Resultats de la cerca

La seva funció tenia sempre caràcter notarial L’escrivà s’especialitzà en èpoques modernes com a actuari de la cort judicial o administrativa, mentre els notaris  exercien aquesta activitat en l’establiment d’actes i contractes

Quan la iniciativa partia del monarca, l’acte de cort venia redactat en forma de constitució o fur si era aprovat a petició dels braços, o d’un d’ells, la majoria de les vegades rebia la redacció pròpia d’un capítol de cort Atesa l’àmplia i doble significació de les paraules acte de cort , la terminologia adoptada pels texts legals no sempre es manifesta amb precisió De vegades, en forma de constitució, hom concedia la categoria d’acte de cort a una futura reglamentació deixada a l’arbitri de la Diputació del General En d’altres, l’acte i el capítol eren equiparats nominalment, especialment…

També hi eren registrats bandejaments, fogatjaments, talles, imposicions de penes, manlleutes de presos, fermes de dret, penyores, empares, segrests, clams, atorgaments i cancellació d’obligacions amb pena de terç, i molts altres actes jurídics autoritzats pels organismes jurisdiccionals Aquests llibres es portaren des del segle XIII fins al començament del XVII

Doctor en lleis Generós Catedràtic i després rector de la Universitat de Lleida i de la de València Diputat del Regne de València, recopilà els furs interessants per a la diputació i els seus drets Volum e recopilació de tots los furs y actes de cort que tractan dels negocis y affers respectants a la casa de la Diputació , imprès a València el 1625

Entre altres imposicions, prohibia l’ús, en els actes públics, d’una altra llengua que no fos el vulgaire françois Hom ha discutit si el legislador volia posar fi al llatí o, per contra, impedir l’ús de les llengües vives aleshores i oficials, com la llengua occitana De tota manera, l’aplicació d’aquest decret fou arreu centralista, i a Occitània accelerà la decadència de la llengua d’oc escrita

Aquest acte variava a cada un dels antics regnes hispànics Als Països Catalans era considerat generalment com a tal l’exercici de certs càrrecs o oficis, l’habilitació a corts pel braç militar, la inscripció al llibre-registre dels ciutadans o burgesos honrats de les ciutats i viles, etc Felip IV, per pragmàtica del 1623, declarà que, concorrent en una persona un d’aquests actes en tres graus consecutius de la línia paterna, comptant-hi ell mateix, ja podia ésser considerada noble de sang i podia transmetre l’esmentada noblesa als seus descendents

El 1605 acabà el Llibre de rúbricas de la Real , anàlisi de 192 actes notarials referents a feus, censals, etc, del capítol i comunitat eclesiàstica de la Real de Perpinyà que van del 1368 al 1690 El 1608 inicià l’inventari de l’arxiu del capítol d’Elna i el 1630 l’anàlisi dels documents de la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà prop de 700 articles d’un total de 814 foren redactats per ell És conegut principalment, però, pels deu volums inèdits que contenen l’anàlisi de milers de fitxes, font preciosa per a la història del Rosselló

Com sigui que a Catalunya, seguint l’evolució experimentada a l’Occident europeu, cap al segle X s’havien fos ja en una sola institució el feu i les originàries figures del vassallatge personal i del benefici hereditari, l’acte d’infeudar reflectia formalment la plasmació d’aquells dos aspectes D’una banda, precedia l’homenatge i el jurament de fidelitat per part del vassall a favor del senyor, amb la cerimònia de posar aquell, agenollat, les mans entre les d’aquest darrer, i la consegüent prestació de fiança firma de dret garantidora del compliment dels seus deures de l’altra, seguia la…

Era aplicable als feudataris i emfiteutes que mancaven a llurs obligacions amb el senyor o infringien pactes o convenis, als quals, com a penalitat, hom imposava el deixament forçós de la cosa feudal o emfitèutica, que era guanyada aleshores pel senyor També era aplicada sobre les mercaderies de negociació prohibida, en profit del fisc reial, de la generalitat o del baró jurisdiccional Hom emprava sovint el mot comís com a equivalent a amissió

Nascut a través del costum, s’imposà i fou reconegut pels juristes i per les disposicions dels emperadors El feu, institució d’etiologia complexa, es convertí en una de les bases fonamentals de l’estructura social europea a l’edat mitjana que afectà tant el dret públic com el dret privat Les seves fonts foren escasses la principal, el Liber feudorum , aparegué al segle XII, fonamentada en els feus de Llombardia, i al segle XIII fou incorporada, després de diverses versions, al corpus A Catalunya, tan feudalitzada, sobretot a la Catalunya Vella, moltes vegades es fa difícil de distingir allò…