Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa
Història del dret
Notari, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona.
Fill de Ramon Vilana Perles i d’Eulàlia Camarasa El pare era notari públic de Barcelona, a més de lloctinent d’escrivans de la Casa Reial d’Aragó La família adquirí, l’any 1672, una casa al carrer del Regomir, en ple centre de la Barcelona d’aquell temps Hereu d’una nissaga de quatre germans Ramon Frederic, Pau, Maria Manuela i Hipòlita, tots quatre tingueren una trajectòria personal destacada Vilana-Perles seguí els estudis notarials que havia cursat el seu pare En diferents ocasions, entre els anys 1684 i 1697, formà part de la Coronela de Barcelona amb el grau de capità Això li permeté…
Joan Francesc de Verneda
Història
Política
Història del dret
Polític i notari.
Casat amb una germana de Ramon de Vilana i Perles, austriacista preeminent, fou introduït per ell en l’administració austriacista El 1706 esdevingué secretari protonotari del Consell d’Aragó, i el 1708, secretari particular de Carles III El 1707 aquest li atorgà el privilegi de noble El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia tornà a Barcelona, probablement amb un missatge de l’emperador que desaconsellava la resistència i que no fou donat a conèixer Intervingué en la defensa de Barcelona fins l’11 de setembre en caure la ciutat passà a Viena, on romangué al servei de l’…
Domènec Aguirre
Història
Història del dret
Jurista i polític.
Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona 1691 i magistrat a l’audiència del Principat de Catalunya Topà amb el virrei Velasco i fou destituït dels seus càrrecs Des del 1705 collaborà en l’administració de Carles d’Àustria fou membre de la junta de València, regent d’Aragó, membre de la junta de guerra i del consell assessor de la reina Elisabet, etc, fins que, el 1713, sortí de Barcelona amb la cort de la reina Posteriorment continuà als rengles antifilipistes fora del país president del consell de Nàpols, membre del consell d’Espanya És autor de diverses obres historicojurídiques, entre…
Tomàs Fatjó i Marsal
Història del dret
Jurisconsult.
Participà en la guerra de Successió a favor del rei arxiduc Carles III Hagué d’exiliar-se el 1714, i probablement tornà arran de la pau de Viena del 1725 Publicà Chria verbalis historico comprobata exemplo Caroli III praecipue hispaniarum regis et indiarum 1707
Francesc Carreu i Costa
Història del dret
Advocat.
Participà en l’alçament vigatà del 1705 a favor del rei arxiduc Carles III, ocupà Sarrià amb Antoni Manegat i 300 miquelets, contribuí a la conquesta de Barcelona i formà part de la junta de govern que Carles III creà en arribar a la ciutat El 1714 s’exilià a Viena, on fou nomenat guarda-segells de la cort imperial El 1732 tornà a la Seu d’Urgell
Francesc Solanes
Literatura
Història del dret
Jurisconsult i escriptor.
Catedràtic de lleis de la Universitat de Barcelona i després oïdor de l’audiència Austriacista, s’exilià a Viena, on fou membre del Consell de Santa Clara i ocupà altres càrrecs de l’administració imperial És autor d’una biografia de l’emperador Trajà El emperador político y política de emperadores , 1700 i de Selectae iuris dissertationes circa edicta Praetorum 1730 Li és atribuïda la comèdia Duelos de amor y desdén 1694
Manuel Villafanye i Andreu
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Fou alumne dels Reales Estudios de Madrid, oïdor i governador de la sala del crim de València i diputat a les corts de Cadis Un seu germà, Antolí Villafanye i Andreu Castelló de la Plana 1762 — , cursà els mateixos estudis, treballà a les ambaixades de Lisboa, Viena i París i fou oficial de la secretaria d’estat Un altre germà, Dídac Villafanye i Andreu Castelló de la Plana 1765 — , fou advocat i treballà a la chancillería de Granada
Hans Kelsen
Història del dret
Jurista austríac naturalitzat nord-americà.
Professor a les universitats de Viena i Colònia i posteriorment de Harvard i Berkeley És l’autor de la constitució austríaca del 1920 Intentà de superar el positivisme voluntarista pel positivisme crític La validesa i l’obligatorietat jurídica, segons ell, no depenen d’una voluntat, sinó d’una altra norma jurídica collocada pel damunt d’elles en l’ordenament jurídic a què pertanyin Aquest és com una piràmide esglaonada al capdamunt de la qual hi ha la seva font de validesa Escriví, entre altres obres, Allgemeine Staatslehre ‘Teoria general de l’estat’, 1925 i Reine Rechtslehre ‘…
corpus
Història del dret
Col·lecció de lleis, d’escrits històrics, dogmàtics o filosòfics, o d’inscripcions antigues.
D’interès molt peculiar, en matèria jurídica, són el Corpus Iuris Canonici i el Corpus Iuris Civilis D’entre els altres nombrosos tipus de corpus cal destacar els més importants El Corpus Catholicorum , d’escrits històrics, apologètics i dogmàtics d’autors catòlics del segle XVI, fou ideat per J Greving 1915, el qual fundà una societat per a la seva publicació n’han aparegut 30 volums El Corpus Christianorum , edició crítica dels texts patrístics llatins, fou iniciat el 1954 per E Dekkers i té una segona sèrie de volums Continuatio Mediaevalis dels autors postpatrístics L’anomenat Corpus de…