Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
cautela sociniana
Història del dret
Condició imposada pel testador en un llegat a un legitimari, per la qual aquest, posat cas que reclami contra el testament, s’ha d’acontentar amb la llegítima estricta i ha de perdre l’excés de la liberalitat atorgada.
Aquesta institució, vigent en el dret català actual, prengué la seva denominació del nom de Mario Socini, jurisconsult florentí del segle XVI, que donà aquesta solució per mitigar el principi de dret romà segons el qual el testador no pot gravar les llegítimes
ferma
Història del dret
En dret català antic, en el cas d’atorgament d’una escriptura pública on es transmetien béns emfitèutics o feudals (o bé on s’establien garanties que podien afectar o afectaven aquesta mena de béns), lloació o aprovació.
Que, salvant els seus drets, hi feia constar al peu del document llur senyor, tant per ell mateix com per mitjà de batlle o procurador
dret d’ancoratge
Història del dret
Imposició municipal que, almenys des del segle XIV, havien de pagar els vaixells per rebre l’autorització de fondejar en els ports i altres llocs habilitats de la costa.
La ciutat de Barcelona cobrava aquesta exacció ja al segle XIV i amb el seu producte es rescabalava de les despeses de l’armament contra els pirates i d’altres enemics del rei havia començat com una imposició transitòria, però amb el temps es feu permanent tenien cura de l’efectivitat de la imposició un mestre portolà, un notari i un racional L’any 1497, Ferran II donà llicència al municipi barceloní per arrendar aquesta imposició tal com ja es feia amb les altres l’agost de 1498, el consell de Barcelona establí les ordinacions i les taxes del dret d’ancoratge Felip…
blat d’acapte
Història del dret
Part de la collita de blat que eren obligats a pagar els colliters del terme d’un castell o una baronia, a l’antiga corona catalanoaragonesa.
És un dels signes més característics de tot castell termenat des del segle XII fins al XVI, com a senyal i prova de la jurisdicció baronial Els barons feien la percepció d’aquesta imposició per mitjà de llurs batlles, bé que la fixació i la distribució fossin a vegades intervingudes per síndics nomenats per les universitats de les parròquies o els llocs de la demarcació Algunes vegades els barons venien, establien en emfiteusi o bé arrendaven el dret de la percepció del blat d' acapte Cal no confondre aquesta exacció d’ordre jurisdiccional amb els terremerita o…
constitució
Història del dret
Disposició legislativa dels emperadors romans. Les constitucions incloïen els edictes, disposicions de contingut general, els decrets, els rescriptes, sobre qüestions i consultes particulars, i els mandats, instruccions als funcionaris.
Eren també sentències judicials i dictàmens imperials La llei romana autoritzava l’emperador de publicar els edictes, però fins a Septimi Sever usaren poc aquesta atribució Les altres constitucions havien d’ésser aprovades pel senat Els emperadors anaren prescindint d’aquesta aprovació, i les constitucions esdevingueren lleis Les reformes de Dioclecià atorgaren plens poders als emperadors per a promulgar lleis generals sense cap altre requisit A Catalunya, fins ben entrat el segle XIII, persistí el concepte romà de constitució recollit en l’usatge Unaquaeque gens, d…
encomanda
Història del dret
A l’edat mitjana, acte de posar-se, voluntàriament o per manament superior, sota la potestat d’un senyor.
Aquesta encomanda anava seguida ordinàriament de la prestació de jurament de fidelitat i de l'homenatge
Louis Renault
Història del dret
Jurista francès.
Especialitzat en dret internacional, és autor de nombroses obres sobre aquesta temàtica Rebé el premi Nobel de la pau el 1907, amb ETMoueta
Francesc Carreras i Candi
Francesc Carreras i Candi
© Fototeca.cat
Historiografia
Història del dret
Advocat, historiador i polític.
Llicenciat en dret a Barcelona 1882, exercí activitats molt diverses, des dels estudis arqueològics fins a la recerca documental i a la divulgació periodística, l’excursionisme científic, la filatèlia, etc Fou president de la Joventut Conservadora 1890 i regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista 1891-22, càrrec des del qual promogué la publicació dels documents inèdits de l’Arxiu Municipal el Manual de novells ardits o Dietari de l’antic consell barceloní des del 1892 i, en collaboració amb Bartomeu Gunyalons, les Rúbriques de Bruniquer 1912-16 Fou també president de la…