Resultats de la cerca

Estudià a València i a Salamanca, on es doctorà en ambdós drets Partidari de Felip V de Castella, en iniciar-se la guerra de Successió fou nomenat per aquest successor del virrei d’Aragó El 1707, en caure València en mans de Felip V, hi fou enviat en qualitat de jutge de confiscacions, per tal d’establir-hi un govern igual al de Castella Intervingué en la reconstrucció de Xàtiva —amb el nom de San Felipe —, i aplicà els principis regalistes en les confiscacions, fet pel qual l’arquebisbe de València, Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor, l’excomunicà, cosa que provocà un Manifiesto de…

Germà de Joaquima de Vedruna i Vidal Estudià lleis a Cervera i fou assessor de la Junta de Comerç de Barcelona El 1803 ingressà a l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona i a la de Bones Lletres, de la qual fou secretari, censor i tresorer Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i des d’aquest càrrec collaborà a la reobertura de l’Acadèmia, tancada del 1824 al 1833

Fou catedràtic a la Universitat de Cervera fins el 1822 i posteriorment fou degà de la de Barcelona El 1838 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí interessants comunicacions, com Verdadero sitio de la antigua Aesona o treballs sobre les universitats de Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona El 1860 fou nomenat president de l’Acadèmia, que es reuní a casa seva del 1853 al 1861

Lletrat de la Diputació de Barcelona i poc després notari 1894, presidí l’Acadèmia de Dret de Barcelona i formà part en diverses ocasions de la directiva de l’Acadèmia de Jurisprudència Intervingué en l’Assemblea de Manresa del 1892, posteriorment s’adherí a la Lliga Regionalista i el 1904 passà a l’Esquerra Catalana, des d’on collaborà a El Poble Català Actuà llavors dins el Centre Nacionalista Republicà i el 1907 fou elegit diputat solidari per Torroella de Montgrí Després, anà a la UFNR, però aviat es retirà de la vida política activa

Estudià a Madrid, on es llicencià en dret 1895 Fou funcionari del Congrés acadèmic, professor des del 1897 i secretari 1914-19 de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid Milità en el partit conservador i publicà moltes obres i articles polítics El 1900 guanyà el premi Cánovas pel llibre Cánovas del Castillo 1901 Escriví també Del regionalismo en Cataluña 1902, Vagando recull d’articles, 1903, Organización y funcionamiento de las cortes 1906 i l’assaig El ideal de justicia de Don Quijote 1922 El 1908 ingressà en l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

A Girona fou un dels fundadors de l’Asociación Literaria 1872 Fou també un dels fundadors del Memorial Numismático español Traslladat a Madrid, collaborà molt estretament amb Víctor Balaguer, tant en el treball polític com en l’històric Membre de l’Academia de la Historia 1886 S'especialitzà en l’estudi històric de la guerra dels Segadors, a la qual dedicà Gerona en la revolución de 1640 1880, 1881, Melo y la revolución de Cataluña en 1640 1886 discurs d’ingrés a l’Academia i l’edició de la Crònica de Miquel Parets 1888-93 Publicà també treballs de numismàtica gironina i un nomenclàtor de la…

Heretà de la seva mare la baronia del Bollidor Es llicencià en dret Formà una copiosa collecció de documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca, actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Cervera Publicà una Guía histórica-descriptiva de la ciudad de Cervera 1890, de consulta molt útil, el Cerimonial del Corpus del 1426 i uns records d’infància i joventut intitulats De la Cervera vuitcentista 1934 Collaborà en la revista Catalana 1919-26, en el Boletín de l’Academia de la Historia i en publicacions locals, i fou membre corrresponent de l’Acadèmia de Bones…

Era fill de Josep Galceran de Pinós i de Pinós, marquès consort de Santa Maria de Barberà Es doctorà a Cervera en ambdós drets i fou magistrat a Madrid Afeccionat a l’arqueologia i la numismàtica, sollicità i obtingué l’ingrés 1790 a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El 1795 fou llegit el seu discurs d’ingrés Situación exacta de los ilercavones en Cataluña publicat al volum segon de les Memorias de l’Acadèmia, el 1868 El 1801 fou destinat a Lleida, on féu recerques sobre les seques catalanes més tard passà a Barcelona, on fou ministre del rei en la sala del…

Fou un dels fundadors de la nova Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona 1840 S’interessà per les ciències exactes i naturals, i fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona És autor de tractats, com Reforma de los derechos señoriales y en parangón con el contrato enfitéutico que dimana del derecho feudal 1836, Compendio de la historia de las instituciones y derechos de la monarquía española y de cada uno de los reinos en que estaba dividida 1847, Aplicación práctica del código penal en España 1848, Derecho civil y foral de España 1876-79 i,…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona  1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña  des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad  i la Revista de…