Resultats de la cerca

El 1834 publicà a Barcelona uns Elements de la notaria i anuncià també un diccionari de notaris, que no arribà a publicar

Doctor en dret, s’ordenà de sacerdot el 1764 La seva obra Ilustración del derecho real de España 1803 fou adoptada com a llibre de text de les universitats de l’Estat espanyol i se'n feren diverses edicions Publicà altres obres jurídiques en llatí

El seu cognom és grafiat habitualment Xammar Formà part del consell reial, i fou assessor del batlle de Barcelona Era doctor en dret, professor de dret canònic a l’estudi general de Barcelona i cònsol de llotja El fet d’ésser assessor de la batllia general féu que, l’any 1641, fos declarat enemic del Principat, però pocs anys després fou rehabilitat És autor de les obres De officio iudicis et advocati 1639, Civilis doctrina de antiquitate et religione, regimine, privilegiis et preheminentiis inclitae civitatis Barcinonae 1644, obra reimpresa el 1688 amb addicions de Mont-ras, amb pròleg de…

Ingressà a la carrera judicial el 1985 amb plaça als jutjats de districte d’Astorga Lleó, el jutjat número 26 de Barcelona i el jutjat de primera instància de San Vicente de la Barquera Cantàbria Magistrat des del 1988 i destinat a l’Audiència Provincial de Barcelona, s’incorporà en comissió de serveis a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  TSJC, la Sala Civil i Penal del qual reforçà des del 2014 Ha estat consultor de la Unió Europea i de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, vocal del…

Estudià a Marsella Fou assessor de la sala del crim de la governació de Menorca i oïdor de l’audiència de Sevilla Membre de la Societat Maonesa de Cultura, per encàrrec de la qual traduí al català part de l’obra de Young

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1803, a la qual llegà els set volums manuscrits del seu recull antològic Parnàs català , amb poesies d’autors dels s XVII i XVIII, moltes d’inèdites, com les de Jaume Sala i Guàrdia Féu també treballs sobre numismàtica

Fou alumne dels Reales Estudios de Madrid, oïdor i governador de la sala del crim de València i diputat a les corts de Cadis Un seu germà, Antolí Villafanye i Andreu Castelló de la Plana 1762 — , cursà els mateixos estudis, treballà a les ambaixades de Lisboa, Viena i París i fou oficial de la secretaria d’estat Un altre germà, Dídac Villafanye i Andreu Castelló de la Plana 1765 — , fou advocat i treballà a la chancillería de Granada

Baró d’Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor del doctor en drets Rafael Rubí i Coll, ministre de l’audiència reial Doctor en lleis, fou jutge de la primera sala de l’audiència de Barcelona i regent de la cancelleria del Consell d’Aragó Durant la guerra dels Segadors, fugí de Barcelona reconegut a Llinars del Vallès, fou salvat de l’execució pel batlle de la població Es refugià a Madrid, on escriví una Relación del levantamiento de Cataluña 1642, manuscrit que actualment és a la Bodleian Library d’Oxford

De família menestral, s’inicià com a pintor i conreà el paisatge i el dibuix Llicenciat en dret a Barcelona 1859, es formà professionalment amb Nolasc Vives i Cebrià Tot i que deixà la pintura, continuà relacionat amb els ambients artístics i intervingué en la creació de la Sala Parés de Barcelona en un local d’ell mateix Fou secretari de la Junta del Comerç i de la d’Obres del Port, i assessor de l’Ajuntament de Barcelona Degà del Collegi d’Advocats 1891-95, formà part de la comissió redactora de l’apèndix de dret català al Codi Civil espanyol Fou també magistrat honorari de l’…