tributaris.
Francesc Castanys i Solà
Història
Història del dret
Jurista i polític.
Fou catedràtic de jurisprudència a Barcelona i a Salamanca Elegit diputat a corts per Girona 1840, fou nomenat ministre interí de governació per la Junta Central de Barcelona 1843 Es retirà de la política el 1845 i residí en una casa, que es féu construir a Sant Martí de Provençals, origen del barri del Poble Nou Fou redactor d’"El Constitucional”, de Madrid, i escriví un Alegato en defensa de la constitución de los hereus y pubillas en Barcelona
Baldomer Tona i Xiberta
Història
Història del dret
Polític i advocat republicà.
Pertanyent, com Vallès i Ribot, al sector federal més catalanitzat, collaborà a El Poble Català , i fou diputat provincial i diputat a les corts durant la Solidaritat Catalana 1907 Milità més tard dins la Unió Federal Nacionalista Republicana, però en sortí arran del pacte de Sant Gervasi 1914 Fou un dels organitzadors del Bloc Republicà Autonomista , amb el qual s’integrà, el 1917, en el nou Partit Republicà Català Durant la República, formava als rengles del minúscul Partit Federal El Pacte
Josep Torras i Sampol
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Lletrat de la Diputació de Barcelona i poc després notari 1894, presidí l’Acadèmia de Dret de Barcelona i formà part en diverses ocasions de la directiva de l’Acadèmia de Jurisprudència Intervingué en l’Assemblea de Manresa del 1892, posteriorment s’adherí a la Lliga Regionalista i el 1904 passà a l’Esquerra Catalana, des d’on collaborà a El Poble Català Actuà llavors dins el Centre Nacionalista Republicà i el 1907 fou elegit diputat solidari per Torroella de Montgrí Després, anà a la UFNR, però aviat es retirà de la vida política activa
Carles Maria Soldevila i Boixader
Història
Història del dret
Advocat i polític, pare de Carles i Ferran Soldevila i Zubiburu.
Notari a partir del 1895, fou després president de l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona 1898 i secretari del Collegi Notarial 1909 Havia estat anteriorment redactor de La Opinión i El Suplemento , collaborador de Les Quatre Barres 1883 i un dels primers collaboradors de La Veu de Catalunya el 1899 Amic del grup d' El Poble Català , milità posteriorment en la Unió Federal Nacionalista Republicana i en fou candidat a les eleccions generals del 1910 i en les provincials del 1913 President del Centre Nacionalista Republicà de Barcelona en 1913-14, dimití el càrrec, disconforme…